Font: Fundació RIVUS
La llúdriga es reprodueix al riu Mogent per primera vegada després de quaranta anys
El nou grup familiar es compon d’una femella i dues cries, nascudes a l’estiu
La llúdriga s’ha reproduït al riu Mogent per primera vegada després de més de quatre dècades. Així ho ratifiquen les imatges enregistrades amb les càmeres de fototrampeig instal·lades en el marc del “Projecte de seguiment i estudi de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera”, que estan duent a terme l’Observatori RIVUS, dins la Fundació RIVUS, i la Fundació Barcelona Zoo, amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. El nou grup familiar es compon d’una femella i dues cries, nascudes a l’estiu, que ja efectuen desplaçaments diaris notables acompanyades de la mare. Continuaran juntes fins a assolir aproximadament un any, que és l’edat mitjana d’emancipació.
Tot i que en els darrers anys s’hi havien detectat individus de forma periòdica, fins ara aquest afluent del riu Besòs actuava tan sols com a zona de dispersió i hivernada de llúdrigues provinents d’altres zones. Gràcies a aquest estudies confirma el 2022 com el tercer any consecutiu que la llúdriga es reprodueix a la conca del Besòs (2020 al Congost i 2021 al Ripoll), sempre en sectors prou tranquils, productius i ecològicament funcionals. S’estima que la població actual en aquesta conca és d’uns 10 individus.
Segons Arnau Tolrà, ecòleg i investigador responsable de l’estudi, els resultats del projecte suggereixen que “la incipient recuperació de l’espècie a la conca es troba visiblement supeditada a restriccions humanes, com la simplificació de l’hàbitat i la sobrefreqüentació, l’efecte de les quals es tradueix en una població encara localitzada i vulnerable en l’àmbit local”. La situació de la llúdriga a la conca del Besòs contrasta amb la seva situació a la conca veïna de la Tordera, on malgrat haver retornat de forma gairebé simultània i també estar condicionada per notables pressions humanes, la major disponibilitat d’hàbitat adequat està permetent l’establiment d’una població més gran, estimada en aproximadament uns 20 individus.
El motiu de la desaparició de la llúdriga de la conca del Besòs durant el segle XX fou l’efecte combinat de la contaminació de les aigües, la persecució humana i la degradació de l’hàbitat. La reducció de la contaminació i la seva protecció legal, sumada a la gran capacitat dispersiva de l’espècie, ha permès un retorn a bona part de les conques hidrogràfiques que l’havien vist desaparèixer, incloses les més humanitzades.
L’objectiu principal de l’estudi de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera és avaluar quins reptes enfronta l’espècie i la seva comunitat ecològica en l’actualitat i així identificar mesures que permetin compatibilitzar l’activitat humana i la conservació dels nostres espais fluvials.
