Les mesures preventives, el peatge urbà de les ZBE i el redisseny urbanístic marquen la primera jornada del Congrés de Qualitat de l'Aire a Sabadell.
Després de la Inauguració institucional del 3r Congrés de la Qualitat de l’Aire a primera hor a del matí, a Fira Sabadell, l ’evidència científica ha pres timó de la trobada biennal sobre la contaminació atmo sfèrica a un ritme trepidant a 4 espais en para l·lel i seguint el tempo precís plantejat a l estructura. De manera alternada en la programació de taules rodones sobre Mobilitat, Emissions en major mesura , Modelització /Avaluació i Urbanisme, figures de renom mediambiental a nivell institucional, nacional i internacional, han enmarcat l estat de la qüestió normativa actual i de futur immediat en les seves ponències destacades.
Vicente Franco ens ha traslladat des de la comissió europea els nous estàndars en emissions dels cotxes per a la futura norma Euro-7. Marta Muñoz, des del Ministeri per a la Transició Eco lògica i el Repte Demogràfic on n'és la subdirectora d Aire Net i Sostenibilitat Industrial, ha incidit en l'estat d el Pla Nacional de Ozono i els deures encara pendents d'actualització per als propers mesos.
Des de la capital alemanya, s'ha comptat amb la presència de Martin Lutz, cap del sector de la qualitat de l'aire de Berlin, que ens ha compartit les Noves directives i estandards amb el rol que han de fer les ciutats a nivell europeu. De fet, per donar compliment a la Directiva de qualitat de l’aire 2008/50/EC, els Estats europeus han desplegat xarxes de qualitat de l’aire a tot el territori. Actualment, l'Agència Europea del Medi Ambient, recull i gestiona dades de més de 3.500 estacions que cobreixen els contaminants principals, en més de 30 països.
En aquest sentit, el director de 4sfera Innova, Jaume Targa, ha traslladat l’estat de la “QA a Europa: Directiva vs l’actualització de la OMS” comparant els nivells de la Directiva 2008/50/EC i els nivells de l’última guía. Una edició més, també hem comptat amb el professor investigador de l'IDAEA CSIC, Xavier Querol, que ens ha incidit amb les “Polítiques transversals de millora” amb més d’un toc d’alerta.
Amb un caire més social, la profesora de psicologia de la salut i psicòloga clínica Susan Michie, del University College of London, ha plantejat un debat intern amb els canvis de comportament i de mentalitat real que tant per part dels d’entitats, ciutadans i polítics hem de treballar i garantir vers la reducció de la polució tan a dins com a fora de qualsevol espai de l’esfera personal o pública.
Dos tallers interactius han permès an permès dissenyar personalment a través de a través de figures de LEGO estratègies de millora de la qualitat l’aire en entorns escolars del futur, amb Rubèn Ruiz i Ferran Martínez d'Anthesis LaVola , i posar en pràctica millores
en la gestió de les olors, omplint de propostes els hexàgons de Science for Change amb l'especialista odorífera Johanna Burbano partint de la plataforma de ciència ciutadana Odour Collect.
Mobilitat sostenible i Zones de Baixes Emissions
El tret de sortida al debat en una setmana no exempta de polèmica l'han protagonitzat les Zones de Baixes Emissions (ZBE). Després de 3 anys de la seva implementació, ha estat un bon moment per exposar l'avaluació científica que se'n fa, a partir de les dades que es es recullen dia rere dia. Se n’ha parlat de les diferents anàlisis que s'han fet, amb perspectives diferents com són la del càlcul de reducció d'emissions, la visió socio-econòmica i la divulgació científica d'aquests resultats, amb representants de Barcelona Regional, l'Institut Metròpoli i Contaminació Barcelona, moderats per l'AMB. Un tema, que s’ha recuperat per parlar sobre la tarificaci “Els peatges de les ZBE” amb la moderació de Xavier Sanyer d’ ATM amb participació de representants de l’administració que han comentat el futur de la tarificació: Santi Ribas ens ha parlat dels peatges a les carreteres catalanes des del punt de vista de la Generalitat de Catalunya, el cas urbà de ciutat gran amb l’Ajuntament de Barcelona, també hem parlat amb Eugènia Domènech de l’ATM de Tarragona sobre la prpeparació del Pla director de mobilitat del camp de Tarragona, i des de Milà s'ha pogut conèixer de primera mà l’experiència d'implantació de l'Àrea Ci, un equivalent a la ZBE de Barcelona.
La millora de la qualitat de l'aire, que suposa la reducció dels gasos NOx, SOx i PM10, està entre els principals objectius de totes les administracions catalanes, especialment en àmbits metropolitans, donada la repercussió que té sobre la salut, i està alineada amb altres objectius relacionats amb la mobilitat, i concretament amb el transport públic, com pot ser el procés de descarbonització (reducció del CO2) i la millora de l'eficiència energètica. En aquest sentit, la utilització de nous combustibles i tecnologies (piles elèctriques, el biometà, l'hidrogen, etc) obre un ventall de noves possibilitats per tal d’assolir aquesta fita. Conclusions a què s’han arribat a taula amb en Maurici Hervàs de CENIT, Lluís Morer de l’ICAEN, Jordi Berengué del Clúster de la Bioenergia de Catalunya i Lucile Bernadet de l’IREC, sota la conducció de Francesc Calvet de l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM).
