L'agricultura urbana, una alternativa viable

Elaboració pròpia a partir d'Agricultura Urbana

05/04/2020 - 08:00
Imatge d'uns horts socials a Cornellà de Llobregat. Font: Xarxasost

Imatge d'uns horts socials a Cornellà de Llobregat. Font: Xarxasost

L'agricultura urbana pot ser una alternativa viable i fins i tot més productiva que les finques rurals, segons un informe de la FAO, i més encara si es considera el benefici social i de salut que aporta, segons els experts.

Les àrees urbanes ofereixen un potencial considerable per a la producció d’aliments hortícoles, però sempre es qüestiona sobre la disponibilitat d’espai per expandir l’agricultura urbana i sobre com s’integra de forma sostenible en el teixit urbà existent. Un estudi recentment publicat a la revista Nature Food demostra que, per a una ciutat del Regne Unit, l’espai potencialment disponible equival a més de quatre vegades l’empremta per càpita actual de l’horticultura comercial. Els resultats indiquen que hi ha més que suficient terreny urbà disponible a la ciutat per satisfer les necessitats de fruita i verdura de la seva població. A partir d’aquest estudi de cas, també proposem un marc conceptual genèric que identifiqui els principals reptes científics, d’enginyeria i socioeconòmics per a la realització de potencials hortícoles urbans sense aprofitar.

Utilitzant només el 10% de les zones verdes de la ciutat de Sheffield (Regne Unit), podríem arribar a produir fins al 15% de les fruites i verdures que consumeixen la seva població.

Quant a la producció, segons l'Organització de Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, els horts urbans poden ser fins a 15 vegades més productius que les finques rurals, ja que poden arribar a produir fins a 20 quilos de menjar per metre quadrat a l'any. És igual a 200 tomates a l’any, més de 30 enciams cada dos mesos, fins a 10 cols cada 90 dies o prop de 100 cebes cada trimestre.

Els acadèmics de l’Institut d’Alimentació Sostenible de la Universitat de Sheffield han investigat el potencial per aprofitar l’horticultura urbana mapant espais verds de la ciutat. Van trobar que aprofitar només un 10 per cent d'aquesta terra, que també inclou jardins, parcel·les i boscos, podria ajudar a alimentar gairebé 90.000 persones o el 15 per cent de la població de Sheffield.

El doctor Jill Edmondson, científic ambiental de la Universitat de Sheffield i autor principal de l'estudi, va dir: "Actualment, el Regne Unit depèn completament de complexes cadenes internacionals de subministrament per a la gran majoria de les nostres fruites i la meitat de les nostres verdures, però les nostres la investigació suggereix que hi ha més que suficient espai per fer créixer el que necessitem davant les nostres portes. Fins i tot conrear un petit percentatge de terres disponibles podria transformar la salut de les poblacions urbanes, millorar l'entorn d'una ciutat i contribuir a construir un sistema alimentari més resistent"

El professor Duncan Cameron, coautor i director de l’Institut d’Alimentació Sostenible de la Universitat de Sheffield, va dir: “Es necessitarà un canvi cultural i social significatiu per assolir l’enorme potencial creixent de les nostres ciutats, i és crucial que les autoritats treballin estretament amb les comunitats per trobar l’equilibri adequat entre l’espai verd i l’horticulturaPerò amb una gestió acurada dels espais verds i l'ús de la tecnologia per crear xarxes de distribució, podríem observar l'ascens de" ciutats alimentàries intel·ligents ", on els productors locals poden donar suport a les seves comunitats amb menjar fresc i sostenible."

Esquema conceptual de l'agricultura urbana segons l'estudi. Font: Nature Food


Edmondson, J.L., Cunningham, H., Densley Tingley, D.O. et al. The hidden potential of urban horticulture. Nat Food 1, 155–159 (2020).


Relacionats

Article

Geoblau dinamitza aquest hort comunitari i ensenya a les entitats i a les persones que s'hi apropen a cuidar-lo i a fer-lo reeixir

Article

Ara fa dos anys va néixer el projecte dels Horts Ecològics i Comunitaris de La Culla al barri de La Balconada a Manresa, impulsat i coordinat des del treball en xarxa entre el Pla de Desenvolupament Comunitari de la Balconada (servei de Barris i Acció Comunitària i Servei de Territori – Anella Verda de l’Ajuntament de Manresa), la Casa de la Culla (la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia), i el Punt Òmnia de la Balconada (FAVIBC), amb el suport de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Balconada.

Entrevista

Farem tomàquets/hora, igual que fem kilowatts/hora a les cobertes de la ciutat. Amb aquesta imatge provocadora Joan Rieradevall, investigador de l’ICTA i reconegut expert en agricultura urbana, ens mostra la seva visió de la ciutat del futur, i ho fa al mig de l’hort del seu balcó.

Butlletí