31/05/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
[ Actualitzada a les 19:45! ]
Una de les idees més remarcades en el simposi 'Accés a l'aigua potable i instal·lacions sanitàries bàsiques per tots', inclòs en la sessió de tarda de la primera jornada del diàleg 'Aigua: vida i seguretat', ha estat que els conflictes derivats de la manca d'accés a l'aigua acaben comportant uns costos suplementaris més elevats a nivell econòmic. Una reflexió, que també s'ha deixat escoltar en la resta de sessions, i que indicaria que les inversions en aquest sector no només són necessàries des d'un punt de vista de justicia social, sinó que també ho són des de la perspectiva econòmica.
Aquestes inversions, però, no han de traduir-se en grans obres com preses o transvasaments. El transvasament ha de ser de diner, i ha de ser suficient per garantir el finançament vinculat a projectes possibles i reals a nivell local.
Soukeina Bouraoui, jurista i directora ejecutiva del Centre de Dones Àrabs per a la Capacitació i la Investigació de Tunisia, ha dit que si l'accès a l'aigua és un dret hauria de poder ser reclamable en un tribunal local, nacional i potser algun dia, ha apuntat, fins i tot internacional. De tota manera, ha recordat que és un dret que no es pot exercir de manera majoritaria actualment i ha donat la xifra de 2/3 de la població menor de 25 anys del món que no pot exercir aquest dret. Ha dit que el dret s'ha d'exercir en un context determinat i que el context internacional generat per l'atemptat de l'11-s no és el més favorable.
Ha explicat també que el dret a l'accés a l'aigua no ha de ser només a l'aigua potable sinó també a tenir unes aigües de menys qualitat per altres usos. Aquests drets estan vinculats a d'altres com el de la salut o la dignitat humana i que per tant queda emmarcat en una franja més amplia de drets.
Des del punt de vista dels països en desenvolupament, ha explicat un fet concret però molt important: que normalment on no hi ha accès a l'aigua, són les noies joves que s'ocupen d'anar-la a buscar -qüestió d'hores- i per tant això els impedeix anar a l'escola. La manca d'educació -ha dit- com el pes del deute extern, són lloses que no ajuden a resoldre el problema i que actuen com un cercle viciós.
Stef Lambrecht, coordinador de l'organització PROTOS, de Bélgica, ha explicat que cal prioritzar la visió del dret a l'aigua per sobre de l'enfocament de la comercialització del recurs. Tot això s'ha de combinar, ha dit, amb un replantejament del deute extern dels països en vies de desnvolupament i amb un augment de les aportacions d'ajuda al desenvolupament dels països més rics.
L'emfasi d'alguns ponents en la qüestió tecnològica ha suscitat un petit i apassionat debat entre els presents a la sala debat sobre si potser no caldria fer més atenció a solucions ancestrals "pretecnològiques" que es troben en comunitats d'Africa, Asia i Amèrica Llatina. Seria el cas, per exemple, d'aproftar la pluja i de donar a l'aigua una dimensió de bé compartit per la comunitat per sobre de l'ús individual. Algú fins i tot ha dit que de vegades la tecnologia podria emportar-se aquests valors culturals que són a la vegada útils en la gestió moderna de l'aigua. No sempre la millor tecnologia és la que va més bé a una comunitat 's'ha argumentat a la sala- perquè si no hi ha les capacitats per gestionar-la adqüadament -cosa que passa sovint- no se'n treu profit. Cal pensar en el concepte de tecnologia apropiada, s'ha apuntat des del públic.
Més informació sobre el diàleg, aquí i en aquesta informació de Sostenible.
