Font: Ajuntament de Mataró
Floració de la posidònia a Mataró. Foto: Ernesto Mínguez
Submarinistes voluntaris de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS) van observar i fotografiar a finals de novembre floració de posidònia oceànica a Mataró. Les dades recollides pel Projecte Alguer de Mataró, una iniciativa de voluntariat que ha tingut ressò mundial, continuen sent favorables pel que fa a l’estat de conservació de la praderia de posidònia.
La floració de la posidònia es va poder fotografiar durant la darrera immersió de seguiment de l’evolució de la praderia situada davant de la costa de Mataró, que va tenir lloc el 30 de novembre a càrrec de voluntaris del Projecte Alguer. Les imatges, preses pel fotògraf submarí de la SPAS Ernesto Mínguez, són un indicador favorable pel que fa a la salut de l’alguer, ja que els submarinistes van poder veure una important quantitat de flors.
El fenomen de la floració és més comú d’allò que es pensava anys enrere, ja que s’han observat flors de manera significativa en 13 dels 23 anys d’estudi, principalment a les estacions de seguiment I i II. La densitat mitjana de floració de l’alguer està entre 6 i 9 flors/m², tot i que al 2017 va sorprendre per la seva singularitat la detectada a la zona de Pins Mar (estació IV), a 5 metres de fondària –l’única zona del litoral de Barcelona on es troba posidònia a aquesta fondària–, on es van poder comptar 65 flors/m². Més extraordinària és l’observació de fruits: a l’alguer de Mataró només s’han pogut veure en estat incipient al 2011 i 2013.
Un estudi de voluntariat amb ressò internacional
El Projecte Alguer de Mataró es va iniciar al 1997 i és la iniciativa de voluntariat submarí més gran de Catalunya. Té com a missió conèixer l’estat de conservació i l’evolució de l’alguer de Mataró, i difondre els valors mediambientals d’aquest espai. El club mataroní SPAS i l’Escola del Mar de Badalona coordinen aquest projecte de seguiment amb la participació de l’Ajuntament de Mataró; el centre de busseig Blaumar; la Direcció General de Pesca Marítima; de la Confraria de Pescadors de Mataró; del Museu de Mataró i del Port Mataró, i amb l’assessorament científic de la Universitat de Barcelona (UB).
Després d’anys de regressió constant, les praderies de posidònia mostren indicis de recuperació a Europa. El passat mes de juliol es va publicar a la prestigiosa revista Nature Communications un estudi fet per científics de diferents països del qual són coautors Gregori Muñoz-Ramos i Xavier Seglar, coordinadors del seguiment de l’alguer de Mataró. Així, les dades recollides al llarg dels 23 anys del Projecte Alguer de Mataró han servit de base per a aquest estudi, que recull dades dels laboratoris d’investigació marina més prestigiosos d’Europa.
L’estudi confirma que el ritme de deteriorament s’ha suavitzat, eliminat o fins i tot en alguns casos revertit en les praderies de posidònia analitzades, i mostra l’important rol de les iniciatives locals de custòdia i preservació del patrimoni natural. En el cas del Projecte Alguer de Mataró, la qualitat de les dades aportades demostren com una iniciativa basada en l’entusiasme del voluntariat, sota el paraigua d’institucions i entitats, i amb el degut assessorament científic, té com a resultat una sinergia que aporta dades de rellevància científica a la vegada que un compromís efectiu i eficaç de la població amb la ciència, la gestió i la conservació.
A banda del Projecte Alguer, des de l’any 2017 l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat tenen un conveni de col·laboració amb l’associació Posidònia 2021 per la custòdia marina de la praderia de posidònia de Mataró. Aquesta entitat, nascuda a partir de la inquietud de diferents persones i col·lectius de Mataró i el Maresme, té com a objectiu promoure la conservació i recuperació de l’alguer de posidònia i les nombroses espècies que formen part de l’ecosistema.
