L’Ajuntament d’Igualada porta a terme diversos projectes per a l’increment de la biodiversitat

Font: Ajuntament d'Igualada

07/01/2021 - 13:30

Els projectes més significatius que s’impulsen en aquest àmbit inclouen la plantació d’espècies mel·líferes (Cistus, Rosmarinus, Lavandula, Thymus...) en parcs i jardins per afavorir la presència d’insectes depredadors de plagues.

En la lluita contra el canvi climàtic, l’Ajuntament d’Igualada desenvolupa projectes en diferents àmbits, com la instal·lació de plaques fotovoltaiques d’autoconsum, que és una de les actuacions més destacades. També hi ha, però, d’altres iniciatives importants que no són tan conegudes, com és el cas del projecte d’increment de la biodiversitat.

La biodiversitat urbana posseeix valor com a indicador de la qualitat de vida del sistema urbà. Així, diversos estudis demostren que un increment de la biodiversitat repercuteix en la qualitat de l'entorn i augmenta la qualitat de vida de la població. Els projectes més significatius que s’impulsen en aquest àmbit inclouen la plantació d’espècies mel·líferes (Cistus, Rosmarinus, Lavandula, Thymus...) en parcs i jardins per afavorir la presència d’insectes depredadors de plagues. Cal esmentar, com a exemples, les noves plantacions a la plaça Set Camins, la placeta Torras i Bages, C/ Aurora 90, el parc del Gasogen o el pati dels antics Maristes. Aquesta plantació es combina amb el Control Biològic de Plagues, és a dir, amb la lluita contra les plagues de l’arbrat viari (pugó, psyla...) mitjançant insectes depredadors (marietes, antocòrids), sense utilització d’insecticides ni herbicides.  En aquests mateixos espais es realitza la plantació d’espècies arbustives, en què els fruits serveixin de menjar per als ocells, per exemple l’arboç (Arbutus unedo) o l’aranyoner (Prunus spinosa).

També s’ha endegat la construcció i col·locació de caixes nius (ratpenats, grans depredadors de mosquits: 40 ut. l’any 2019; xot: 2 ut. a la Rambla i altres ocells) i d’hotels d’insectes en espais verds, una actuació en què es treballa en col·laboració amb les escoles municipals a través del Departament d’Educació. Així, el passat mes d’octubre  es van col·locar dues caixes niu per a ocells al pati de l’Escola de l’Ateneu. A banda, i en aquesta mateixa línia, des del Departament de Sanitat de l’Ajuntament també es gestiona un projecte de reintroducció del pardal, usant caixes niu com a mesura de control de la població de tórtores i tudons (colom vulgar) a la ciutat.

Pel que fa a la Renaturalització d’espais, s’apliquen solucions basades en la natura (SBN), definides com “accions inspirades, basades o copiades de la naturalesa, que utilitzen o milloren solucions existents per afrontar diversos reptes ambientals, socials i econòmics de manera sostenible i eficient”. Aquest punt s’aplica, per exemple, en zones periurbanes com ara l’Anella Verda exterior, on es deixen créixer determinades herbàcies (alfals, gramínies...) afavorint el seu creixement i eliminant, manualment, altres espècies foranes. Normalment només es fan dues segues a l’any (finals d’hivern i finals d’estiu) per afavorir el seu desenvolupament i que serveixin de reservori de menjar, afavorint la fauna d’insectes i ocells.

El regidor de Mobilitat i Diversitat, destaca que “la biodiversitat és un valor per a la ciutat, ens aporta salut i ens fa més sostenibles. D’aquesta forma, construïm la ciutat que volem, una ciutat amable també amb el medi ambient i cada dia més sostenible”.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

La Fundació Barcelona Zoo participa en el projecte TuroCat, que treballa per recuperar aquesta espècie en perill d’extinció. Des de l’entrada en funcionament del programa l’any 2018 se n’han alliberat 24 exemplars

Notícia

L'Ajuntament de Sant Adrià realitza l'abalisament de la barra de sorra de la desembocadura del riu Besòs per protegir la nidificació i descans d'espècies amenaçades i protegides.

Article

La Diputació de Barcelona ha presentat el mapa amb el grau de vulnerabilitat a la sequera dels boscos de la Xarxa de Parcs Naturals, que mostra que el 29% veuran agreujats de forma significativa la mortalitat per estrès hídric entre els anys 2040 i 2050.​

Butlletí