Europa proposa que tots els envasos siguin reciclables l'any 2030

Si no s'actua, es preveu un augment de més del 19% dels residus d'envasos l'any 2030, i per als residus d'envasos de plàstic fins i tot un augment del 46%. Les noves normes pretenen aturar aquesta tendència. 

Per als consumidors es volen garantir opcions d'envasos reutilitzables, eliminar els envasos innecessaris, limitar el sobreembalatge i proporcionar etiquetes clares per donar suport al reciclatge correcte. 

Per a la indústria es proposa crear noves oportunitats de negoci , especialment per a empreses més petites, disminuir la necessitat de matèries primeres verges i augmentar la capacitat de reciclatge d'Europa, per tal que sigui menys dependent dels recursos primaris i dels proveïdors externs. Es proposa a llarg termini que el sector de l'envasat avanci cap a la neutralitat climàtica l'any 2050.

De mitjana, cada europeu genera gairebé 180 kg de residus d'envasos a l'any. 

Els envasos són un dels principals usuaris de materials verges, ja que el 40% dels plàstics i el 50% del paper utilitzat es destinen a envasos. 

També es vol aclarir millor la diferència entre plàstics biodegradables, compostables i biodegradables, i establir per a quines aplicacions aquests plàstics són realment beneficiosos pel medi ambient i com s'han de dissenyar, eliminar i reciclar.

Les propostes són elements clau del Pla d'Acció d'Economia Circular del Pacte Verd Europeu i el seu objectiu de convertir els productes sostenibles en la norma. També responen a les demandes específiques dels europeus expressades a la Conferència sobre el Futur d'Europa. 

Prevenció dels residus d'envasos, potenciant la reutilització i fent que tots els envasos siguin reciclables per al 2030

La proposta de revisió de la legislació de la UE sobre envasos i residus d'envasos té tres objectius principals. En primer lloc, per evitar la generació de residus d'envasos: reduir-los en quantitat, restringir els envasos innecessaris i promoure solucions d'envasos reutilitzables i reomplibles . En segon lloc, impulsar el reciclatge d'alta qualitat i fer que tots els envasos del mercat de la UE siguin reciclables d'una manera econòmicament viable l'any 2030. I, finalment, reduir la necessitat de recursos naturals primaris i crear un mercat de productes secundaris que funcioni correctament i augmentar l'ús de plàstics reciclats als envasos mitjançant objectius obligatoris.

L'objectiu principal és reduir els residus d'envasos en un 15% el 2040 per Estat membre per càpita, en comparació amb el 2018. Això comportaria una reducció global de residus a la UE d'un 37% en comparació amb un escenari sense canviar la legislació. Es farà tant a través de la reutilització com del reciclatge.

Per afavorir la reutilització o reompliment dels envasos, que ha disminuït molt en els darrers 20 anys, les empreses hauran d'oferir un determinat percentatge dels seus productes als consumidors en envasos reutilitzables o recarregables, per exemple, begudes i menjars per emportar o lliuraments de comerç electrònic. També hi haurà una certa estandardització dels formats d'envasos i un etiquetatge clar dels envasos reutilitzables .

Per abordar els envasos clarament innecessaris, es prohibiran determinades formes d'envasos, com ara els envasos d'un sol ús per a aliments i begudes quan es consumeixen dins de restaurants i cafeteries, envasos d'un sol ús per a fruites i verdures, ampolles de xampú en miniatura i altres envasos en miniatura als hotels.  

Moltes mesures tenen com a objectiu fer que els envasos siguin totalment reciclables per al 2030 . Això inclou establir criteris de disseny per als envasos; crear sistemes de retorn de dipòsit i retorn obligatoris per a ampolles de plàstic i llaunes d'alumini; i deixant clar quins tipus d'envasos molt limitats han de ser compostables perquè els consumidors puguin llençar-los als contenidors de brossa orgànica.

La proposta aclarirà la confusió sobre quins envasos pertanyen a quin contenidor de reciclatge. Cada peça d'embalatge portarà una etiqueta que mostra de què està fet l'envàs i en quin flux de residus ha d'anar. Els contenidors de recollida de residus portaran les mateixes etiquetes. Els mateixos símbols s'utilitzaran a tot arreu de la UE.

L'any 2030, les mesures proposades reduirien les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels envasos a 43 milions de tones en comparació amb els 66 milions si no es canvia la legislació: la reducció és aproximadament la mateixa que les emissions anuals de Croàcia. El consum d'aigua es reduiria en 1,1 milions de m 3 . Els costos dels danys ambientals per a l'economia i la societat es reduirien en 6.400 milions d'euros respecte a la línia de referència l'any 2030.

Les indústries d'envasos d'un sol ús hauran d'invertir en una transició, però l'impacte econòmic i de creació d'ocupació global a la UE és positiu. Només amb l'impuls de la reutilització es preveu que l'any 2030 creïn més de 600.000 llocs de treball en el sector de la reutilització, molts d'ells en petites i mitjanes empreses locals. Esperem molta innovació en solucions d'embalatge que facin convenient reduir, reutilitzar i reciclar. També s'espera que les mesures estalviïn diners: cada europeu podria estalviar gairebé 100 € anuals, si les empreses tradueixen l'estalvi als consumidors. 

Eliminar la confusió al voltant dels plàstics biodegradables, biodegradables i compostables

L'ús i la producció de plàstics biodegradables, biodegradables i compostables ha anat en augment constant. S'han de complir una sèrie de condicions perquè aquests plàstics tinguin impactes ambientals positius , en lloc d'agreujar la contaminació per plàstics, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. El nou marc de la Comissió aclareix de quina manera aquests plàstics poden formar part d'un futur sostenible.

La biomassa utilitzada per produir plàstics de base biològica ha de ser d'origen sostenible, sense danys al medi ambient i respectant el principi de l'ús de la biomassa en cascada: els productors haurien de prioritzar l'ús de residus orgànics i subproductes com a matèria primera. A més, per lluitar contra el rentat ecològic i evitar enganyar els consumidors, els productors han d'evitar les afirmacions genèriques sobre productes plàstics com els "bioplàstics" i els "biobasats". Quan es comuniquen sobre contingut de base biològica, els productors haurien de fer referència a la proporció exacta i mesurable del contingut de plàstic de base biològica en el producte (per exemple: "el producte conté un 50% de contingut de plàstic de base biològica").

Els plàstics biodegradables s'han d'abordar amb precaució. Tenen el seu lloc en un futur sostenible, però s'han de dirigir a aplicacions específiques on es demostrin els seus beneficis ambientals i el seu valor per a l'economia circular. Els plàstics biodegradables de cap manera haurien de proporcionar una llicència per a la deixalleria. A més, s'han d'etiquetar per mostrar quant de temps trigaran a biodegradar-se, en quines circumstàncies i en quin entorn. No es pot afirmar ni etiquetar com a biodegradables els productes que és probable que es trobin en brossa, inclosos els coberts per la Directiva sobre plàstics d'un sol ús.

Els plàstics compostables industrialment només s'han d'utilitzar quan tenen beneficis ambientals, no afecten negativament la qualitat del compost i quan hi ha un sistema de recollida i tractament de bioresidus adequat. Només es permetran els envasos compostables industrialment per a bosses de te, pastilles i pastilles de cafè amb filtre, adhesius de fruites i verdures i bosses de plàstic molt lleugeres. Els productes sempre han d'especificar que estan certificats per al compostatge industrial, d'acord amb les normes de la UE.

La proposta sobre envasos i residus d'envasos serà examinada ara pel Parlament Europeu i el Consell, en el procediment legislatiu ordinari.