Ignacio Ramonet defensa que cal un canvi macro-econòmic per aturar la destrucció del planeta

Ignacio Ramonet, director de la publicació mensual francesa Le Monde Diplomatique, ha estat convidat per aportar una reflexió sobre el model econòmic que està al darrere del canvi climàtic a la tercera sessió plenària del Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local. Aquest pensador i impulsor del grup polític Attac ha estat molt crític amb el model de creixement associat a la globalització neoliberal, que influeix en tots els aspectes de la vida del planeta: 'La globalització econòmica en la qual estem immersos es podria comparar a un seïsme, perquè afecta totes les activitats de la nostra vida quotidiana i també de la vida social, econòmica i política. En l'àmbit social les conseqüències són devastadores perquè estem patint un augment de la pobresa als països desenvolupats, i als països empobrits continua resultant impossible reduir la situació de misèria en la que viuen la majoria dels seus habitants'. Ramonet també ha denunciat les conseqüències en el medi del model econòmic imperant: 'El desenvolupament lligat a la globalització es basa en obtenir el màxim benefici econòmic possible, i aquesta dinàmica està comportant unes conseqüències ecològiques desastroses'. Ignacio Ramonet ha volgut recordar que per globalització entenem la interdependència cada cop més accentuada entre les economies dels països, una acceleració dels canvis econòmics, sobretot en l'àmbit comercial. Aquest model actual del capitalisme va començar a finals dels anys 70 amb l'arribada al poder de Thacher a la Gran Bretanya i Reagan als Estats Units. La globalització neoliberal està estimulada per les institucions econòmiques i financeres internacionals que treballen per consolidar aquest model de desenvolupament com si fos el model natural i que tothom hagués d'acceptar. Al centre del model econòmic imperant hi trobem l'economia financera, que ja representa el 90% de l'economia, mentre que l'economia que produeix bens i serveis només arriba al 10%. Aquesta correlació és possible gràcies a la llibertat absoluta que existeix per a la circulació del capital financer, privilegi del que no poden gaudir les persones. Replantejar la resposta al capitalisme Amb aquest context mundial, Ramonet assegura que podem parlar d'una segona revolució capitalista en la qual la classe obrera no ha desaparegut però sí que ha perdut el paper protagonista de transformació de la societat que havia tingut anteriorment. Així, el canvi econòmic està forçant a un replantejament de les propostes teòriques, ja que, per exemple, els problemes ecològics no afecten només una classe social sinó que són globlals. Per tant, calen nous elements per reteoritzar la resposta al capitalisme. En aquest sentit, Ramonet ha explicat que cada cop es parla més de la teoria del decreixement com a alternativa a les actuals dinàmiques de contínua acumulació i creixement infinit. La desacceleració del decreixement ha de permetre no destruir el que existeix. 'No podem continuar pensant que el conjunt de la humanitat podrà consumir com ho fa un ciutadà mitjà dels països desenvolupats; no hi ha prou recursos. Si no fem aquest replantejament, la globalització continuarà avançant'. Igancio Ramonet ha alertat que la globalització va més enllà de l'economia i també afecta l'esfera política, que cada cop funciona més sota els paràmetres dels principis del mercat. El director de Le Monde Diplomatique ha reconegut que encara no s'han trobat prou contrapesos per corregir i moderar l'impuls del capitalisme en la seva fase d'expansió. Però els fòrums socials, trobades mundials i alguns governs sobretot a Llatinoamèrica estan treballant per mostrar 'que la globalització es pot aturar'. Davant d'aquest panorama descrit, Ramonet ha conclòs que 'és indispensable pensar en un post-capitalisme, que cal reinventar utopies pels temps contemporanis, només així podrem salvar el planeta i construir una societat més justa'. El paper del món local en el canvi de model Preguntat sobre el paper que pot jugar el món local en el canvi de model econòmic, Ramonet ha explicat la feina que fa l'Ajuntament del municipi on viu als afores de París. L'alcalde ha declarat la població com a municipi sostenible, i això ha impregnat la manera de planificar el transport públic, la urbanització, l'ús que es fa de l'aigua i de l'energia, el model de recollida i gestió dels residus... Així doncs, considera que el treball municipal és molt important pel contacte que permet entre les estructures públiques i els ciutadans; tot i això, si bé reconeix que les accions individuals són indispensables, també pensa que amb aquestes accions no n'hi ha prou i que el que ha de canviar per transformar la realitat és el model macro-econòmic.