Font: ISGlobal
Més del 60% de les morts atribuïbles a l'O3 en 35 països europeus tenen l'origen en ozó transportat de fora d'Europa.
L'exposició als nivells actuals d'ozó troposfèric (O3) a Europa és una de les causes principals de mortalitat prematura deguda a la contaminació atmosfèrica, especialment a l'estiu. Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa" i el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), en col·laboració amb l'Institut Nacional de Salut i Investigació Mèdica de França (Inserm), ha quantificat per primera vegada l'impacte de l'O3 importat (no nacional) en la mortalitat. Els resultats, publicats a Nature Medicine, tenen importants implicacions per a la qualitat de l'aire i les polítiques de salut pública al continent i dins de la Unió Europea.
L'ozó troposfèric és un contaminant atmosfèric nociu format a la troposfera per la interacció de la llum solar amb diversos gasos precursors, principalment òxids de nitrogen (NOx) i compostos orgànics volàtils (COV) procedents de fonts naturals i antropogèniques. Els nivells elevats d'O3 s'associen a una sèrie d'efectes adversos per a la salut respiratòria, com l'agreujament de l'asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la disminució de la funció pulmonar i infeccions respiratòries, que en els casos més greus poden conduir a l'hospitalització i la mort.
L'equip investigador va quantificar les contribucions tant nacionals com importades de l'ozó en relació amb la mortalitat en 35 països europeus entre 2015 i 2017, incloent-hi 813 regions i al voltant de 530 milions de persones. Els resultats mostren que l'ozó importat va contribuir al 88,3% de totes les morts atribuïbles a aquest contaminant. La major part d'aquest ozó transfronterer va provenir de fora de l'àrea d'estudi, fet que representa el 56,7% de la mortalitat atribuïble total. L'ozó importat dels altres 34 països europeus també va tenir un efecte significatiu en la mortalitat, representant el 20,9%.
La concentració d'ozó en un lloc determinat depèn en gran manera del transport troposfèric del mateix contaminant. "Els efectes sobre la salut de l'ozó, i de qualsevol contaminant atmosfèric en general, disten molt de ser una qüestió local. En aquest estudi trobem que l'11,7% de les morts atribuïbles a l'ozó van ser causades per fonts nacionals", afirma Hicham Achebak, investigador de l'Inserm (França) i d'ISGlobal i titular d'una beca postdoctoral Marie Sklodowska-Curie de la Comissió Europea. "Aquest fet subratlla la necessitat d'accions coordinades a escala local, continental i global per part de tots els països per reduir les concentracions d'ozó i el seu impacte en la salut", afegeix el primer autor de l'estudi.
L'anàlisi es va basar en dades de l'estació càlida (de maig a octubre), que és la de nivells més elevats d'ozó. Per rastrejar les concentracions d'ozó l'estudi va fer servir el sistema de qualitat de l'aire CALIOPE desenvolupat pel BSC-CNS, que cobreix Europa i els voltants. Aquest sistema rastreja tant l'ozó com els seus precursors (és a dir, NOx i COV) que es formen o emeten a cada regió. Per obtenir dades fora de la zona d'estudi, els investigadors van utilitzar un mètode de modelització que els va permetre rastrejar la dispersió i el transport de contaminants atmosfèrics a grans distàncies. El mètode també va incloure les emissions tant terrestres com marítimes.
La concentració mitjana d'ozó a tots els països i durant el període d'estudi va ser de 101,9 μg/m3 i va oscil·lar entre 76,7 μg/m3 a Finlàndia i 130,1 μg/m3 a Malta. El nombre estimat de morts atribuïbles a l'ozó durant el període d'estudi va ser de 114.447 (estimació basada en les concentracions totals d'ozó), fet que resulta en una taxa de mortalitat atribuïble de 72 morts per milió d'habitants i any.
Els països més industrialitzats i poblats són els que més contribueixen a la mortalitat
Com era d’esperar, ja que les temperatures més càlides del sud afavoreixen la formació d'ozó, les concentracions d'aquest contaminant disminueixen al nord del continent. Les majors càrregues de mortalitat es van estimar als països més poblats (Alemanya, Itàlia, França, Regne Unit, Espanya i Polònia), mentre que les taxes de mortalitat més elevades es van registrar als països del sud-est (Bulgària, Sèrbia, Croàcia, Hongria, Grècia i Romania).
