Lleida commemora el Dia Mundial de l’Aigua amb millores en el seu espai fluvial

06/04/2019 - 09:00

La Paeria iniciarà la segona fase de millora dels Aiguamolls de Rufea aquesta primavera. Els treballs permetran la construcció d’un mirador elevat a la zona boscos de tamarius, la instal·lació d’una torre de biodiversitat amb caixes-niu per a diverses espècies, la construcció d’una passarel·la que travessarà una de les basses d’aigua ja existents i la creació d’una bassa temporal d’aigua per potenciar la presència d’amfibis a la zona.

Lleida ha commemorat el Dia Mundial de l’Aigua amb diverses millores en el seu espai fluvial. S'han portat a terme, els darrers mesos, diverses mesures encaminades a la millora dels entorns naturals del riu Segre, entre ells, molt especialment, els Aiguamolls de Rufea, on els propers mesos s’iniciarà la segona fase dels treballs de recuperació d’aquest espai d’interès natural gràcies al finançament obtingut al programa Interreg POCTEFA amb fons FEDER, dins el projecte “Turisme Transfronterer Fluvial Sostenible”.

Els treballs de millora, que es completaran durant l’any 2019, permetran la construcció d’un mirador elevat a la zona boscos de tamarius, la instal·lació d’una torre de biodiversitat amb caixes-niu per a diverses espècies i una plataforma per cigonyes, la construcció d’una passarel·la que travessarà una de les basses d’aigua ja existents i la creació d’una bassa temporal d’aigua amb l’objectiu de potenciar la presència d’amfibis com granotes i gripaus a la zona.

Cal destacar que la primera fase de les obres de millora dels Aiguamolls de Rufea, ja finalitzada, ha estat encaminada a la conservació de la zona i l’ús públic de l’espai, com el control dels accessos, el reforç del talús entre els aiguamolls i el camí del riu i la prohibició de l’accés de vehicles a la zona. També s’han dut a terme actuacions encaminades a la millora dels hàbitats com la creació d’una zona de reg en el prat central, la retirada d’espècies invasores, la creació d’una zona de talussos per nidificació d’ocells i la plantada d’una cinquantena d’arbres. Finalment també s’ha arranjat el camí circular als Aiguamolls i s’ha creat un nou camí d’accés a l’observatori de la bassa gran, amb la col·locació de graons per arribar a l’observatori. S’ha construït un nou moll per a la bassa petita i un observatori a la bassa gran.

A més a més de les millores en els espais naturals del riu que s’han portat a terme recentment, cal destacar que Lleida ha desenvolupat un Pla Especial sobre el riu Segre, un document encaminat a potenciar el Segre i el seu entorn com a espai natural i de gaudi ciutadà. Lleida és una de les ciutats pioneres en disposar d’un Pla del Riu, un document estratègic elaborat per la Paeria que té per objectiu potenciar la conservació i millora dels valors naturals i històrico-culturals vinculats al riu Segre al seu pas per Lleida, amb una ordenació i gestió que afavoreixin un ús públic divers i racional, integrat amb la ciutat i l’Horta.

El document presenta un total de 46 actuacions de millora del Riu Segre, estructurades en diferents àmbits com: la conservació i potenciació de la seva biodiversitat, el foment de la qualitat com a espai públic, la potenciació del rol territorial i socioambiental del riu, la millora de la regulació de l'ús públic i un reforç de la comunicació i difusió. Algunes de les actuacions més emblemàtiques que proposa el Pla del Riu Segre a Lleida, i que es consideren molt rellevants als efectes de l'èxit global del pla són, per exemple: actualitzar el pla de gestió de la Mitjana i elaborar un pla de millora ambiental per aiguamolls de Rufea; adequar com a parc urbà de qualitat el marge dret del riu en el tram canalitzat; arranjar per a l'ús públic el tram de camí entre la depuradora i el camí vell d'Albatàrrec, desenvolupar un camí fluvial al nord de la Mitjana i construir una nova passera propera a l'autovia A-2; establir una xarxa de miradors i d'observatoris de fauna; reforçar i homogeneïtzar la senyalització i retolació a l'espai fluvial; crear una comissió específica per a la gestió del riu; i establir una denominació que identifiqui l'espai fluvial de manera inequívoca, entre altres.

El paer en cap ha destacat que, amb aquest Pla Especial del Riu Segre, “Lleida ha començat a dibuixar un pla de treball que ha d’ajudar a fer de l’àmbit fluvial al voltant del riu Segre un espai de confort i gaudi mediambiental”. En aquest sentit, Fèlix Larrosa ha indicat que una de les "assignatures pendents" a millorar és aconseguir un cabal ecològic mínim pel riu que garanteixi la seva bona salut ambiental i eviti problemes com la proliferació de macròfits i mosquits. Altres qüestions que es contemplen, ha afirmat, són potenciar usos esportius com el piragüisme, l'observació d'aus, la millora dels espais naturals i de la connectivitat de la xarxa de camins per potenciar els itineraris de passeig.

La Paeria commemora el Dia Mundial de l’Aigua amb una ecodescoberta sobre el Segre i el seu entorn natural

L’Ajuntament de Lleida ha commemorat aquest matí el Dia Mundial de l’Aigua, programant una ecodescoberta sobre el Segre i el seu entorn natural, amb l’objectiu de donar a conèixer els seus punts d’interès natural, històric i cultural al seu pas per Lleida i per l’Horta.

Més de mig centenar de lleidatans i lleidatanes han participat en aquesta activitat, gratuïta i oberta a tots els públics, que ha recorregut espais d’interès natural com el Molí de Picabaix, la Mitjana, el Canal de Seròs i els Aiguamolls de Rufea.


 

Municipis: 

Relacionats

Article
Dia Mundial de l'Aigua 2024

Un conte la temàtica principal del qual és l’aigua i la sequera, en el context d'uns animalons que viuen a la Fageda d’en Jordà.

Acte
17/03/2024 - 10:00
Carrer Verge de Montserrat. Cornellà de Llobregat
Article

La Paeria ha posat en marxa el programa “Stop Emergència Climàtica: Estalviar per ajudar”, una iniciativa dirigida als centres escolars de Lleida, per aprendre a estalviar energia i recursos, reflexionar sobre els estils de vida insostenibles, i fomentar l’empatia i la cura mútua, especialment cap a les persones més vulnerables de la nostra ciutat.

Butlletí