12/02/2005 - 00:00
La Societat Catalana d'Ordenació del Territori ha presentat aquest dijous 1 de desembre l'Anuari Territorial de Catalunya 2004. Amb la seva segona edició, aquest Anuari, es consolida com un referent sobre les dinàmiques i conflictes del territori a Catalunya que, per la seva claredat expositiva, facilita la consulta tant als experts com al públic en general. La sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, on es va presentar l'informe es va fer petita davant la gran quantitat d'assistents, una prova més de l' ampli interès que susciten els debats territorials.
Aquesta edició, que ha comptat amb el suport de la Generalitat i la Diputació, ha seguit el mateix mètode i forma de presentar els continguts de l'anterior, amb una fitxa completa per a cadascun dels temes tractats, si bé enguany ha incorporat més informació 's'analitzen fins a 200 casos- i també una major riquesa en l'ús dels elements gràfics, que ajuden al lector a situar-se en qüestions territorials on la necessitat dels mapes esdevé fonamental.
Les tendències que marca l'Anuari El geògraf i director de Anuari Territorial de Catalunya, Alex Tarroja, va fer dincs l'acte de presentació una intervenció brillant, amb una enorme capacitat de síntesi. Davant la impossibilitat de comentar els 200 casos que tracta l'obra, Tarroja va optar per exposar les tendències que es podien identificar a partir dels casos estudiats. A nivell general, va voler subratllar que l'Anuari té voluntat de ser expositiu, i en cap cas valoratiu, sobre allò que analitza, de manera que les valoracions es deixen pel lector.
Va parlar en primer lloc de l'aigua, l'energia i els residus. De l'aigua va destacar que 'malgrat la sequera important que hem tingut, la societat ha reaccionat canviant els patrons de consum i no reclamant més aigua ni de l'Ebre ni del Roine', un fet que Tarroja va valorar que un element propi del canvi de cultura que estem vivint respecte al tema.
Sobre l'energia va dir que l'any 2002 havia estat d''impasse' a l'espera del Pla d'energia. En aquest camp va detectar algunes contradiccions 'entre un enfocament ecologista global que es mou per Kioto i un de local que per una banda reclama les renovables però no vol la intrusió dels parcs eòlics en el paisatge'. Va destacar també que aquesta una discussió 'anirà a més en els propers anys'. Dels residus va dir que 'la societat catalana ja no admetrà més abocadors i, a mesura que es vagin tancant aquestes instal·lacions, es forçarà un canvi definitiu en el model de gestió'.
Avancen les infrastructures? Aquest és sens dubte un dels grans debats -i una de les grans preguntes- de la societat catalana actual. Tarroja va posar en relleu els informes tècnics creuats entre les patronals i les cambres de comerç, d'una banda i les plataformes ciutadanes, de l'altra 'que avalen la construcció d'una autovia determinada i per una altre costat demostren, també amb arguments tècnics, la no necessitat de la infrastructura'. Es referia concretament al quart cinturó.
La realitat recollida per l'Anuari és que les infrastructures avancen però de manera desigual. Mentre a la regió metropolitana hi ha grans projectes en execució pel que fa al metro, les rodalies s'han estancat, tot i que la demanda segueix sent molt elevada. Tarroja va utilitzar la ironia per referir-se a l'evolució dels trens regionals tot dient que les seves prestacions estan 'al mateix nivell d'abans de la guerra civil'. De teló de fons hi ha el tren d'alta velocitat, del qual Tarroja va assenyalar dos punts: 'que no ha tingut l'impacte social i econòmic que s'esperava en la seva arribada a Lleida i que es demana més que mai la seva connexió amb els aeroports'.
Alex Tarroja va parlar també de la 'revolució de les low cost que han modificat completament el sentit dels aeroports de Girona i Reus, posant en evidència que la seva planificació ni tant sols havia previst el fenomen dels vols barats'.
Tendències urbanístiques En aquest punt Tarroja va destacar la novetat de la protecció del litoral per llei però va matisar que encara veurem noves promocions urbanístiques en els propers anys. D'una banda pel fet que el territori que protegeix la llei és menor del desitjable i, sobretot, perquè molt sòl va ser qualificat d'urbanitzable fa dues dècades -quan aquesta pràctica estava a l'ordre del dia- i que, per tant, els projectes pendents en aquest sòl s'acabaran fent si no hi ha renegociacions. Tot i així va dir que 'hi ha una tendència de canvi tant entre els ajuntaments com entre els mateixos promotors en el sentit que els primers ja deneguen molts permisos en zones sensibles i els segons ja no s'atreveixen a plantejar segons quins projectes perquè saben que la societat s'hi oposarà'.
Sobre la qüestió de l'urbanisme a la muntanya, Tarroja va comentar que la pressió sobre el territori es veu estimulada per la possibilitat de reobrir o ampliar estacions d'esquí, operacions que tenen com a preu la construcció de noves urbanitzacions pràcticament a peu de pista. Va dir al respecte que 'la societat iniciarà un debat sobre la fiscalitat de les segones residències'.
La seva anàlisi urbanística va acabar amb una tendència i una dada. La primera la gran quantitat de projectes de renovació de teixit urbà a l'interior de les ciutats i el creixement de la ciutat compacta front a un cert fre de la dispersió urbanística. I la dada: l'any 2004 va ser rècord en construcció a Catalunya amb un total de 96.000 habitatges iniciats.
