Font: CCMA
A partir de 2023, les empreses no podran destruir els productes tèxtils, higiènics, cosmètics i electrodomèstics, entre altres, que es llencen perquè no es venen.
Primer van ser els aliments dels supermercats i grans superfícies i ara França prohibirà la destrucció de tota mena de productes que no s'hagin venut. El primer ministre francès, Édouard Philippe, qualifica la llei de "primícia mundial" i és que el país gal fa un pas endavant en la "lluita contra el malbaratament escandalós" dels productes tèxtils, higiènics, cosmètics i fins tot electrodomèstics que cada any es destrueixen perquè no s'han venut.
Una prohibició similar va entrar en vigor l'any 2015 i des d'aleshores el sector de l'alimentació francès s'ha vist obligar a donar el menjar que no aconsegueix vendre a organitzacions socials com els bancs d'aliments, a cedir-lo per fer-ne pinso o a destinar-lo a compost pels agricultors. A partir de 2023, doncs, aquesta llei d'inspiració ecologista s'estendrà als productes no peribles.
El ministre d'Ecologia francès, François de Rugy, i la secretària d'estat de Transició Ecològica, Brune Poirson (Reuters)
650 milions d'euros, a les escombraries
"És un malbaratament que xoca i desafia la comprensió". Així de contundent es mostra la secretaria d'Estat de Transició Ecològica, Brune Poirson. No és d'estranyar: l'executiu francès xifra en 650 milions d'euros el valor dels productes no peribles que cada any es destrueixen o llencen a les escombraries.
La nova llei es presentarà al Consell de Ministres de juliol i entrarà en vigor a partir de finals de 2021 per tots els productes que ja compten amb un sistema de reciclatge i l'any 2023 per la resta. Les empreses, doncs, hauran de donar aquests productes a associacions sense ànim de lucre o reutilitzar-los. Si no ho fan, segons la llei, s'exposaran a una multa.
Segons Poirson: "No és necessari aquest malbaratament. Podem trobar un model econòmic viable i que tot el que no sigui venut no s'elimini, sinó que sigui donat per afavorir l'economia social i solidària, o transformat en peces de recanvi per recompondre altres objectes i allargar la seva vida (...) el reciclatge, l'economia circular, són elements absolutament indispensables per a la protecció del mediambiental."
Les marques de luxe, preocupades
Segons l'agència France Press, s'haurà d'estudiar com adaptar la normativa al sector dels productes de luxe. Les marques exclusives consideren que la propietat intel·lectual dels seus productes quedaria malmesa i temen que aparegui un mercat amb productes rebaixats o, directament, falsificats. En qualsevol cas, els productes de luxe que no s'hagin venut es podran reciclar, però no destruir.
Les marques de luxe franceses temen que la mesura faciliti les falsificacions dels seus productes (Reuters)
La reacció a l'ascens dels verds
Les eleccions europees del 26 de maig van ser un terratrèmol per la política francesa i un revés per Emmanuel Macron, que va veure com l'extrema dreta del Reagrupament Nacional li robava la primera plaça. Marine Le Pen va aconseguir el 23,34% dels vots i el partit del president de la República es va quedar amb un 22,42%. Però les preocupacions de Macron no acaben aquí. També va encendre les alarmes la desfeta dels socialistes (6,19% dels vots) i l'espectacular augment del partit de Yannick Jadot, Europa Ecologia-Els Verds, que es va endur la tercera plaça i el 13,48% de les paperetes.
Philippe desvincula aquesta mesura de l'ascens dels verds i ho relaciona amb el "gran debat nacional" que l'executiu francès va obrir per sufocar les protestes de les Armilles Grogues. En plena crisi, Macron va adreçar a la població francesa una macroenquesta amb trenta preguntes sobre com volien que fos la fiscalitat, l'organització de l'Estat, la transició ecològica i el funcionament de la democràcia francesa. Molts francesos van dir que estaven disposats a participar en la transició ecològica, que volien accions concretes i que volien que els acompanyéssim en aquesta transició ecològica, però no només via impostos.
