Font: Generalitat de Catalunya
El Ple del Parlament ha acordat iniciar la tramitació del Projecte de llei d’ordenació del litoral, després que hagi superat el debat de presa en consideració sense que cap grup presentés una esmena a la totalitat.
La nova legislació preveu desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria, establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i articular un model de gestió integrada de l’espai costaner, seguint les recomanacions de la Unió Europea.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha afirmat que “constitueix la legislació en matèria d’ordenació del litoral més ambiciosa de les que s’han aprovat mai”, atès que “ens permet avançar cap a un nou model de gestió integrat que incorpora per primer cop el domini públic maritimoterrestre i resol les mancances de l’ordenament estatal de costes”.
El Departament de TES, que impulsa la nova norma, va sotmetre la memòria preliminar a informació pública i a audiència dels ajuntaments afectats. A més, durant el març de 2017, va organitzar sessions de presentació de la Llei dirigides als municipis de costaners, que van tenir lloc a Barcelona, Girona i Tarragona.
Fins ara, el Govern ha aprovat diversos plans de protecció del litoral per garantir el desenvolupament sostenible del territori. No obstant això, la distribució de les competències d’ordenació de la costa és molt complexa, atès que hi concorren fins a tres nivells administratius: l’Estat espanyol, la Generalitat i els ajuntaments. Es fa necessari, doncs, articular nous instruments que ordenin aquest àmbit des d’una òptica integradora i incrementar la seguretat jurídica dels operadors.
Tal com ha exposat Calvet, “les solucions han de permetre una aproximació a la diversitat de la nostra costa amb estratègies diferenciades que tinguin en compte la protecció de l’espai natural i la seva relació amb una activitat estratègica de país com és el turisme”.
Al mateix temps, “la Llei garanteix per primer cop l’efectivitat real de les mesures i recomanacions contingudes en l’Estratègia per a l’adaptació de la costa als efectes del canvi climàtic”, ha assegurat el conseller.
Els objectius concrets de la Llei són:
· Planificar racionalment les activitats que es desenvolupen a la costa per conciliar la protecció del medi ambient i del paisatge amb el desenvolupament econòmic
· Preservar les zones costeres com a garantia d’un turisme de qualitat i garantir la utilització sostenible dels recursos naturals.
· Prevenir i reduir els efectes del canvi climàtic
· Garantir la coherència entre les iniciatives públiques i privades que afecten la utilització de la franja litoral
El Govern, administració de referència
D’altra banda, l’assumpció de més competències en la gestió del litoral per part de la Generalitat entre els anys 2007 i 2008, a partir de les determinacions estatutàries, no va anar acompanyada de la dotació de més recursos econòmics per desplegar-les. Per exemple, l’Estat recapta actualment el cànon d’ocupació del domini públic maritimoterrestre (DPMT), del qual no participa el Govern.
La Llei vol corregir aquestes mancances reservant a la Generalitat el paper d’administració de referència, però dotant de més competències als ajuntaments i simplificant el procediment administratiu.
El text vol donar resposta també a la inexistència a l’ordenament jurídic tant català com espanyol de figures pròpies per ordenar el domini públic maritimoterrestre (DPMT). Aquestes noves eines permetran gestionar un àmbit especialment sensible i sotmès a nombroses pressions, afavorint el desenvolupament sostenible d’un espai estratègic per al país.
Noves eines d’ordenació i gestió del litoral
Per aconseguir aquests objectius, la Llei regularà la creació de dues noves eines d’ordenació i gestió de la costa. En primer lloc, el Pla d’ordenació del litoral català serà l’instrument bàsic per a la gestió integrada de l’àmbit terrestre i marí de la franja costanera. El Govern tindrà un termini de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei per redactar-lo.
El Pla caracteritzarà el litoral català, definint el seu estat de preservació, i fixarà quantes instal·lacions i de quin tipus pot acollir cada tram de platja. Igualment, localitzarà les infraestructures i instal·lacions existents; el principals accessos al mar i les zones d’aparcament, i les platges amb perill de despreniments.
