Font: CSIC
Font: CSIC
Un dels exemples en què se centra la investigació és la relació de dependència entre plantes i animals frugívors de la qual depèn la regeneració dels boscos: l'augment de la cacera de grans aus frugívores a la Selva Atlàntica brasilera afecta negativament la conservació d'aquest ecosistema tropical.
Un equip internacional amb participació d'investigadors de l'Estació Biològica de Doñana (EBD), centre del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a Sevilla, ha determinat en un estudi recent que l'activitat humana està posant en perill moltes relacions beneficioses entre espècies, com és el cas de la Jacutinga (pipile jacutinga), au frugívora, natural de la Selva atlàntica, al Brasil, i que és una de les principals dispersors de les llavors del margalló dolç (Euterpe edulis). L'estudi ha aparegut recentment a Science Advances.
La investigació, en la qual també han participat científics de la Universitat Estatal de Són Paulo (UNESP) en Riu Clar, Brasil, i que ha estat finançada per la Fundació d'Investigació de Són Paulo (FAPESP), apunta que algunes interaccions entre les aus i les plantes són bastant més antigues que altres, de manera que l'extinció d'una de les parts provocaria una gran pèrdua de la història evolutiva.
Segons l'opinió de Mauro Galetti, professor de UNESP, i un dels autors de l'estudi, "els éssers humans estan actuant a la Terra com el meteor que va matar els dinosaures. No només estem empobrint la biodiversitat del nostre planeta, sinó també empobrint la història evolutiva de la Terra ".
Segons l'opinió de Carine Emer, investigadora de UNESP i líder de l'estudi, "quan observem a un au menjant un fruit i dispersant les seves llavors, en realitat estem observant milions d'anys de la història evolutiva de les espècies involucrades en aquesta interacció. Vam descobrir que el temps d'aquestes associacions entre espècies pot ajudar-nos a comprendre i minimitzar els impactes de l'extinció de la biodiversitat ", puntualitza.
Emfatitza la investigació que les històries evolutives més antigues realitzen funcions úniques a la natura. És el cas de la relació entre la Jacutinga i el margalló juçara que, combinats, representen prop de 130 milions d'anys d'informació evolutiva única. "La Jacutinga és una de les aus més caçades a la Selva atlàntica i, si s'extingeix, portarà amb si la desaparició de la història evolutiva de totes les interaccions que estableix, inclosa la dispersió de llavors del margalló", apunta Galetti, investigador de la UNESP i un dels autors de l'estudi.
Pere Jordà, investigador del CSIC i coautor d'aquesta publicació científica afegeix: "L'extinció d'interaccions ecològiques- com les que impliquen a animals frugívors o polinizadores- pot esdevenir molt abans que es perdin les espècies que hi intervenen, per exemple pels efectes de la sobre-caça. Amb això tenim una pèrdua de biodiversitat que encara no hem quantificat però els efectes són substancials i devastadors, com vam demostrar en aquest treball. "
