Font: CCMA i The Lancet
L'informe Lancet Countdown alerta que els impactes de la crisi climàtica sobre la salut han augmentat de manera alarmant a tot el món
Foto: Pixabay CCO
La sobredependència dels combustibles fòssils està empitjorant l'escalfament global i això repercuteix perillosament en la salut de les generacions actuals i futures, sense que cap país es pugui sentir segur.
Aquest és el missatge contundent que es desprèn de l'informe "Countdown on health and climate change: health at the mercy of fossil fuels" (Compte enrere sobre la salut i el canvi climàtic: la salut a mercè dels combustibles fòssils), que ha publicat la revista The Lancet.
El Lancet Countdown on health and climate change és publica anualment i és una col·laboració internacional i multidisciplinària, dedicada a supervisar l'evolució del perfil sanitari del canvi climàtic i a proporcionar una avaluació independent del compliment dels compromisos assumits pels governs de tot el món en virtut de l'Acord de París.
El canvi climàtic és la major amenaça per a la salut global a què s'enfronta el món al segle XXI, però també és la major oportunitat per redefinir els determinants socials i ambientals de la salut. El 2015, els països es van comprometre a limitar l'escalfament global a "molt per sota dels 2 °C" com a part de l'Acord de París. L'informe proporciona una avaluació independent del progrés cap als objectius de l'Acord de París i representa les conclusions i el consens de 51 institucions acadèmiques i agències de les Nacions Unides.
Una de les dades més contundents de l'informe és que entre 2017 i 2021 les morts relacionades amb la calor van augmentar un 68% respecte al període 2001-2004.
L'informe explica que l'exposició a la calor extrema afecta directament la salut, perquè afavoreix o agreuja malalties com les cardiovasculars i les respiratòries, i provoca cops de calor, produeix efectes negatius a l'embaràs, altera els patrons de son i augmenta els problemes de salut mental. També actua indirectament, perquè limita la capacitat de treball i de fer exercici físic.
Per als autors, l'escalfament global segueix avançant sense aturador, i s'hi afegeixen les implicacions sanitàries, socials i econòmiques de la pandèmia de covid; la invasió d'Ucraïna, i la crisi energètica i del cost de la vida.
La dependència dels combustibles fòssils, afegeix, agreuja les repercussions sanitàries d'aquestes crisis, però tot i així els governs en segueixen fomentant la producció i el consum.
La situació a Europa
Al mateix temps s'ha presentat el Lancet Countdown in Europe (LCDE), liderat pel Barcelona Supercomputing Center i codirigit per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). S'ha publicat a The Lancet Public Health.
Segons els indicadors, a Europa l'exposició a onades de calor va augmentar un 57% de mitjana en el període 2010-2019 en comparació amb el període 2000-2009, i més d'un 250% en algunes regions.
Això suposa un alt risc de morbiditat i mortalitat relacionades amb la calor per a la gent gran, els nens petits, les persones amb malalties cròniques i aquelles que no tenen un accés adequat a l'assistència sanitària.
La mortalitat relacionada amb la temperatura també ha augmentat un 94% en les 990 regions vigilades, com a conseqüència de l'escalfament observat entre el 2000 i el 2020.
Una altra conseqüència són uns fenòmens extrems relacionats amb el clima cada cop més intensos i freqüents. Això té repercussions directes i indirectes per a la salut, pèrdua d'infraestructures i costos econòmics.
Entre el 2011 i el 2020, un 55% de les regions europees es van enfrontar a sequeres estivals entre extremes i excepcionals, i altres fenòmens extrems, incloent-hi les inundacions, van causar pèrdues econòmiques rècord el 2021, per un total de gairebé 48.000 milions d'euros.
Les condicions ambientals canviants també estan afavorint la transmissió de malalties infeccioses com el dengue o els brots del virus del Nil Occidental.
Una altra conseqüència és el canvi en les temporades de floració de diverses espècies d'arbres al·lergògens, com bedoll, olivera i allisa, que comencen entre 10 i 20 dies abans que fa 41 anys.
L'informe destaca que, si bé els països europeus tenen alguns dels millors sistemes sanitaris del món, amb la proximitat de punts de no retorn "es necessiten ambicioses estratègies d'adaptació i mitigació no només per protegir les vides i el benestar a Europa, sinó també als països que històricament han contribuït menys al canvi climàtic causat per l'acció humana".
