Font: ISGlobal
El risc de morir en un hospital per causes respiratòries és superior a l'estiu que a l'hivern
Foto: Canva, via ISGlobal
La mortalitat relacionada amb la calor durant l'estiu de l'any 2022 a Europa podria haver superat les 70.000 morts, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació "la Caixa", amb la col·laboració del Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). Els resultats, publicats a The Lancet Regional Health – Europe, reavaluen a l'alça les primeres estimacions de la mortalitat associada a les temperatures rècord al continent europeu.
En un estudi previ, publicat a la revista Nature Medicine, els mateixos autors usaven models epidemiològics aplicats a dades setmanals de temperatura i mortalitat en 823 regions de 35 països europeus per a estimar una mortalitat prematura de 62,862 persones durant l'any 2022. Els autors reconeixien que l'ús de dades setmanals causava una infraestimació de la mortalitat atribuïda a la calor, ja que es requereixen sèries de dades diàries per a estimar amb precisió l'impacte de les temperatures càlides sobre la mortalitat.
L'objectiu del nou estudi era desenvolupar un marc teòric que quantifiqués els errors derivats de l'ús de dades agregades, com sèries de temperatura i mortalitat setmanals o mensuals. L'equip investigador va aplicar aquest marc teòric per a reestimar la mortalitat causada per les temperatures rècord de l'any 2022. Segons els càlculs realitzats ara per mitjà d'aquest nou enfocament metodològic, en aquell estudi s'hauria subestimat la mortalitat en un 10,28%, la qual cosa implicaria que la veritable mortalitat relacionada amb la calor durant l'any 2022 seria de 70.066 morts, segons el model de dades diàries, i no pas els 62,862 morts originalment estimats.
"En general, trobem que l'ús de dades agregades mensuals no permet estimar els efectes a curt termini de les temperatures ambientals. En canvi, l'ús de dades setmanals ofereix la suficient precisió en les estimacions de mortalitat per a ser utilitzades en la pràctica en temps real en la vigilància epidemiològica i en la generació de polítiques públiques, com per exemple l'activació de plans d'emergència per a prevenir els impactes de les onades de calor i de fred", assenyala Joan Ballester Claramunt, investigador d'ISGlobal que lidera el projecte EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca.
El risc de morir en un hospital per causes respiratòries és superior a l'estiu que a l'hivern
Per altra banda, l'escalfament global provocat pel canvi climàtic podria augmentar la mortalitat entre els pacients ingressats per malalties respiratòries durant els mesos d'estiu. És la conclusió principal d'un altre estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), els resultats del qual s'han publicat a The Lancet Regional Health - Europe. Les troballes poden servir de base per a una millor adaptació al canvi climàtic als centres sanitaris.
L'equip investigador va analitzar l'associació entre la temperatura ambient i la mortalitat hospitalària per malalties respiratòries a les províncies de Madrid i Barcelona entre el 2006 i el 2019. Els resultats van mostrar que el nombre d'ingressos hospitalaris a les dues províncies, inclosos els que van resultar en mort, va ser major durant els mesos d'hivern i menor durant l'estació càlida (de juny a setembre), amb un pic al mes de gener i un mínim d'ingressos al mes d'agost. Tot i que el nombre ingressos va ser més elevat durant els mesos d'hivern, la màxima incidència de mortalitat hospitalària es va produir durant els mesos d'estiu i va estar fortament relacionada amb les altes temperatures.
Per calcular l'associació entre la temperatura ambient i la mortalitat hospitalària, l'equip va fer servir dades sobre les hospitalitzacions diàries, la meteorologia (temperatura i humitat relativa) i els contaminants atmosfèrics (O3, PM2,5, PM10 i NO2). Tot i que s'ha descrit àmpliament que l'exposició diària a la calor i al fred s'associa a un risc més gran d'ingrés hospitalari per malalties respiratòries com la pneumònia, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i l'asma, fins ara cap estudi s'havia centrat en les hospitalitzacions amb resultat de mort i, per tant, en els casos més greus de morbiditat.
En termes de càrrega atribuïble, l'estudi va determinar que les altes temperatures estivals van ser responsables del 16% i del 22,1% del total d'hospitalitzacions mortals per malalties respiratòries a Madrid i Barcelona, respectivament. L'efecte de la calor va ser immediat, ja que la major part de l'impacte va tenir lloc durant els tres primers dies des de l'exposició a altes temperatures.
"Això suggereix que l'augment dels resultats respiratoris aguts durant la calor està més relacionat amb l'agreujament de malalties respiratòries cròniques i infeccioses que amb la propagació de noves infeccions, perquè solen trigar diversos dies a causar símptomes", assenyala Hicham Achebak, primer autor de l'estudi i investigador a Inserm i ISGlobal, que compta amb una beca postdoctoral Marie Sklodowska-Curie de la Comissió Europea.
Els resultats de l'estudi van mostrar efectes de la calor especialment per a la bronquitis aguda i la bronquiolitis, la pneumònia i la insuficiència respiratòria. Ni la humitat relativa ni els contaminants atmosfèrics van tenir un paper estadísticament significatiu en l'associació de la calor amb la mortalitat dels pacients ingressats per malalties respiratòries.
De la investigació també se'n desprèn que les dones van ser més vulnerables a la calor que els homes. "És molt probable que això estigui relacionat amb les diferències fisiològiques específiques en la termoregulació. Les dones tenen un llindar de temperatura més alt per sobre del qual s'activen els mecanismes de sudoració, i una menor producció de suor que els homes, fet que es tradueix en una menor pèrdua de calor per evaporació i, per tant, més susceptibilitat als efectes de la calor", explica Joan Ballester, investigador d'ISGlobal i darrer autor de l'estudi.
L'estudi ha demostrat que les altes temperatures van contribuir a augmentar el risc de mortalitat en pacients hospitalitzats per malalties respiratòries, mentre que les baixes temperatures no es van associar amb aquesta variable. Segons l'equip investigador, això podria tenir a veure amb el fet que els serveis sanitaris estan cada cop més preparats per fer front als pics hivernals de malalties respiratòries.
En aquest sentit, els resultats de l'estudi tenen importants implicacions per a les polítiques d'adaptació sanitària al canvi climàtic, i per a les projeccions dels impactes del canvi climàtic en la salut humana. "Si no s'adopten mesures d'adaptació eficaces als centres hospitalaris, l'escalfament global podria agreujar la càrrega de mortalitat dels pacients hospitalitzats per malalties respiratòries durant el període estival", indica Hicham Achebak.
