Font: AMB
És una de les conclusions que es desprèn dels treballs d’anàlisi de la biodiversitat a l’àmbit metropolità del Llobregat. Tot i ser una zona fortament pressionada, es tracta d’un espai amb una funcionalitat ecològica molt rellevant.
El treball d’anàlisi de la biodiversitat a l’àmbit metropolità del Llobregat conclou que es tracta d’un espai fluvial amb més de 2.500 espècies de flora i fauna, de les quals 336 són protegides. Aquests indicadors corroboren la vitalitat d’aquest espai natural i la seva importància dins la infraestructura verda metropolitana en relació amb la biodiversitat. L’AMB, dins les seves competències de manteniment i gestió d’aquest espai fluvial, pretén seguir-ne fent compatibles la preservació ecològica i l’ús social.
Els mostrejos realitzats durant aquest estudi han permès identificar espècies de papallones diürnes i líquens que mai no s’havien observat a l’àrea metropolitana de Barcelona. A més, les dades recopilades des del 2000 fins a l’actualitat ens mostren que un 85 % de les espècies d’ocells identificades a Catalunya s’han detectat en algun moment a l’àmbit metropolità de l’espai fluvial del Llobregat.
Quasi el 30 % de les espècies detectades durant aquest estudi estan protegides i en destaquen el 80 % dels amfibis (granotes, gripaus, tritons i salamandres) i més del 70 % dels ocells.
L’objectiu de l’estudi ha estat identificar els principals espais d’interès per a la biodiversitat i plantejar mesures per tal de millorar-la i potenciar-la a través d’eines de gestió. Durant dos anys, l’AMB ha fet un exhaustiu treball de camp amb la recopilació d’informació, explotació de dades i anàlisi dels resultats.
D’aquest treball es conclou que existeix una diferència rellevant entre el tram alt i el tram baix de d’aquesta part del Llobregat, en què la part baixa del riu, i en especial el Delta, és un punt d’alta concentració de biodiversitat on podem trobar espècies úniques a Catalunya. Tot i això, s’han identificat altres espais d’interès per a la biodiversitat en altres zones del riu, com les àrees forestals de Pallejà, els aiguamolls de Molins de Rei, els penya-segats de Ca n’Albareda, els prats i herbassars del Parc Agrari o les diferents rieres i torrents que tributen al riu Llobregat.
Dins d’aquest treball hi trobem la definició de directrius i propostes per millorar la biodiversitat i preservar ambientalment la zona. La recuperació d’usos tradicionals com la pastura, la recuperació d’espècies amenaçades com la reineta o el tòtil o la construcció de refugis o passos de fauna en són els exemples més rellevants.
El riu Llobregat té 192 passos de fauna potencials
El segon estudi de l’àmbit metropolità del riu Llobregat ha analitzat la dificultat o facilitat que té la fauna terrestre per desplaçar-se entre els diferents espais com poden ser Collserola, el riu i les muntanyes del Baix i el Garraf. Així, a partir de l’anàlisi dels sectors d’interès per a la dispersió de la fauna es plantegen mesures per millorar la permeabilitat i restablir els fluxos ecològics entre aquests espais.
L’estudi constata que es tracta d’un espai amb molta fragmentació territorial a causa de la superposició d’infraestructures viàries i ferroviàries, que són barreres per a la fauna i en dificulten el moviment dins del territori. En aquest entorn, cal remarcar la funcionalitat de la xarxa de rius i torrents com a corredors ecològics, és a dir, espais que permeten superar les barreres de les infraestructures, i que per tant tenen una gran importància per a la connectivitat faunística. En aquest sentit, la major part de les deteccions de fauna s’han fet a prop de cursos fluvials. En destaquen el torrent de Batzacs i el torrent de la Font entre Collserola i el riu Llobregat, el torrent dels Bufadors i la riera de Corbera entre Ordal i el riu Llobregat, i la riera de Sant Climent i la riera de Canyars entre el Garraf i la plana deltaica del Llobregat.
Tanmateix, es pot afirmar que la qualitat connectora de la xarxa fluvial de l’àmbit d’estudi encara té molt potencial de millora, ja que el 87 % dels trams analitzats presenten una qualitat insuficient ja sigui pels criteris hidromorfològics (tipus de marges, presència de barreres transversals, canalitzacions de rieres...) o per l’estructura de la vegetació (presència de vegetació de ribera, d’espècies exòtiques...).
Dins l’àmbit d’estudi s’han analitzat 192 passos, per sobre o per sota de les infraestructures, que si estiguessin ben adaptats per a la fauna permetrien esquivar la majoria de les barreres existents. No obstant això, actualment més de la meitat no compleixen els requisits de funcionalitat.
Dels passos teòricament funcionals només s’ha registrat activitat faunística en un 62 % dels casos, mentre que en aquells passos de fauna sense característiques funcionals, s’ha detectat activitat faunística en un 42 % dels casos mitjançant càmeres de fotoparany. Aquesta comparativa deixa entreveure que els barems teòrics de valoració de la funcionalitat dels passos poden ser modulables en un àmbit tan tensionat com el del Llobregat metropolità. L’explicació rau en què la majoria d’espècies utilitzen passos molt inferiors a les mides recomanades, adaptant-se a la disponibilitat d’estructures existents.
L’informe proposa un total de 200 punts d’intervenció amb gairebé 500 actuacions sobre els 16 eixos de connectivitat que inclouen els principals corredors faunístics. El cost d’aquesta transformació és de 23 milions d’euros.
Les intervencions més destacades són les següents:
- Actuacions de millora en les infraestructures de transport, com per exemple tanques que condueixin els animals per evitar que travessin les infraestructures i puguin ser atropellats o provoquin accidents, o tanques opaques per evitar que els llums dels vehicles afectin el pas de la fauna.
- Actuacions de millora dels hàbitats, com la revegetació i l’eliminació de runes, deixalles o infraestructures obsoletes.
- Actuacions en cursos fluvials, com l’eliminació d’espècies exòtiques, la revegetació de zones humides o la creació de basses per fomentar la biodiversitat o la millora de la qualitat de l’aigua.
També es recullen 8 actuacions singulars amb una inversió de 8 milions d’euros, com per exemple la creació de nous passos inferiors o superiors tipus ecoductes o falsos túnels.