Conclusions Alex Tarroja va posar punt final a la seva intervenció amb algunes conclusions a partir dels elements recollits a l'Anuari Territorial de Catalunya 2004 . Aquestes serien les principals:
Aquesta edició, que ha comptat amb el suport de la Generalitat i la Diputació, ha seguit el mateix mètode i forma de presentar els continguts de l'anterior, amb una fitxa completa per a cadascun dels temes tractats, si bé enguany ha incorporat més informació 's'analitzen fins a 200 casos- i també una major riquesa en l'ús dels elements gràfics, que ajuden al lector a situar-se en qüestions territorials on la necessitat dels mapes esdevé fonamental.
Les tendències que marca l'Anuari El geògraf i director de Anuari Territorial de Catalunya, Alex Tarroja, va fer dincs l'acte de presentació una intervenció brillant, amb una enorme capacitat de síntesi. Davant la impossibilitat de comentar els 200 casos que tracta l'obra, Tarroja va optar per exposar les tendències que es podien identificar a partir dels casos estudiats. A nivell general, va voler subratllar que l'Anuari té voluntat de ser expositiu, i en cap cas valoratiu, sobre allò que analitza, de manera que les valoracions es deixen pel lector.
Va parlar en primer lloc de l'aigua, l'energia i els residus. De l'aigua va destacar que 'malgrat la sequera important que hem tingut, la societat ha reaccionat canviant els patrons de consum i no reclamant més aigua ni de l'Ebre ni del Roine', un fet que Tarroja va valorar que un element propi del canvi de cultura que estem vivint respecte al tema.
Sobre l'energia va dir que l'any 2002 havia estat d''impasse' a l'espera del Pla d'energia. En aquest camp va detectar algunes contradiccions 'entre un enfocament ecologista global que es mou per Kioto i un de local que per una banda reclama les renovables però no vol la intrusió dels parcs eòlics en el paisatge'. Va destacar també que aquesta una discussió 'anirà a més en els propers anys'. Dels residus va dir que 'la societat catalana ja no admetrà més abocadors i, a mesura que es vagin tancant aquestes instal·lacions, es forçarà un canvi definitiu en el model de gestió'.
Avancen les infrastructures? Aquest és sens dubte un dels grans debats -i una de les grans preguntes- de la societat catalana actual. Tarroja va posar en relleu els informes tècnics creuats entre les patronals i les cambres de comerç, d'una banda i les plataformes ciutadanes, de l'altra 'que avalen la construcció d'una autovia determinada i per una altre costat demostren, també amb arguments tècnics, la no necessitat de la infrastructura'. Es referia concretament al quart cinturó.
La realitat recollida per l'Anuari és que les infrastructures avancen però de manera desigual. Mentre a la regió metropolitana hi ha grans projectes en execució pel que fa al metro, les rodalies s'han estancat, tot i que la demanda segueix sent molt elevada. Tarroja va utilitzar la ironia per referir-se a l'evolució dels trens regionals tot dient que les seves prestacions estan 'al mateix nivell d'abans de la guerra civil'. De teló de fons hi ha el tren d'alta velocitat, del qual Tarroja va assenyalar dos punts: 'que no ha tingut l'impacte social i econòmic que s'esperava en la seva arribada a Lleida i que es demana més que mai la seva connexió amb els aeroports'.
Alex Tarroja va parlar també de la 'revolució de les low cost que han modificat completament el sentit dels aeroports de Girona i Reus, posant en evidència que la seva planificació ni tant sols havia previst el fenomen dels vols barats'.
Tendències urbanístiques En aquest punt Tarroja va destacar la novetat de la protecció del litoral per llei però va matisar que encara veurem noves promocions urbanístiques en els propers anys. D'una banda pel fet que el territori que protegeix la llei és menor del desitjable i, sobretot, perquè molt sòl va ser qualificat d'urbanitzable fa dues dècades -quan aquesta pràctica estava a l'ordre del dia- i que, per tant, els projectes pendents en aquest sòl s'acabaran fent si no hi ha renegociacions. Tot i així va dir que 'hi ha una tendència de canvi tant entre els ajuntaments com entre els mateixos promotors en el sentit que els primers ja deneguen molts permisos en zones sensibles i els segons ja no s'atreveixen a plantejar segons quins projectes perquè saben que la societat s'hi oposarà'.
Sobre la qüestió de l'urbanisme a la muntanya, Tarroja va comentar que la pressió sobre el territori es veu estimulada per la possibilitat de reobrir o ampliar estacions d'esquí, operacions que tenen com a preu la construcció de noves urbanitzacions pràcticament a peu de pista. Va dir al respecte que 'la societat iniciarà un debat sobre la fiscalitat de les segones residències'.
La seva anàlisi urbanística va acabar amb una tendència i una dada. La primera la gran quantitat de projectes de renovació de teixit urbà a l'interior de les ciutats i el creixement de la ciutat compacta front a un cert fre de la dispersió urbanística. I la dada: l'any 2004 va ser rècord en construcció a Catalunya amb un total de 96.000 habitatges iniciats.
Conclusions Alex Tarroja va posar punt final a la seva intervenció amb algunes conclusions a partir dels elements recollits a l'Anuari Territorial de Catalunya 2004 . Aquestes serien les principals:
Interès pel món local A l'acte de presentació també es parlar del món local, concretament Joan Echániz, cap del Gabinet de Presidència de la Diputació de Barcelona, es va referir a la rellevància que té l'Anuari pel món local, afirmant que 'des de la institució es té un gran interès en què aquest instrument es consolidi, ja que permet que els temes territorials es puguin abordar científicament i desapassionadament a nivell municipal'.El discurs territorial evoluciona poc a poc i va penetrant en una societat que mostra cada vegada més consciència i coneixement. El problema és com traslladar-lo a l'àmbit de la gestió que es mou al seu propi ritme, més lent que el de la resta de la societat.
