Font: Ajuntament de El Papiol
Nous contenidors i nous equips de neteja viària i de recollida de residus
L’Ajuntament del Papiol canviarà tots els contenidors de residus de la via pública per uns altres de nous. Són algunes de les novetats i millores que entraran en funcionament quan s’hagi adjudicat el nou contracte per a la recollida de residus urbans, deixalleria i neteja viària. S’incrementarà també la neteja d’aquests contenidors.
D’altra banda, s’incorporarà a la recollida de residus un camionet adaptat per circular per carrers estrets. Això implicarà una millora perquè evitarà algunes molèsties, com les causades actualment pel camió que recull la brossa dels contenidors quan en alguns carrers ha d’entrar fent marxa enrere.
Pel que fa al servei de neteja viària, també s’incorporaran uns bufadors elèctrics de baix nivell acústic amb la voluntat de reduir les molèsties als veïns quan s’escombra els carrers.
El perquè de les novetats del nou contracte de recollida de residus, neteja viària i deixalleria
El Papiol està estancat entre el 42 i el 54% quant al nivell de recollida de selectiva des del 2000 i l’Agència de Residus proposa com a objectiu a assolir l'any 2020 el 60% de recollida selectiva. El Papiol vol fer un pas endavant en aquest sentit. Darrere de totes les millores i novetats que planteja l’Ajuntament per al nou contracte dels serveis de recollida de residus urbans, deixalleria i neteja viària hi ha una exigència de tipus legal, a banda d’una sensibilitat ambiental.
La gestió de residus a mig termini està marcada pels objectius establerts per les directives europees, que obliguen els estats membres a reciclar com a mínim el 50% dels residus municipals l’any 2020. Per la seva banda, el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos a Catalunya (PRECAT20) de l’Agència de Residus de la Generalitat va una mica més lluny i estableix que el 2020 els municipis de Catalunya hem d’arribar, com a mínim, a un 60% de recollida selectiva.
Des de l’any 2000 El Papiol no baixa del 42%, però tampoc no supera el 54%. Ens queden, per tant, 2 anys, per arribar al 60%. “Aquest és el primer pas endavant que ha de fer El Papiol —diu Albert Querol, regidor de Medi Ambient—. Després, entre tots, haurem de continuar treballant per superar aquest 60%. L’Ajuntament —afegeix el regidor— ha de facilitar la participació de tothom per aconseguir incrementar la recollida selectiva”.
L’empresa que guanyi el concurs per a la prestació dels serveis municipals de recollida de residus urbans, deixalleria i neteja viària haurà d’ampliar a dos cops al mes la recollida de trastos i voluminosos, per exemple. El nou plec també instaura un servei de recollida d’esporga a domicili; un servei a domicili de recollida selectiva dels residus orgànics dels establiments comercials; un servei de vaixella reutilitzable; o l’ampliació de l’horari de la deixalleria municipal.
Per què El Papiol no tenen contenidor groc ?
Hi ha municipis que tenen contenidors grocs, per llençar-hi exclusivament envasos. No és el cas del Papiol, que fa molts anys que té un model de recollida anomenat Residu mínim. Per a l’Ajuntament del Papiol, aquest model és més còmode per al ciutadà, que només ha de separar a casa vidre, paper i brossa orgànica. D’altra banda, encara que pugui semblar una contradicció, els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que més envasos recuperen són, precisament, els que no tenen el contenidor groc. Els responsables de Medi Ambient del consistori papiolenc estan convençuts que amb el model Residu Mínim i separant bé l’orgànica de la resta es poden arribar obtenir resultats excel•lents.
Separació a casa amb Residu mínim: 4 fraccions: (1) brossa orgànica, (2) vidre, (3) paper i (4) brossa inorgànica.
Separació a casa amb Contenidor groc: 5 fraccions: (1) brossa orgànica, (2) vidre, (3) paper i (4) envasos i (5) resta.
Per l'Ajuntament, Residu mínim és més còmode per als ciutadans, que tenen un contenidor menys i només han de fer 2 separacions bàsiques: orgànica i inorgànica (a banda de paper, vidre i especials).
No hi ha cap fracció que vagi directament a un abocador o a una incineradora (tractament final), sinó que totes passen primer per un triatge previ. I a la planta de triatge de la fracció inorgànica es recuperen un percentatge elevat dels envasos de plàstic, metall o brics. Hi ha una fracció majoritària de la brossa, la resta, que es porta a les plantes de tractament per recuperar una part dels envasos que la ciutadania no separa, i finalment es genera un fracció secundària de rebuig que es destina a un abocador o a una incineradora (tractament final), amb la qual cosa no hi ha opció de recuperar materialment la totalitat dels envasos llençats al contenidor de resta. Per tant, i en conclusió, hi ha una part dels envasos que es llencen que no tenen opció a ser recuperats materialment (bona part dels que han anat a parar erròniament al contenidor de resta).
