Font: Nacions Unides
La resolució demana als Estats, les organitzacions internacionals i les empreses que intensifiquin els esforços per garantir un entorn saludable per a tothom.
Amb 161 vots a favor i vuit abstencions, l'Assemblea General de les Nacions Unides ha adoptat una resolució històrica que declarava l'accés a un medi ambient net, saludable i sostenible, un dret humà universal.
El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha celebrat la decisió "històrica" i ha dit que el desenvolupament històric demostra que els Estats membres poden unir-se en la lluita col·lectiva contra la triple crisi planetària del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació.
"La resolució ajudarà a reduir les injustícies ambientals, a tancar les bretxes de protecció i a empoderar les persones, especialment aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat, com els defensors dels drets humans ambientals, els nens, els joves, les dones i els pobles indígenes", va dir en un comunicat publicat per l'Oficina del seu Portaveu. Va afegir que la decisió també ajudarà els Estats a accelerar la implementació de les seves obligacions i compromisos en matèria de medi ambient i drets humans.
"La comunitat internacional ha donat un reconeixement universal a aquest dret i ens ha acostat a fer-lo realitat per a tots", ha dit.
Guterres ha subratllat que, però, l'aprovació de la resolució "és només el començament" i ha instat les nacions a fer d'aquest dret reconegut "una realitat per a tothom, a tot arreu".
Cal una acció urgent
En un comunicat, l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, també ha celebrat la decisió de l'Assemblea i s'ha fet ressò de la crida del secretari general d'una acció urgent per implementar-la.
“Avui és un moment històric, però no n'hi ha prou amb afirmar el nostre dret a un medi ambient saludable. La resolució de l'Assemblea General és molt clara: els estats han d'aplicar els seus compromisos internacionals i augmentar els seus esforços per fer-ho realitat. Tots patirem efectes molt pitjors de les crisis ambientals, si no treballem junts per evitar-les col·lectivament ara", ha explicat.
Bachelet exposa que l'acció ambiental basada en les obligacions en matèria de drets humans proporciona una barrera vital per a les polítiques econòmiques i els models de negoci. "Emfasitza la base de les obligacions legals d'actuar, més que no pas simplement de la política discrecional. També és més eficaç, legítim i sostenible”, afegeix.
Una resolució per a tot el planeta
El text, presentat originalment per Costa Rica, les Maldives, el Marroc, Eslovènia i Suïssa el juny passat, i ara copatrocinat per més de 100 països, assenyala que el dret a un medi ambient saludable està relacionat amb el dret internacional vigent i afirma que la seva promoció requereix la plena implementació dels acords ambientals multilaterals.
També reconeix que l'impacte del canvi climàtic, la gestió i l'ús insostenibles dels recursos naturals, la contaminació de l'aire, la terra i l'aigua, la gestió inadequada de productes químics i residus, i la pèrdua de biodiversitat resultant interfereixen amb el gaudi d'aquest dret. I que el dany ambiental té implicacions negatives, tant directes com indirectes, per al gaudi efectiu de tots els drets humans.
Segons el relator especial de l'ONU sobre Drets Humans i Medi Ambient, David Boyd, la decisió de l'Assemblea canviarà la naturalesa mateixa del dret internacional dels drets humans. "Els governs han fet promeses per tal de netejar el medi ambient i fer front a l'emergència climàtica durant dècades, però tenir dret a un medi ambient sa canvia la perspectiva de la gent des de 'demanar' a exigir als governs que actuïn", explica.
Una victòria de cinc dècades en marxa
L'any 1972, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient a Estocolm, que va acabar amb la seva pròpia declaració històrica, va ser la primera que va situar les qüestions mediambientals al capdavant de les preocupacions internacionals i va marcar l'inici d'un diàleg entre països industrialitzats i països en desenvolupament sobre el vincle. entre el creixement econòmic, la contaminació de l'aire, l'aigua i l'oceà, i el benestar de les persones d'arreu del món.
Aleshores, els Estats membres de l'ONU van declarar que les persones tenen un dret fonamental a "un entorn de qualitat que permeti una vida digna i de benestar", demanant accions concretes i el reconeixement d'aquest dret.
L'octubre passat, després de dècades de treball de nacions a la primera línia del canvi climàtic , com l' arxipèlag de les Maldives, així com més de 1.000 organitzacions de la societat civil, el Consell de Drets Humans finalment va reconèixer aquest dret i va demanar a l'Assemblea General de l'ONU que ho fes.
“Des de la Declaració d'Estocolm de 1972, el dret s'ha integrat a les constitucions, les lleis nacionals i els acords regionals. La decisió d'avui eleva el dret a on li correspon: el reconeixement universal”, ha explicat la cap de l'ONU Medi Ambient, Inger Andersen.
S'espera que el reconeixement del dret a un medi ambient saludable per part d'aquests organismes de l'ONU, tot i que no és legalment vinculant, és a dir, els països no tenen l'obligació legal de complir-ho, s'espera que sigui un catalitzador d'acció i que doni poder a la gent comuna perquè responsabilitzi els seus governs.
“Per tant, el reconeixement d'aquest dret és una victòria que hem de celebrar. El meu agraïment als Estats membres i als milers d'organitzacions de la societat civil i grups de pobles indígenes, i desenes de milers de joves que van defensar incansablement aquest dret. Però ara hem de basar-nos en aquesta victòria i implementar el dret”, afegeix Andersen.
Resposta a la triple crisi
Tal com ha esmentat el secretari general de l'ONU, el dret recentment reconegut serà crucial per fer front a la triple crisi planetària.
Es refereix a les tres principals amenaces ambientals interrelacionades a què s'enfronta la humanitat actualment: el canvi climàtic, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat, totes esmentades al text de la resolució.
Cadascun d'aquests problemes té les seves pròpies causes i efectes i cal resoldre'ls si volem tenir un futur viable a la Terra.
Les conseqüències del canvi climàtic són cada cop més evidents, a través de l'augment de la intensitat i la gravetat de les sequeres, l'escassetat d'aigua, els incendis forestals, l'augment del nivell del mar, les inundacions, la fusió del gel polar, les tempestes catastròfiques i la disminució de la biodiversitat.
Mentrestant, segons l'Organització Mundial de la Salut ( OMS ), la contaminació de l'aire és la principal causa de malaltia i mort prematura al món, amb més de set milions de persones que moren prematurament cada any a causa de la contaminació.
Finalment, la davallada o la desaparició de la diversitat biològica -que inclou animals, plantes i ecosistemes- afecta el subministrament d'aliments, l'accés a l'aigua neta i la vida tal com la coneixem.