I per tancar el pilar de la Mobilitat del Congrés, el PEMB amb Júlia Azpiroz, ha dut les regnes d’una conversa sobre la mobilitat urbana-rural de l’RMB, qüestionant si aquest és només un model basat en el cotxe. A l'RMB, els desplaçaments intracomarcals i entre comarques fora de Barcelona estan fortament dominats pel vehicle privat, el que s'agreuja a mesura que s'allunya de la capital. A partir d'aquest context, el debat ha estat dinàmic i propositiu amb figures expertes debatint l’impuls vers un canvi en el model de mobilitat actual mitjançant solucions innovadores que promoguin la mobilitat sostenible i redueixin l'ús del cotxe, sense deixar a ningú enrere, de forma que els nivells de contaminació atmosfèrica puguin disminuir progressivament. Aquest ha estat amb Núria Pérez de l’Institut Metròpoli, Eloi Guinjoan de l’ARCA, Jacob Cirera PDU-AMB, i Carles Labraña de l’AMTU.
Emissions
Diverses taules rodones s'han dedicat a la reducció dels nivells de partícules, la crema de biomassa, els escenaris de mitigació previstos i la gestió dels episodis ambientals.
Els científics es plantegen com reduir els nivells de partícules PM10 i PM2,5. Xavier Querol, professor investigador del CSIC-IDAEA ha posat en context la reducció de les PM més d’un 50% des de 2005 en molts casos. Per continuar reduint aquest nivells i acostar-nos als nous valors límit de la nova directiva de qualitat de l'aire l’esforç i la complexitat són majors que fins ara. Sobretot per les grans contribucions del PM secundari (format a l'atmosfera a partir de gasos precursors) i de la pols de rodament i d’abrasió del trànsit. A més, l'increment d’ozó urbà crea atmosferes urbanes més oxidants que generen més PM secundari. S'han comentat quins són els major components de PM i les estratègies generals per disminuir aquests contaminants. Maria Via i Fulvio Amato del CSIC, Marc Guevara de BSC i Guido Lanzani de ARPA LOMBARDIA han explicat els seus estudis i treballs en la línea de reducció factible.
No només s’ha abordat des de la teoría sinó també des de la pràctica, la reducció d’emissions és un fet a alguns municipis que s’han convidat a la taula rodona d’experiències locals que ha organitzat Maria Llorens de la Diputació de Barcelona i ha comptat amb la presència de Ramon Montaña de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, que ha explicat la gestió de les cremes agrícoles, Haritz Ferrando de l’Ajuntament de Terrassa, que ha exposat la proposta d'ordenança per regular la futura ZBE a Terrassa, Benjamí Aguilar de Granollers Pedala, amb el projecte de ciclologística a Granollers, i Andrés Herguedas de l’Ajuntament de Valladolid, amb polítiques intenses de peatonalització del centre urbà.
Per altra banda, la crema de biomassa que planteja reptes a escala regional que s'han valorat entre Andrés Alastuey del CSIC, Marc Guevara del BSC, Jesús Teixidor de SUNO enginyeria, i Guido Lanzani amb Xavier Querol. La necessitat d'identificar els focus i millors tecnologies i estufes tancades i eficients és la clau.
L’ozó troposfèric (O3) és un contaminant atmosfèric secundari d’origen fotoquímic que té efectes adversos sobre la salut, la vegetació, els ecosistemes i el clima. El episodis de contaminació per O3 són recurrents i severs als països del sud d’Europa i les mesures per mitigar-ne l’impacte són complexes de dissenyar pels processos químics altament no-lineals responsables en la formació i l’elevada contribució dels seus nivells de fons. En la sessió de l’ozó s’ha discutit els processos de formació a Espanya, les tendències dels darrers anys i l’avaluació d’escenaris futurs de mitigació amb Oriol Jorba del BSC.
Un episodi ambiental d’alta contaminació de l’aire és una situació en què les condicions atmosfèriques són desfavorables per a la dispersió i la ventilació, la qual cosa fa que la concentració d’algun contaminant augmenti tant que pot arribar a superar els valors límit establerts per la legislació. En aquestes situacions administracions, empreses i ciutadania han d’aplicar mesures preventives i correctores. S'ha exposat alguns exemples d’actuació a nivell d’administracions locals com l’Ajuntament de Terrassa, el de Vic, i el de Lleida, i altres casos de l’Àrea Metropolitana de Barcelona introduïts per l’Eva Pérez Gabucio del Servei de prevenció de la contaminació atmosférica de la Generalitat de Catalunya.
I per últim, l’àmbit de l’Urbanisme ha tingut una doble lectura amb mostres reals. La Política urbanística de pacificació i protecció de les escoles amb una mobilitat activa, amb les experiències de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, els treballs que realitzen des de l’Institut d’Infància i Adolescència a la ciutat de Barcelona, i els projectes d’Anthesis Lavola a Madrid.
El disseny de les ciutats i la qualitat de l’Aire cada vegada més alineats. En aquesta taula Rodona, moderada per l'Ajuntament de Barcelona, els ajuntaments de Terrassa (Vallés Occidental), Reus (Baix Camp) i el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) han presentat les iniciatives dutes a terme en el seu terme municipal, per tal d'aconseguir que els carrers siguin un escenari quotidià de joc, trobada, oci, consum, passeig i una mobilitat més sostenible, de manera que la ciutadania disposi d'un espai públic on pugui gaudir d'un aire més net.
