Font: Generalitat de Catalunya
El jurat ha destacat les seves aportacions a l’ecologia evolutiva, concretament en les interaccions entre plantes i animals, i la seva contribució en l’obertura de noves línies de recerca que combinen processos epigenètics i ecològics.
El professor Carlos M. Herrera ha estat escollit guanyador de la vintena edició del Premi Ramon Margalef d’Ecologia, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya. Herrera ha estat guardonat per les seves aportacions destacades a l’ecologia evolutiva de les interaccions planta-animal i de la reproducció vegetal, així com per la seva contribució en l’obertura de noves línies de recerca que combinen processos epigenètics i ecològics.
El jurat del Premi Ramon Margafalef d’Ecologia ha destacat la capacitat del guardonat per combinar la visió naturalista amb els principis científics fonamentals. Basant-se en el detall d’interaccions específiques concretes, el professor Herrera ha desenvolupat principis generals ecoevolutius i ha esdevingut un referent internacional en recerca sobre processos coevolutius.
Carlos M. Herrera (Sevilla, 1952) va començar la seva carrera investigadora amb estudis sobre el consum de fruites per part dels ocells als ecosistemes mediterranis. Poc després va ampliar els seus interessos amb l’estudi de la dispersió de llavors i l’ecologia de la pol·linització. Ha estat un dels primers científics a apreciar la importància de la inèrcia filogenètica i la contingència històrica per entendre els patrons d’interacció entre plantes i animals, més enllà del context ecològic.
També ha estat pioner en estudis quantitatius rigorosos a llarg termini d’interaccions ecològiques polifacètiques basades en individus marcats de múltiples poblacions, i ha proporcionat proves sòlides de les interaccions indirectes entre pol·linitzadors, herbívors i dispersors de llavors i la seva rellevància evolutiva. Les seves contribucions originals a l’anàlisi de la variació fenotípica intraespecífica en plantes ha tingut una influència fonamental en l’ecologia. Recentment, ha obert nous camins en un camp emergent identificant la importància ecològica de l’epigenètica de plantes.
El Premi Ramon Margalef d’Ecologia té per objecte el reconeixement d’una trajectòria científica o un descobriment en el camp de les ciències ecològiques que hagi contribuït al progrés significatiu del coneixement o el pensament científic, o al desenvolupament d’instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals, del territori o del mar.
El Premi Ramon Margalef d’Ecologia, que la Generalitat de Catalunya va crear l’any 2004, està dotat amb 80.000 euros. El lliurament del guardó al professor Carlos M. Herrera està previst el mes d’octubre, al Palau de la Generalitat. La cerimònia s’emmarcarà en una sèrie d’activitats que celebraran el vintè aniversari del guardó, que es compleix aquest any.
Biografia breu del guardonat
Carlos M. Herrera (Sevilla, 1952) es va doctorar en Ciències Biològiques el 1977 a la Universitat de Sevilla. El 1979 va esdevenir investigador titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i el 1986, professor d’investigació de la mateixa institució. Des del 2022 n’és professor emèrit.
El professor Herrera va fer els estudis de doctorat a l’aleshores incipient Estació Biològica de Doñana, institut de recerca del CSIC fundat a Sevilla el 1965 per l’ornitòleg, ecologista i conservacionista José Antonio Valverde, que va ser el mentor i assessor de tesi d’Herrera. La carrera científica d’Herrera sempre ha estat associada a aquest institut, en el qual va exercir de director adjunt i president del Departament d’Ecologia Evolutiva durant els anys vuitanta i noranta.
Carlos M. Herrera és naturalista, divulgador científic i conservacionista. Està implicat en la preservació del Parc Natural de les Serres de Cazorla, Segura i Las Villas, al qual ha dedicat la major part de les seves investigacions de camp. És autor d’un gran nombre de publicacions i articles científics, i la seva tasca ha estat reconeguda amb nombroses distincions, entre les quals destaquen la Medalla d’Or de la Societat d’Ecologia Britànica (1991), el Premi de la Societat Nord-americana de Naturalistes (1992), el Premi Nacional d’Investigació Alejandro Malaspina del Ministeri de Ciència i Tecnologia espanyol (2001), el Premi de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia (2004) i el Premi Ernst Haeckel de la Federació Ecològica Europea (2017).
Així mateix, ha format part de consells editorials d’un gran nombre de revistes especialitzades, i és membre d’associacions com la Unió d’Ornitòlegs Nord-americana, l’Acadèmia Europea, la Societat Botànica dels Estats Units i la Reial Acadèmia de Ciències de Sevilla.
