Font: Diputació de Girona
L'aturada massiva de la mobilitat i de les activitats econòmiques a causa del confinament ha provocat una disminució dràstica de les concentracions dels contaminants atmosfèrics principals a les comarques gironines, com ara els òxids de nitrogen, l'ozó troposfèric i les partícules en suspensió PM10.
Més enllà de la gran davallada de la contaminació que es va percebre durant els primers dies de confinament, el seguiment de les dades proporcionades pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya mitjançant les estacions automàtiques de mesura indica una tendència a la baixa de la contaminació des d'aleshores. Ara caldrà observar com evolucionen les dades, després que dilluns passat alguns sectors reprenguessin l'activitat econòmica i, com a conseqüència, també hagi augmentat la mobilitat.
En concret, els òxids de nitrogen han mantingut una tendència general a la baixa en tot el període de confinament, amb uns valors gairebé un 75 % inferiors dels habituals. En el cas del monòxid de carboni, la davallada ha estat encara més abrupta (superior al 82 %).
La disminució d'aquests contaminants ha afavorit que la concentració d'ozó troposfèric també hagi disminuït. En aquest cas, però, ho va fer amb uns dies de retard respecte als òxids de nitrogen, perquè l'ozó troposfèric s'origina justament a partir de reaccions fotoquímiques dels contaminants directes que genera la combustió dels vehicles (és a dir, els òxids de nitrogen). De fet, durant el primer període se'n va incrementar la concentració. I va ser a partir del dia 12 d'abril quan van començar a disminuir els nivells d'ozó troposfèric, amb una tendència clara a la baixa.
Incidència directa en la salut
Aquests contaminants poden afectar la salut de les persones. D'una banda, els òxids de nitrogen provoquen inflamacions de les vies respiratòries, i les exposicions a llarg termini es relacionen amb un increment dels símptomes de bronquitis en infants amb asma. D'una altra, l'ozó troposfèric pot causar tos i irritacions a la faringe, el coll i els ulls, a més de dificultats respiratòries (pot agreujar l'asma o reduir la funció pulmonar). Els nivells elevats d'ozó també poden causar un increment de la mortalitat diària, segons fonts del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
També baixen les partícules en suspensió
Les partícules en suspensió (PM10), originades en part per l'activitat humana, també han experimentat una lleugera disminució durant el confinament: el 21 d'abril van assolir uns valors mínims de 52,5 µg/m³ (un 83,4 % menys dels registres habituals). En aquesta baixada hi han influït factors atmosfèrics i també la davallada de la mobilitat i de la construcció i la indústria. Les partícules en suspensió es vinculen a afeccions respiratòries i cardiovasculars.
Un mirall de l'activitat humana durant el confinament
De fet, la concentració de contaminants per dies reflecteix el comportament de la població durant el confinament. Així, s'observa que a mitja setmana es comença a produir un increment de concentracions i que aquestes disminueixen de forma considerable durant el cap de setmana. Abans del període de confinament, els valors es mantenien relativament constants durant la setmana i es reduïen lleugerament el cap de setmana.
«Durant el confinament s'ha demostrat que a les comarques gironines la major part dels contaminants atmosfèrics provenen de l'activitat humana, i que es poden evitar fent un ús conscient de la mobilitat i les activitats industrials, així com promovent les energies renovables. Caldrà veure quina evolució tenen aquests durant les properes fases de desescalada i retorn a la nova normalitat», afirma la diputada de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Anna Barnadas.
Anna Barnadas fa una crida als ajuntaments
La diputada de Medi Ambient encoratja els ajuntaments a «aprofitar aquests moments de poc trànsit rodat a les ciutats per impulsar carrils bici i fer canvis a la trama urbana per afavorir la mobilitat a peu o en bicicleta». I hi afegeix que quan acabi aquesta situació excepcional generada per la COVID-19 «els transports públics reduiran l'aforament i, si no hi ha sistemes segurs de mobilitat sostenible, retornarem als cotxes privats i augmentarem ràpidament els nivells dels contaminants».
Una de les àrees d'actuació del Servei de Medi Ambient de la Diputació és el suport administratiu i tècnic als ajuntaments per redactar el Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible i el Clima (PAESC) als municipis que així ho sol·licitin. Aquests consistoris s'han d'haver adherit al nou Pacte d'alcaldes pel clima i l'energia, fet que els compromet a reduir les emissions de CO2 al seu municipi almenys un 40 % abans del 2030 i a augmentar la resiliència als impactes del canvi climàtic. Els municipis que hi estiguin interessats, poden fer una sol·licitud per l'EACAT del Pla de Serveis d'Assistència als Ajuntaments per a la Transició Energètica.
Un 95 % dels municipis, adherits al Pacte d'alcaldes
Actualment, 209 municipis de les comarques gironines (gairebé un 95 % del conjunt) ja s'han adherit al Pacte d'alcaldes i executen accions per reduir les emissions amb efecte d'hivernacle. El transport és el sector que genera més emissions de CO2 a la demarcació, seguit dels habitatges, dels edificis del sector serveis i dels residus. Pel que fa a les fonts d'energia, el gasoil, l'electricitat, els residus i el gas natural són les que provoquen més emissions.