També contindrà criteris territorialitzats per resoldre les demandes de serveis i instal·lacions al litoral i establirà les mesures necessàries per preservar els ecosistemes i els paisatges costaners. Finalment, el Pla incorporarà les mesures d’adaptació del litoral als afectes del canvi climàtic i els criteris per determinar les prioritats d’inversió.
La segona eina d’ordenació que crearà la Llei seran els plans d’usos del litoral i les platges, que hauran d’impulsar els ajuntaments per ordenar les ocupacions d’instal·lacions desmuntables i les activitats que es puguin fer al llarg de l’any a la seva costa. També regularan els serveis de vigilància i salvament l’accessibilitat i les instal·lacions que tindrà cada tram de platja.
La seva vigència serà de quatre anys, inclouran la previsió d’activitats i instal·lacions per aquest termini de temps i els mateixos municipis podran atorgar les corresponents autoritzacions.
D’aquesta manera, els municipis autoritzaran usos i obres sense que hagin d’intervenir administracions superiors. També s’introduirà per primera vegada el règim de declaració responsable davant dels ajuntaments per a obres i usos que no incrementin la superfície ocupada o la volumetria i que no comportin un canvi d’ús. El resultat serà la simplificació dels tràmits administratius i l’acostament de la presa de decisions als ciutadans.
Tant el Pla d’ordenació del litoral com els plans d’usos emfasitzaran la necessitat de garantir l’accessibilitat a les platges i la supressió de barreres per a les persones amb mobilitat reduïda.
Catàleg de trams de platges
Els dos instruments es basaran en el Catàleg de classificació de trams de platges que ha elaborat el Departament de Territori i Sostenibilitat i que divideix les platges en urbanes i naturals, amb diferents graus de conservació. Aquesta classificació “ajudarà la Generalitat i els ajuntaments a definir els usos de les diverses platges i a fer compatible la seva preservació amb l’activitat turística”, ha volgut emfasitzar el conseller Calvet.
Així, en els trams naturals es reduirà l’ocupació i es restringiran les distàncies entre les activitats autoritzades, mentre que a les platges urbanes es potenciarà l’activitat econòmica.
Segons el Catàleg, els 70 municipis costaners de Catalunya compten amb 596 trams de platges, dels quals 336 són urbans (el 56,28%) i 260, naturals (el 43,62%). En total, les platges ocupen 259,56 quilòmetres dels 714,4 del litoral, un 36% de la seva longitud.
Règim econòmic per garantir la inversió en la costa
La Llei també resoldrà la manca d’un règim econòmic i financer propi del DPMT a Catalunya, fet que actualment dificulta l’obtenció de recursos per dedicar-los a la conservació del litoral. Així, es crearà un nou cànon a favor de la Generalitat sobre el rendiment econòmic d’aquelles concessions que ocupen permanentment el domini públic maritimoterrestre, com ara restaurants.
L’import recaptat es destinarà íntegrament a finançar actuacions de millora de la costa i permetrà impulsar polítiques més ambicioses en l’ordenació del litoral.
La nova Llei articularà mecanismes de participació i consulta en la gestió de la franja costanera, involucrant tant les administracions més properes com el teixit econòmic i territorial. Preveu la creació del Consell Rector del Pla d’ordenació del litoral i dels consells rectors dels plans d’ús del litoral i les platges; es tractaria d’òrgans col·legiats, amb participació pública i privada, sense personalitat jurídica pròpia. Finalment, es crearà la Comissió d’Ordenació del Litoral, dependent de la Generalitat, amb caràcter resolutiu, consultiu i informatiu.
Una vegada el Ple ha acceptat tramitar el Projecte de llei, començarà el seu debat en ponència, durant el qual els grups polítics podran presentar esmenes. Un cop el text tingui el vistiplau de la Comissió de territori, se sotmetrà al dictamen del Ple del Parlament.