Font: Diari de Terrassa
Els edificis inventariats podran incorporar criteris de sostenibilitat energètica - amb condicions - en cas de ser rehabilitats, que s’intervingui per a donar-los un nou ús o bé per dotar-los d’activitat. També, tot i no emprendre cap iniciativa arquitectònica o urbanística, podran utilitzar les seves teulades com a base d’una instal·lació fotovoltaica.
L’Ajuntament de Terrassa ha estimat una al·legació del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Terrassa a la modificació puntual del POUM per ampliar l’inventari del patrimoni cultural de Terrassa. Els professionals demanaven que els edificis protegits puguin incorporar energia solar, “amb condicionants respecte a la seva visibilitat”, ha puntualitzat el regidor d’Urbanisme, Carles Caballero, en comissió informativa.
La mesura estarà condicionada a criteris de visibilitat
Fins ara la normativa ho impedia i a partir d’ara, amb l’ampliació de l’inventari, estarà permès. Aquest és un dels avantatges de l’actualització del catàleg, que “salva” centenars d’edificis d’una possible demolició i els dota d’una figura de protecció que garanteix la seva conservació.
L’ampliació de l’inventari del patrimoni anirà al ple de gener per a la seva aprovació provisional. Posteriorment, serà remesa a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona per a l’aprovació definitiva, prèvia a la publicació al DOGC.
“Durant més de 30 anys, més d’una vintena d’edificis de valor s’han perdut. Amb aquesta ampliació de l’inventari, prevenim que això no torni a passar”, comenta el regidor d’Urbanisme, Carles Caballero.
Al voltant de 300 edificis s’incorporaran al nou inventari de patrimoni de la ciutat. Des de 1986 no estaven catalogats i la seva demolició no estava prohibida. Amb el nou inventari s’aconsegueix que “futures generacions –apunta Caballero– no hagin de gaudir de determinats paisatges urbans a través de fotografies”.
El nou inventari incorpora, també via al·legació, diverses edificacions de la finca de Torrebonica no previstes inicialment. Per contra, exclou un edifici que es considerava susceptible de formar part del catàleg i que no podrà ser inventariat. El propietari ha provat que havia estat objecte d’un projecte d’obra major abans de l’inici de la modificació puntual del POUM que permetia la seva catalogació.
També s’han desestimat diverses al·legacions de propietaris de patrimoni que rebutjaven la seva incorporació a l’inventari. “No han sustentat amb informes tècnics o arquitectònics que avalessin la manca de valor” de les seves edificacions, ha argumentat Caballero.
Una de les novetats de l’ampliació de l’inventari és que no caldrà que els edificis estiguin catalogats perquè la demolició estigui prohibida. Els inventariats també queden protegits davant d’un possible enderroc. La tramitació de l’ampliació de l’inventari del patrimoni cultural de Terrassa va començar el juliol de 2021 amb un document d’avanç que es va obrir a la ciutadania i que va recollir 283 propostes, moltes de les quals van ser incorporades. El nou inventari va anar a aprovació inicial amb la proposta d’inscriure 317 nous elements: conjunts i edificis fabrils, cases de rengle o d’estiueig, arquitectura contemporània o monuments de l’espai urbà, com les torres d’aigua de Mina o els dissenys murals d’alguns edificis. Amb el nou inventari, caldrà un pla especial per actuar als elements protegits.
