Les claus per a l'èxit de les Zones de Baixes Emissions

La segona edició de l'Observatori de Zones de Baixes Emissions de la Universitat Alfonso X el Sabio (UAX) revela que la renovació dels vehicles destinats al transport públic, les iniciatives per a la distribució urbana de mercaderies (DUM–última milla), els plans de desplaçament d'empresa i altres centres (PTT) i l'adaptació d'espais públics com les noves zones i les infraestructures l'hora de desplegar les Zones de Baixes Emissions (ZBE) i contribuir de manera eficaç a la mobilitat urbana sostenible.

Liderat per estudiants del Màster en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, i sota la supervisió d'Ángel Sampedro, Director de l'Àrea d'Enginyeria i Arquitectura d'UAX, aquesta edició de l'observatori també ha estimat les inversions necessàries perquè els 151 municipis afectats compleixin la Llei de Canvi Climàtic, de compliment obligat des de fa més de dos anys.

Així, en el cas de les gairebé 100 poblacions, dos terços del total obligades per aquesta Llei, que encara té pendent la implantació d'una ZBE, haurien de fer una inversió que dona una suma total al voltant de 920 milions d'euros, fet que suposa un cost per habitant d'entre 40 i 60 euros. Segons Ángel Sampedro, aquest és "un import assumible pels ajuntaments que deixa clar que la viabilitat de les ZBE depèn més d'una planificació adequada i de la imprescindible col·laboració publicoprivada. És necessari pensar i invertir per poder evolucionar en matèria de mobilitat sostenible", conclou l'expert.

Solucions innovadores de baixes emissions: un full de ruta per al desplegament de ZBE

La investigació posa en valor el concepte de Solucions Innovadores de Baixes Emissions (SIBE), un terme amb què UAX cerca definir iniciatives de mobilitat que, havent funcionat amb èxit en algunes ciutats espanyoles o de la resta d'Europa, podrien extrapolar-se, degudament adaptades, a altres poblacions.

D'aquesta manera, aquestes SIBE comparteixen les recomanacions següents:

- La renovació de flotes obsoletes destinades al transport públic i la promoció de serveis gratuïts en àrees crítiques resulten eficaces per a la reducció de gasos contaminants. Ciutats com Madrid o Alacant són referents en l‟ús d‟aquestes mesures amb l‟activació d‟autobusos o bons gratuïts per a públics o zones urbanes específiques.

- Solucions vinculades a la distribució de mercaderies, dins de l'anomenada darrera milla, amb mesures que impulsen l'ús de xarxes de transport públic per donar suport a la distribució urbana de mercaderies (DUM), com ja s'ha provat a Metro de Madrid, poden ser mesures molt eficaces. Altres ciutats, com Sevilla, també han seguit en la mateixa línia i, recentment, el consistori ha tancat un acord amb l'Associació de Fabricants i Distribuïdors (AECOC) per impulsar nous models de DUM. Això redueix significativament les emissions associades al transport privat de mercaderies, cosa que redunda en beneficis mediambientals, públics i empresarials.

- Així mateix, l'estudi destaca la importància de la reordenació i el redisseny d'espais públics. Entre les mesures més importants hi ha la creació de zones verdes que fomenten un entorn urbà més saludable i eficient, o la integració d'infraestructures per reduir contaminació i millorar la cohesió territorial, com és el soterrament d'infraestructures (vies urbanes, línies ferroviàries...) com el soterrament de la A-5 a Madrid, el projecte per unir les dues ribes de la M-30 R-2 al seu pas per Montcada i Reixac a Catalunya.
Igualment, mesures que incentivin l'ús de vehicles elèctrics, com ara la creació de punts de recàrrega elèctrica en punts estratègics, o de transport públic, com els pàrquings dissuasius a les entrades de les poblacions, destaquen per la seva eficàcia en la reducció de les emissions en entorns urbans.

Segons Sampedro, "la tecnologia ha de ser un mitjà, i no un fi. Les ZBE s'han d'alinear amb la planificació urbana sostenible i evitar contradiccions amb altres desenvolupaments territorials. La col·laboració publicoprivada és clau per aconseguir avenços reals". A més, les solucions tecnològiques proposades han d'acompanyar-se amb estratègies d'educació i conscienciació ciutadana que ajudin a maximitzar-ne l'impacte.

La segona edició de l'Observatori subratlla la necessitat integrar aquestes zones amb els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). En aquest àmbit cal tenir en compte aspectes com la contaminació acústica, que genera un impacte significatiu a ciutats del nord d'Espanya com és el cas de Logronyo, on l'Ajuntament ja ha implantat mesures dins de la seva estratègia de Ciutat Circular.

50 ciutats sota la lupa: les ZBE s'acceleren a Espanya

La investigació desenvolupada al si d'UAX durant el 2024 ha posat el focus a 50 de les 151 ciutats obligades per la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica a implantar Zones de Baixes Emissions. Dins de les poblacions espanyoles amb més de 50.000 habitants, a finals del 2024 només 17 havien posat en marxa mesures per restringir les emissions contaminants, cosa que representa l'11% del total de ciutats obligades, aconseguint amb prou feines el 32,7% de la població que hauria d'estar coberta. Tot i això, a principis d'aquest any, quan ja s'han sobrepassat dos anys des del límit temporal imposat per la llei per començar amb les ZBE actives, les ciutats han trepitjat l'accelerador per adoptar aquestes mesures i, segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'any 2025 ha suposat que només una part de les quals ja s'han començat amb 52 poblacions.

Entre els models més eficients, l'Observatori destaca l'estratègia Madrid360, on s'ha aconseguit una reducció significativa a les concentracions de gasos contaminants. En concret, la contaminació de la capital s'ha reduït un 35% a tota la ciutat i un 50% en punts crítics com la Plaça El·líptica, que era una de les zones que registrava pitjors dades a Madrid. El repte següent implica avaluar i redissenyar aquestes ZBE d'acord amb la seva eficàcia respecte als gasos d'efecte hivernacle (GEI) que, avui dia, no se n'està estudiant l'evolució.

En contraposició, la investigació apunta a altres ciutats que s'enfronten a les limitacions estructurals en el sistema de transport públic, cosa que dificulta l'efectivitat d'aquestes mesures. El principal escull, en la majoria dels casos, és degut a l'antiguitat del parc mòbil de les empreses municipals de transport, i al disseny d'unes línies que no han canviat les rutes en els darrers quaranta anys, quan les pautes de mobilitat urbana sí que ho han fet. Són molt poques les ciutats que han sortit d‟un estudi detallat del 'oferta i la demanda de la mobilitat urbana actual.

D'altra banda, els arxipèlags encara es troben en etapes preliminars per a la implantació de mesures relatives a la mobilitat sostenible, cosa que també venia establerta a la Llei de Canvi Climàtic. La inclusió d‟estratègies específiques per a regions amb particularitats geogràfiques és una assignatura pendent que l‟observatori insta a abordar perquè Espanya lideri la sostenibilitat urbana en l'àmbit internacional.