Font: Institut de Salut Global
Una metaanàlisi amb 35.000 menors de 12 anys de 8 països europeus subratlla la relació entre els espais verds urbans i la salut respiratòria en la infància
Un ampli estudi amb 35.000 nens i nenes de vuit països ha trobat un vincle "sòlid" entre l'exposició a espais verds en la primera infància i una millor funció pulmonar. L'estudi, liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha estat publicat en Environment International.
La recerca va utilitzar dades de 10 cohorts de naixement europees de 8 països (Dinamarca, Espanya, França, Itàlia, Lituània, Noruega, Països Baixos i el Regne Unit) per a realitzar una metaanàlisi. Aquesta avaluació de les dades es va fer a nivell individual per a cada participant.
Es disposava de dades sobre l'exposició a espais verds en dos moments diferents: l'embaràs i la infància (dels 3 als 12 anys). Com a indicador dels espais verds residencials, l'equip de recerca va utilitzar l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) en un radi de 300 m al voltant de la direcció de cada participant. El NDVI és un índex que utilitza imatges per satèl·lit per a estimar la quantitat de vegetació en un punt determinat.
La funció pulmonar es va mesurar mitjançant proves d'espirometria. Per a avaluar el volum pulmonar, l'equip va mesurar la capacitat vital forçada (FVC), que és la quantitat màxima d'aire que una persona pot expirar sense límit de temps després d'inspirar profundament. I com a indicador de com d’obertes estan les vies respiratòries, es va prendre el volum expiratori forçat en un segon (FEV1). El FEV1 és el volum d'aire expirat en el primer segon de respiració forçada després d'una inspiració profunda.
L'anàlisi estadística va mostrar que els nens i nenes que vivien en veïnats més verds tenien una millor funció pulmonar, concretament majors FVC i FEV1. Per contra, els i les que vivien més allunyats de les zones verdes tenien un volum pulmonar (FVC) inferior.
Encara que l'associació positiva de viure en barris més verds amb la funció pulmonar es va observar independentment del nivell socioeconòmic, l'efecte va ser major entre participants d'entorns socioeconòmics més alts. "Una possible explicació podria ser que les famílies amb major nivell educatiu o d'ingressos poden tenir accés a zones verdes de major qualitat, més segures i millor mantingudes", afirma Amanda Fernandes, primera autora i investigadora d’ISGlobal en el moment de realitzar l'estudi.
Possibles mecanismes
L'equip científic també va analitzar el domicili de les mares durant l'embaràs, però en aquest cas la verdor residencial no es va associar amb cap dels indicadors de salut respiratòria, la qual cosa suggereix que el vincle entre els espais verds i la millora de la funció pulmonar té a veure amb alguna cosa que ocorre durant la infància.
"La nostra comprensió de com afecten els espais verds a la funció pulmonar és encara incompleta. Sabem que els espais verds redueixen la contaminació atmosfèrica, que al seu torn afecta a la salut respiratòria. També creiem que els espais verds poden exposar als nens i nenes a una microbiota beneficiosa, que pot contribuir al desenvolupament del sistema immunitari i influir indirectament en la funció pulmonar. Finalment, és probable que els espais verds pròxims a la llar reflecteixin la presència de zones de joc que fomenten l'activitat física a una edat en la qual els pulmons encara s'estan desenvolupant", afirma Amanda Fernandes.
"Els nostres resultats posen en relleu la importància d'integrar els espais verds en els entorns urbans per a millorar la salut respiratòria, també en la infància. Si la manera en què estan configurades les ciutats és un factor que contribueix a generar desigualtat, és important un urbanisme que contribueixi de forma conscient a pal·liar la inequitat", afirma Martine Vrijheid, autora sénior de l'estudi i codirectora del programa Medi Ambient i Salut al llarg de la Vida d’ISGlobal.
Problemes de salut no relacionats amb els espais verds
L'estudi també va analitzar si els espais verds pròxims a la llar durant l'embaràs i la infància s'associaven amb altres problemes respiratoris, cardiometabòlics i del neurodesenvolupament, però no va trobar més associacions.
La recerca es va dur a terme dins de la Xarxa de Cohorts Infantils de la UE (EU Child Cohort Network) com a part dels projectes LifeCycle, EUCAN-Connect i ATHLETE, finançats per la Unió Europea, que van construir una plataforma d'anàlisi de dades totalment harmonitzada. Les cohorts que participen en l'estudi són Amsterdam Born Children and their Development, Països Baixos (ABCD), Avon Longitudinal Study of Parents and Children, Regne Unit (ALSPAC), Born in Bradford, Regne Unit (BiB), Copenhagen subset of the Danish National Birth Cohort, Dinamarca (DNBC), Etude donis Déterminants du développement et de la santé de l'Enfant, França (EDEN), Generation R Study, Països Baixos (GenR) , Infància i Medi Ambient, Espanya, (INMA), Kaunas Birth Cohort, Lituània (KANC), Norwegian Mother, Father and Child Cohort Study, Noruega (MoBa), i Nascita i INFanzia: gli Effetti dell'Ambient, Itàlia (NINFEA).