L'anàlisi també va mostrar que, dins d'Europa, els països més industrialitzats van ser els principals contribuents a la mortalitat atribuïble a l'ozó transfronterer, especialment França, amb un nombre estimat de 4.003 morts entre 2015 i 2017, i Alemanya, amb 3.260 morts. L'ozó procedent de França va tenir un impacte significatiu en països veïns com Luxemburg (32,3% de les morts atribuïbles a l'O3), Suïssa (29,3%), Bèlgica (24,4%) o Espanya (16,8%). L'ozó procedent d'Alemanya també va afectar significativament països veïns com Luxemburg (24,2% de les morts), la República Txeca (23,3%) o els Països Baixos (21,5%).
Els resultats posen en relleu la importància dels vents de l'oest, ja que els països situats cap a l'est van presentar un nombre més gran de morts atribuïbles a l'ozó importat que altres països europeus. Els països del sud-oest d'Europa van ser menys afectats pels efectes sobre la salut de l'ozó importat d'altres països europeus. De fet, Espanya, França i Portugal van ser els països amb la fracció de mortalitat atribuïble més gran causada per l'ozó nacional respecte a les contribucions d'altres països europeus, amb un 53,7%, 47,1% i 46,2% de les morts respectivament, i la menor relació importat/exportat de morts atribuïbles.
En algunes regions costaneres i petits països mediterranis, la contribució de les emissions del transport marítim va ser significativa, com a Malta (24% de les morts) i Xipre (14%).
Mesures locals, continentals i mundials per reduir la contaminació
L'estudi subratlla la necessitat d’una quantificació sistemàtica de les contribucions nacionals, comunitàries i extracomunitàries dels nivells de contaminació atmosfèrica i dels impactes sanitaris associats com a pas essencial previ a l’elaboració de plans de regulació i mitigació, especialment en el cas de contaminants atmosfèrics com l'ozó, que es transporten fàcilment a través de les fronteres polítiques.
"Fins ara, els esforços de mitigació s'han centrat principalment en les escales nacional i regional, sense una avaluació exhaustiva i transfronterera dels efectes sobre la salut associats", afirma Joan Ballester Claramunt, investigador d'ISGlobal i coautor sènior de l'estudi. "El nostre estudi és un primer pas cap a aquesta anàlisi en profunditat, que ajudaria a assolir els estàndards de qualitat de l'aire de l'OMS per prevenir morts prematures i altres impactes a la salut com hospitalitzacions i malalties cròniques", afegeix.
Donades les grans contribucions no nacionals a la mitjana d'ozó a cada territori, l'estudi subratlla que els resultats no han de ser interpretats per les autoritats locals com una justificació per a la inacció local en matèria de qualitat de l'aire. "Durant els episodis d'ozó més elevats, les contribucions locals/nacionals poden augmentar substancialment i les mesures locals de mitigació poden contribuir a reduir considerablement les superacions diàries dels llindars establerts. A més, les estratègies locals de mitigació són clau per reduir l'exportació d'ozó a altres regions i països", argumenta Carlos Pérez García-Pando, professor d'investigació ICREA i AXA al Departament de Ciències de la Terra del BSC-CNS i coautor sènior de l'estudi.
L'escalfament global reforçarà les condicions per a la formació d'ozó troposfèric en el futur, ja que els mecanismes fotoquímics de formació de l'ozó es veuen afavorits durant les onades de calor i els períodes d'alta radiació solar. "Fer front al canvi climàtic és fonamental per millorar la qualitat de l'aire i, alhora, un element clau a tenir en compte a l'hora de dissenyar i aplicar polítiques duradores a escala mundial. A més, futures investigacions haurien de perfeccionar els nostres resultats analitzant la contribució a la mortalitat dels diferents sectors econòmics i fonts naturals, que es veuen impactats pel canvi climàtic", argumenta Oriol Jorba, investigador i colíder del Grup de Composició Atmosfèrica del Departament de Ciències de la Terra del BSC-CNS.
