02/02/2005 - 00:00
És essencial invertir en agricultura i ecosistemes en els països pobres a fi de reduir a la meitat el nombre de persones amb fam per a l'any 2015, ha advertit aquesta setmana l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). Durant la inauguració de la conferència internacional organitzada a L'Haia per la FAO i els Països Baixos sobre Aigua per a Aliments i Ecosistemes, David Harcharik, director general adjunt de l'Organització, ha recalcat que és urgent promoure inversions en agricultura de secà i de rec per a produir 'més per cada gota' en els països que sofreixen fam i desnutrició.
Segons els càlculs més recents de la FAO, uns 852 milions de persones en el món sofrien de fam crònica i desnutrició en el període 2000-2002. Més de 30 ministres i uns 500 delegats de 140 països assisteixen a aquesta trobada, que durarà fins divendres, 4 de febrer. 'L'aigua, els aliments i els ecosistemes són tres aspectes del nostre benestar mundial tan íntimament units que s'han tornat decisius per als mitjans de subsistència, el desenvolupament sostenible i l'estabilitat política', ha assenyalat Harcharik.
Les inversions destinades a incrementar la productivitat de l'aigua en els productes bàsics o en els cultius d'elevat valor comercial no haurien de degradar irreparablement els valuosos recursos hídrics i els seus ecosistemes, segons la FAO. Les inversions, al seu entendre, també haurien prendre en compte els ecosistemes excepcionals i complexos, crucials per a la biodiversitat, la pesca, el turisme, l'agricultura, la ramaderia i els productes forestals.
És necessari dirigir les inversions en agricultura cap a una 'diversificació major i amb valor afegit, ben adaptada als límits locals dels recursos'. Harcharik ha recordat que l'agricultura i els ecosistemes són els principals consumidors de l'aigua dolça del planeta, tot subratllant que està augmentant la competència entre ambdós sectors pels recursos hídrics, que sovint són escassos. 'Serà decisiu conciliar aquestes exigències contraposades plantejades al nostre llegat de recursos naturals i assolir un equilibri entre els ecosistemes i la producció agrícola en les conques hidrogràfiques'.
