Font: Ajuntament de Girona
La presència de ratpenats i mallerengues ajuda a regular les poblacions de mosquits i de processionària del pi, dues de les plagues que causen més afectacions a les ciutats.
L’Ajuntament de Girona ha organitzat un taller de muntatge de caixes niu de ratpenats i mallerengues amb l’objectiu de fomentar la presència d’aquests animals a la ciutat.
El regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Girona, Narcís Sastre, ha subratllat que “aquesta actuació s’emmarca dins de les accions destinades al foment de la biodiversitat en l’àmbit urbà que volem potenciar des del consistori i al control biològic de les plagues”.
La finalitat d’aquest taller ha estat construir una trentena de caixes niu per a ratpenats i una dotzena per a mallerengues que s’instal·laran a diversos parcs urbans de la ciutat de Girona, com ara la mateixa plaça de l’Assumpció, els jardins d’Ignasi Bosch i Reitg, el parc del Migdia o els jardins de Fora Muralla. Els llocs han estat escollits a partir d’un estudi fet per l’associació Galanthus, que inclou un plànol d’idoneïtat dels espais de la ciutat.
Cada caixa, entesa com a refugi per a aquests animals, pot acollir una mitjana de 40 ratpenats o bé una parella de mallerengues amb 4 o 6 cries, respectivament. Si les caixes tenen una bona acollida per part de les espècies, se n’anirà ampliant la col·locació a diferents llocs de la ciutat. “Per fer-nos una idea de la importància d’aquests animals en el control dels mosquits, per exemple, cal tenir en compte que cadascun dels ratpenats que poden ocupar les caixes niu que ara col·locarem consumiran uns 60.000 mosquits i altres insectes cada any”, ha explicat el regidor Narcís Sastre.
Girona farà una prova pilot amb nematodes per tractar la plaga del tigre del plàtan
En la mateixa línia, en aquest cas en el tractament de plagues que afecten el ved urbà, l’Ajuntament de Girona farà una prova pilot per tractar la plaga del tigre del plàtan (Corythucha ciliata), que durant l’estiu genera moltes molèsties, mitjançant nematodes. El tractament es farà als plàtans situats al carrer del Mossèn Joan Pons. Tal com ha explicat el vicealcalde i regidor d’Associacions, Participació i Sostenibilitat, Eduard Berloso, “aquesta és una de les estratègies que l’Ajuntament està estudiant amb la voluntat de reduir els tractaments químics tant en els parcs i jardins com en l’arbrat de la ciutat”.
Aquest tractament és fruit d’un projecte de recerca desenvolupat a França que consisteix en aplicar una dissolució aquosa amb nematodes del gènere Steinernema sp, que penetren en qualsevol dels estadis mòbils (larves i adults) del tigre per les vies naturals. En condicions òptimes el tigre deixa d’alimentar-se i mor en un període de 48 a 72 hores.
Aquesta teràpia és totalment biològica, sense additius químics, i no té cap risc per a les persones, les plantes ni els animals. Si aquesta primera actuació dóna resultats positius, caldrà realitzar dos nous tractaments entre maig i juliol per actuar sobre les noves poblacions de plagues que puguin afectar els arbres provinents d’altres plàtans propers.
