Font: Ajuntament de Vallbona d'Anoia i CCMA
Camps plens d'espantaocells que no espanten, un observatori d'aus i un centre d'interpretació ornitològica per atraure el turisme
Semblen una quarantena d'espantaocells, però no ho són. Són "estimaocells", figures creades perquè els animals hi trobin un lloc on dormir i alimentar-se.
A Vallbona de les Monges, a l'Urgell, molts veïns i també l'Ajuntament estan implicats en la preservació dels ocells de la zona. Aquest camp ple d'"estimaocells" és una de les iniciatives pioneres en la preservació de la riquesa ornitològica de la zona.
Com expliquen a la web de Vallbona de les Monges, en un tros de terra mossegat per dues carreteres regionals, habiten, immòbils, amb fantàstiques vistes a la vall del Maldanell, un conjunt d’éssers ben particulars. Són homes, dones i infants, alguns contents, d’altres tristos, alguns amb camisa, d’altres amb la indumentària de feina, però tots ells amb entranyes de palla. Espantaocells? De cap manera! Al seu costat hi trobarem menjadores i aigua, un paller i caixes-nius precisament per atreure la rica fauna voladora de la zona. Són estimaocells!
Projecte obert d’un naturalista vallboní que farà les delícies dels fotògrafs i convida a reflexionar sobre com interactuem amb l’entorn.
La passió per les aus d'Eduard Viver, naturalista aficionat, l'ha fet impulsar aquesta i d'altres propostes per preservar i divulgar la fauna de Vallbona de les Monges i el seu entorn. "Els ocells que ara sentim cantar, la mallerenga carbonera que ara canta, entrarà a la caixa niu, menjarà de les menjadores i beurà aigua. Hem creat realment un espai de protecció per a la fauna."
Per alguns museu a l’aire lliure, per d’altres escultura rural, quan adrecem la pregunta al seu promotor, Eduard Viver, metge de professió i naturalista aficionat, la resposta no sol canviar molt: els estimaocells són molt més que tot això. El projecte ràpidament ha convocat la resta del poble de Vallbona a participar-hi i a identificar-s’hi. Així, d’altres famílies han creat el seu propi estimaocell. Han aparegut estimaocells femenins, estimaocells nens, i fins i tot un estimaocell traspassat, víctima d’un vandalisme, al qual se li ha adossat una inscripció funerària.
Un altre veí de Vallbona de les Monges, Ramon Josep Marquès, ha construït un observatori al seu tros, a Cal Solero. Des d'aquí els visitants poden veure fins a cinquanta espècies a través del vidre espia. Explica que aquesta atracció turística per als amants dels ocells pot ser un complement de l'activitat agrícola: "Pot arribar a ser un complement a l'agricultura que fem en aquest país, que en diríem de subsistència amb finques i parcel·les poc rendibles, i sempre pot ser un recurs que t'ajudi a l'activitat agrària."
En vista de l'èxit, l'Ajuntament també ha apostat pel turisme ornitològic i ha inaugurat un centre d'interpretació d'aus. L'alcaldessa, Elisabet Riera, considera que és una mostra d'agraïment per a la gent que aposta per viure al territori: "Aquest centre vol ser un agraïment, donar valor a la gent que viu al poble i que volen quedar-se aquí i mostren al territori el que s'estimen ells i ho fan veure a l'altra gent."
Cada estimaocells ha estat fet per una família del poble que promou activitats amb les aus a les seves finques.
l canvi de nom és tota una declaració d’intencions. És possible canviar les pors dels ocells i de la fauna salvatge envers l’home? Si en un passat la presència de persones, les persones de palla incloses, sempre ha espantat la fauna salvatge; perquè no invertir aquesta lògica? La Cruïlla dels estimaocells de Vallbona és el que pretén i no és sinó la icona d’un projecte conservacionista més complex i extens: La Caseta de l’Òliba.
La Caseta de l’Òliba porta a terme diversos projectes de conservació i de divulgació mediambientals, entre els quals destaquen els tallers per a infants i adults durant la temporada de vacances i l’ambiciós projecte de promoció de la nidificació de rapinyaires al territori. La plantada d’estimaocells als afores de Vallbona és una de les activitats promogudes per aquesta entitat.
En definitiva, revitalitzar una comarca cuidant la seva fauna perquè ningú es vegi obligat a marxar i abandonar el niu.
