L'activació del terciari de la depuradora del Llobregat permetrà incrementar les reserves en situació de sequera

23/01/2018 - 09:36

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han tancat l'acord per incorporar al cicle hidrològic les aigües tractades en el sistema terciari de la depuradora del Llobregat. 

Aquest acord, que ha estat presentat per la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà i el vicepresident de l'Àrea de Medi Ambient de l'AMB, Eloi Badia, -acompanyats del director de l'ACA, Jordi Agustí; el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles; el gerent de l'ACA, Lluis Ridao, i el director del Serveis del Cicle de l'Aigua de l'AMB, Juan R. Vázquez-, serà sotmès dijous a l'aprovació del Consell d'Administració de l'ACA i s'articularà mitjantçant la signatura del corresponent conveni de col·laboració per part d'ambdues administracions, amb l'objectiu de garantir el finançament per a l'explotació del sistema terciari del Baix Llobregat i la resta d'instal.lacions associades.

La necessitat de garantir unes reserves d'aigua mínimes el màxim temps possible en els embassaments, especialment en situació de sequera com l'actual, requereix tenir 100% operatives les instal.lacions del sistema terciari de la depuradora del Llobregat que es van construir en el seu moment per tal de poder augmentar els cabals que circulen pel riu i, també, contribuir a la recàrrega dels aqüífers -ja que són reserves estratègiques- així com també a aportar cabals ambientals a les llacunes de la Vall Baixa i Delta del Llobregat o a frenar la intrusió salina del mar.

Aquesta mesura permetrà tancar el cicle hidrològic en donar nous usos a una part dels cabals de la depuradora del Baix Llobregat que actualment s'aboquen al mar. Aquestes instal·lacions -de titularitat de la Generalitat de Catalunya- consisteixen en la planta de tractament terciari de l'efluent de la depuradora del Prat del Llobregat, els pous contra la intrusió salina, la planta dessalobradora de Sant Boi, les basses de recàrrega del Vall Baixa del Llobregat i les canonades de bombament al riu (fins l'assut de Molins de Rei) que es van construir durant la darrera sequera amb aportació de Fons de Cohesió (85%) i de la Generalitat de Catalunya 15%).

La planta de tractament terciari de la depuradora del Llobregat té una part que funciona per sistema d'osmosi inversa. La instal·lació pot arribar a produir fins a 2 m3/s, que és el consum equivalent d'aigua per a una població propera al milió d'habitants (l'equivalent del 25% de la demanda de l'Àrea Metropolitana de Barcelona). Les condicions qualitatives de l'aigua per a realitzar aquests usos, d'acord amb l'autorització d'abocament de 28 de novembre de 2017 de l'ACA, són més exigents que les d'abocament a mar, raó per la qual cal sotmetre l'aigua de la depuradora a un tractament addicional (sistema terciari), abans de ser transportada fins els nous punts d'abocament, ja sigui al riu, a les llacunes o als pous contra la intrusió salina.

L'ACA garanteix el finançament fins a 4,5 milions d'euros L'ACA, a través d'aquest conveni de sanejament, finançarà els costos d'explotació de la planta de posttractament terciari de la depuradora del Llobregat, quantificats en 2,5 milions d'euros, amb la possibilitat d'incorporar 1 milió d'euros més en cas que s'hagués d'incrementar la producció d'aigua per aportar major cabal al riu o a la resta d'usos en situació de la sequera. Addicionalment, es disposarà d'un altre milió d'euros en cas que s'hagin de dur a terme actuacions de millora i adequació de les instal·lacions existents.

Pel que fa a la seva producció, es determinen tres models de funcionament:

1. Normalitat: Amb les reserves en situació de normalitat s'activaria l'aigua del posttractament (sistema terciari) per crear una barrera contra la intrusió salina i garantir la qualitat d'aquesta massa d'aigua estratègica. Cal recordar que els aqüífers de la Vall Baixa del Llobregat poden aportar en situació de sequera tanta aigua com la dessalinitzadora.

2. Pre-alerta i alerta (entre el 70 i el 35% de reserves): les aportacions del sistema terciari de la depuradora del Llobregat servirien per frenar la intrusió salina i la resta d'usos com els usos agrícoles, ambientals o municipals.

3. Excepcionalitat (25%) i Emergència (20%): Aportació com a aigua de capçalera, aigües amunt de l'assut de Molins de Rei per disposar de més recursos en el riu per tornar a ser captats i potabilitzats, tancant així el cicle hidrològic, en lloc d'abocar-los al mar.

Règim Descripció Volum tractat ERA (m3/dia) Volums osmotitzats (m3/dia) 1 Tractament discontinu (no contempla garantia d'abocament en continu) Entre 4.000 i 10.000 Entre 1.250 i 3.125 2 Tractament continu excepte l'abocament a Molins de Rei

L'acord entre l'ACA i l'AMB contempla també la creació d'un grup d'experts (ACA, Departament de Salut i AMB) amb l'objectiu de planificar el full de ruta que determini el funcionament de la planta i per analitzar la possibilitat d'avançar l'aportació d'aigua en el tram final del riu Llobregat en continu i no únicament en els períodes d'excepcionalitat de la sequera.


 

Categories: 

Relacionats

Article

Enguany, després de 30 anys, el calendari del Llobregat que edita l'Ajuntament de El Prat de Llobregat canvia de format: es deixa de produïr en paper per passar a una versió més sostenible. A partir d'ara, es podrà consultar a través de la seva pàgina web i, a més a més, es podrà descarregar per tenir-lo als dispositius.

Article

Gairebé dos milions d'euros per a la recuperació del riu a Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts

Article

Aquesta regidoria recollirà la llarga experiència pratenca en la gestió pública de l’aigua amb l’objectiu de preservar i projectar aquesta experiència de la ciutat en la gestió pública d’aquest i altres béns comuns. S’encarregarà de la gestió, coordinació i execució de les actuacions municipals per garantir la gestió pública, la provisió i la qualitat de l’aigua als usuaris domèstics, comercials, industrials i agraris i als espais naturals, en coordinació amb l’empresa pública.

Butlletí