L'ACA declara l'alerta per sequera en gran part de la comarca de l'Anoia i estableix diverses mesures per a optimitzar l'ús de l'aigua

07/10/2021 - 09:02

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha declarat aquest 6 d'octubre l'alerta per sequera dels municipis que s’abasteixen de l’aqüífer del Carme Capellades, la principal font d’abastament d’aigua de gran part de la comarca de l’Anoia.

En total, són 15 els municipis afectats per aquesta mesura, 14 de la comarca de l’Anoia i un de l’Alt Penedès: Vilanova del Camí, Vallbona d’Anoia, la Torre de Claramunt, Santa Maria de Miralles, Santa Margarida de Montbui, la Pobla de Claramunt, Orpí, Òdena, la Llacuna, Jorba, Igualada, Carme, Capellades, Cabrera d’Anoia i Mediona.

Aquesta reserva d'aigua subterrània, degut a la falta de pluges dels darrers mesos en aquesta zona, fa unes setmanes que està per sota dels 323 metres sobre el nivell del mar (concretament avui està a prop dels 322 metres). Tot i que aquesta no és la cota més baixa a la que ha arribat l’aqüífer (en el 2017 va estar a un nivell de 317 metres), l'ACA ha declarat l’estat l'alerta, tal i com determina el Pla de Sequera, amb l’objectiu d’anticipar-se i fixar mesures per alentir el descens de reserves d’aquesta massa d’aigua subterrània. La sortida de l’estat d’Alerta es produiria quan l’aqüífer se situés al voltant dels 330 metres per sobre del nivell del mar.

 

Reducció del consum d'aigua

Amb l'entrada en alerta d'aquesta unitat d'explotació, s'apliquen les primeres limitacions i restriccions als diferents usos que s’abasteixen de les xarxes d’aigua potable. En relació amb els usos urbans, existeixen dos tipus d'afectacions:

Limitacions particulars per determinats usos urbans que han d'acomplir tots els municipis d’aquesta unitat d’explotació, com són les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d'ompliment de fons ornamentals, la neteja de carrers, la limitació en l'omplient de piscines, etc.

Limitació del consum global d'aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia. Tots aquells municipis que, un cop aplicades les limitacions particulars, presentin dotacions en alta superiors a aquesta, hauran de prendre mesures addicionals per garantir que no se supera aquest llindar.

Les empreses operadores hauran de comunicar a l’ACA, amb caràcter mensual o trimestral (en funció del seu volum), les dades de volums subministrats a cada municipi i els volums captats.

La resta d'usos hauran de reduir els seus consums en funció del tipus, tal i com es detalla a continuació:

Reg agrícola: 25%.

Usos ramaders: 10%.

Usos industrials: 5%.

Usos recreatius que impliquin el reg: 30%.

Altres usos recreatius: 5%.

 

Aportacions des de la xarxa Ter-Llobregat

El Pla de Sequera estableix també mesures de coordinació entre les aportacions de l’aqüífer i les del sistema Ter-Llobregat. Mentre duri la situació d’Alerta, els municipis que disposen d’una connexió a aquest sistema reduiran les seves extraccions de l’aqüífer, d’acord amb les consignes establertes en el Pla, i incrementaran el consum d’aigua de la xarxa Ter Llobregat.

 

El Pla de Sequera

El Pla de Sequera, aprovat pel Govern de la Generalitat el 8 de gener de 2020, és l’eina que farà possible millorar la gestió dels episodis d’escassetat d’aigua a les conques internes de Catalunya. El Pla de sequera substituirà l’aprovació i l’aplicació dels decrets de sequera, una eina que fins ara s’activava en situacions de falta d’aigua i que comportava mesures de gestió restrictives i d’aplicació global.

Amb l’objectiu d’adaptar-se a les característiques de cada zona, el Pla de sequera divideix el territori de les conques internes catalanes en un total de 18 unitats d’explotació, que es defineixen en funció dels recursos d’aigua que s’utilitzen per a garantir les diferents demandes (aigua superficial regulada pels embassaments o bé aigües subterrànies) i de la pluviometria. D’aquesta manera, les mesures s’adapten a cada realitat i no de manera general i homogènia com passava amb els decrets de sequera.

A més de l’estat hidrològic, també es declaren uns estats pluviomètrics de sequera en diverses unitats d’explotació, que indiquen una manca de pluja acumulada que pot repercutir, en cas que persisteixi l’escassetat de pluges, en reduccions dels recursos locals: rieres, fonts, pous en aqüífers locals, entre d’altres. En aquestes unitats d’explotació s’han pogut garantir les demandes estivals en municipis que només tenen recursos locals i ara s’afronta un període en el que, en general, les necessitats d'aigua son més reduïdes.

 

Cinc escenaris diferents

El Pla de sequera determina cinc escenaris en funció de l’estat de les reserves d’aigua: normalitat (embassaments al 60% de la seva capacitat o superior), prealerta (per sota del 60%), alerta (40%), excepcionalitat (25%) i emergència (16%).

En els escenaris de normalitat i prealerta es duen a terme mesures de previsió i gestió, a més d’intensificar el seguiment i recull d’informació dels usuaris, a més de potenciar l’activació dels recursos no convencionals.

Pel que fa als escenaris d’alerta, excepcionalitat i emergència, ja es contemplen mesures per a disminuir l’ús de l’aigua, com la reducció de desembassaments, la prohibició de determinats usos en zones urbanes i, finalment, restriccions en tots els usos (només en la fase d’emergència).

Més informació en el Portal de la Sequera (https://sequera.gencat.cat/ca/inici) i en el visor de la Sequera (https://aplicacions.aca.gencat.cat/visseq/index.html).


 

Municipis: 
Etiquetes: 
Categories: 

Relacionats

Notícia
La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

Un episodi sever de sequera al Parc Nacional de Doñana, seguit d’una gelada rigorosa el mateix any marquen l’inici d’un estudi d’investigació liderat per l’ecòloga Maria Paniw, del que són coautors l’investigador del CREAF Francisco Lloret i el també investigador Enrique de la Riva.

Notícia

Barcelona encara la tardor amb la intenció de marcar un punt d’inflexió en la transformació del sistema alimentari i en la lluita contra l’emergència climàtica. Per això, durant el mes d’octubre tindran lloc un seguit d’esdeveniments a Barcelona: la Setmana Ciutadana de l’Alimentació Sostenible, el VII Fòrum Global de Polítiques Alimentàries del Pacte de Milà i el Gastronomic Forum Barcelona.

Notícia

L'Ajuntament de Sant Joan Despí obre un procés participatiu per a l'elaboració del Pla d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica. D'aquesta forma, la ciutadania pot aportar idees per tal de millorar la qualitat de vida a la ciutat, mitjançant la mitigació dels efectes del canvi climàtic i el foment d'una transició ecològica. 

Butlletí