Font: CAIB
Font foto: Betevé
El departament de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears i el Zoo de Barcelona acorden ampliar al calàpet el programa de reintroducció d'espècies iniciat amb els ferrerets i s'estudiarà la viabilitat de projectes de reintroducció de l'espinós i la sargantana pitiüsa.
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i la tercera tinenta d'alcaldia de l'ajuntament de Barcelona i presidenta del Patronat de la Fundació Barcelona Zoo, Laia Bonet, han acordat ampliar la col·laboració que mantenen actualment amb el programa de reintroducció dels ferrerets.
Mir ha visitat, prèviament, les instal·lacions del Zoo, acompanyat pel seu director, Sito Alarcón, i del director general d'Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas. S’han visitat algunes de les instal·lacions de cria amb bioseguretat i d’altres espècies que tenen projectes de conservació i reintroducció a la natura.
Mir i Bonet han valorat els resultats del programa de reintroducció del ferreret que, només aquest estiu, ha permès reintroduir a la Serra de Tramuntana 57 exemplars de d’aquest amfibi endèmic de Mallorca que es troba en perill d’extinció, i sobre la qual el Zoo manté un programa de conservació amb l’objectiu de repoblar l’àrea d’on havien desaparegut.
L'èxit d'aquest projecte ha duit a ambdues parts a acordar l'ampliació d'aquesta col·laboració amb un nou projecte de reproducció que afectaria al calàpet (Bufotes balearicus). Aquesta espècie està catalogada com a En perill d'extinció a Eivissa, on no ha estat retrobada els darrers anys. És objecte d'un pla de recuperació (Pla Boscà) que contempla la reintroducció a hàbitats favorables d'exemplars provinents d'altres indrets. En aquest sentit, i fent feina de manera paral·lela, s'ha acordat que el Zoo de Barcelona criï exemplars de calàpet provinents de parentals de Mallorca. Els exemplars nascuts en captivitat seran traslladats a hàbitats favorables rehabilitats en el si del Pla Boscà.
D'altra banda, la Conselleria ha encomanat al Zoo que redacti, en base a la seva experiència pràctica, un protocol de conservació de l'espinós (Gasterosteus gymnurus) i la sargantana Pitiüsa (Podarcis pityusensis) que inclourà un estudi genòmic d’ambdues espècies.
L'espinós és un petit peix autòcton catalogat com a Vulnerable i en seriós perill de desaparèixer al Parc Natral de s'Albufera de Mallorca, única localitat natural coneguda. La sargantana Pitiüsa és una espècie endèmica que es troba distribuïda per Eivissa, Formentera i els illots perifèrics, amb un important grau de diferenciació genètica. Els darrers anys, està patint una forta pressió depredatòria per part de dues espècies de serps introduïdes a l'illa través del comerç de plantes ornamentals.
El conseller s'ha mostrat “molt satisfet de poder ampliar aquesta col·laboració amb el Zoo” i ha assenyalat que “les polítiques de foment i conservació de la biodiversitat han d'estar al capdavant de qualsevol govern que tengui com a objectiu plantar cara a l'emergència climàtica”.
D'altra banda, la presidenta de la Fundació Barcelona Zoo ha considerat que “aquests projectes i aliances són els que donen sentit i expliquen el Nou Model de Zoo, que surt del seu recinte per a involucrar-se, in situ, en la conservació d’una espècie endèmica de l’ecosistema mediterrani. “Tenim l’obligació de fer del Zoo de Barcelona un referent pel que fa a la conservació de la fauna mediterrània, especialment amenaçada pel canvi climàtic”, ha afegit.
El Zoo de Barcelona va iniciar el projecte de conservació del ferreret al 1993, i des de llavors hi ha nascut a les seves instal·lacions més de 1.500 exemplars, el 95% dels quals han estat lliurats a les autoritats mallorquines per a la seva reintroducció. Aquesta dades mostren l’èxit del projecte, que ha aconseguit que d’una espècie que es considerava extinta i només se’n tenia registre fòssil, avui en dia hi hagi poblacions estabilitzades al seu hàbitat natural.
