06/02/2007 - 00:00
A la conferència titulada 'Energia i canvi climàtic', Xavier Ortega, professor del Departament de Física i Energia Nuclear de la UPC, va desgranar l'Informe 2006 de l'Agència Internacional de l'Energia per explicar els possibles futurs energètics globals. La conferència de Xavier Ortega va tenir lloc a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb col'laboració de la Càtedra UNESCO de la UPC de Sostenibilitat.
L'informe al qual Ortega es va referir preveu els canvis en l'estructura energètica que es poden produir en les properes dècades, treballa en dos escenaris possibles. El primer es basa un creixement sostingut de la població i economia mundials al ritme més o menys actual (l'u per cent i el tres-quatre respectivament) uns augments de la demanda proporcionals i sense uns canvis tecnològics considerables. En aquesta hipòtesis, pel 2030 el 80% de l'energia seria d'origen fòssil 'carbó, petroli i gas- majoritàriament demandada per països en vies de desenvolupament, que superarien la OCDE en consum total d'energia cap a finals de la dècada. Amb això es mantindria l'abocament sostingut de les emissions de CO2, nitrogen i metà que generen el canvi climàtic.
El segon escenari observa la possibilitat que s'han aconseguit acords globals per reduir un 10% la demanda energètica i s'aconsegueix rebaixar fins a un terç les emissions de gasos d'efecte hivernacle per canvis en l'estructura industrial energètica i un augment de l'eficiència.
Segons Ortega la Unió Europea 'ha apostat clarament' per aconseguir, com a mínim, una part d'aquests objectius, sense renunciar a garantir un subministrament segur ni a la competivitat de la seva economia. Així, la política energètica comuna 'molt difícil per l'extrema diversitat de les estructures energètiques nacionals- ha definit una sèrie de terminis progressius fins al 2050 per anar substituint la seva dependència dels hidrocarburs i complir els acords de Kyoto. Aquestes mesures són diverses i incideixen en diferents camps i velocitats, des de la connexió continental de totes les xarxes per als propers anys, la generació d'un 20% de l'electricitat mitjançant energies renovables i un 10% de biocombustibles per al 2020 o el desenvolupament de l'hidrogen, l'energia nuclear de quarta generació i la fusió nuclear de cara al 2050, a més de fomentar l'eficiència de forma que s'aconsegueixi mantenir la demanda energètica total.
Esbossos del mapa global
La conferència del professor Ortega també va incloure unes pinzellades d'informació de com és s'estructura el panorama energètic mundial i europeu, les seves relacions amb l'economia i la població, el paper de les economies emergents i el pes de cada font primària d'energia. També va fer una radiografia dels consum i com aquest no sempre està relacionat amb el nivell de vida 'els EUA consumeixen, amb un nivell de vida similar, el doble d'energia per càpita que els europeus- o com encara hi ha uns mil cinc-cents milions de persones sense electricitat, i per tant el llast que això suposa per al seus desenvolupament.
A més va fer una ràpida descripció del funcionament i la composició de l'atmosfera i el paper dels gasos d'efecte hivernacle que, en la seva justa mesura, permeten el desenvolupament de la vida a la Terra al fixar la seva temperatura en una mitjana de 13 graus centígrads 'davant els 450 de Venus i els -45 de Mart-.
