Foto: Betevé
Les dades dels ajuntaments de Barcelona i Terrassa mostren reduccions significatives del soroll durant les primeres setmanes de confimanent.
La publicació del RD 463/2020, de 14 de març, per al qual es declara l’estat de l’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària derivada del COVID-19, així com d’altres mesures preventives preses amb anterioritat, han suposat la limitació dels desplaçaments diaris, i també una limitació en l’obertura al públic de locals i establiments a nivell de tot el territori, i per tant, ha suposat una reducció dels nivells sonors a les ciutats.
El 29 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Conscienciació sobre el Soroll, que té per objectiu preservar l'ambient acústic i evidenciar les molèsties que el soroll genera a la nostra salut.
Dades de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona presenta cada setmana un informe amb les dades de soroll des de l'inici del confinament.
El darrer informe conclou que els nivells de contaminació a la ciutat han disminuït de manera molt important des de l’aprovació de l’estat de l’alarma per la crisi sanitària del COVID-19 el passat 14 de març a Barcelona. La reducció dels nivells sonors ha estat més important en la primera setmana. Durant la segona setmana els nivells mantenen una tendència de descens, i per la tercera i quarta setmana els nivells sonors es mantenen estables. Pel que fa al compliment normatiu, en els casos dels carrers amb diferents tipologies d’oci, durant les setmanes de confinament s’observa una tendència a complir amb els valors límit d’immissió per a carrers residencials que estableix l’ordenança de medi ambient. El mateix es podria dir pels carrers amb trànsit mig i baix. En canvi, pels carrers amb un trànsit intens, tot i la reducció dels nivells sonors, encara es sobrepassa els valors límits establerts per a carrers residencials, malgrat el confinament.
Dades a Terrassa
A Terrassa, segons informa el propi Ajuntament, el trànsit és el principal factor de contaminació acústica i ha estat un dels elements que ha incidit directament en una dràstica reducció del soroll ambiental. El valor global representatiu de la caiguda, a tota la ciutat i durant les cinc primeres setmanes de confinament, ha estat de 5,2 dB(A) de mitjana (s'han registrat moments del dia, i dies de la setmana, en què aquests valors han estat més alts). De dilluns a dijous la mitjana ha estat de 3,9 dB(A) i, de divendres a diumenge, de 7 dB(A). Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi que l'Ajuntament ha fet per conèixer fins a quin punt el confinament ha afectat als nivells sonors de la ciutat. Cal assenyalar que, pel que fa al trànsit, reduir 3 dB equival a què circulen la meitat de vehicles que ho fan habitualment i que reduir 6 dB representa disminuir a una quarta part el nombre de cotxes en circulació.
L'informe s'ha elaborat comparant els valors mitjans setmanals dels principals indicadors durant les setmanes de reclusió, amb un patró calculat a partir d'una mitjana anual de 2019. El monitoratge de les dades s'ha fet amb els 9 punts de control operatius, situats en llocs estratègics de la ciutat, que permeten analitzar l'evolució dels nivells sonors. Les dades es transmeten telemàticament i són recollides a través de la plataforma Sentilo, una plataforma de sensors i actuadors de codi obert dissenyada per adaptar-se a l'arquitectura Smart City de qualsevol ciutat.
El valor global representatiu de la caiguda del soroll a Terrassa durant les cinc primeres setmanes de confinament és de 5,2 dB(A) (3,9 de dilluns a dijous i 7 de divendres a diumenge).
La caiguda durant la franja horària de dia i de nit és similar i és lleugerament inferior a la de l'horari de vespre.
La reducció més important del nivell sonor es va produir la primera setmana de confinament. La segona setmana es va mantenir la tendència a la baixa. La tercera i la quarta, es va produir un estancament. La cinquena setmana els nivells repunten.
Tots els sensors detecten un lleu repunt a la tercera setmana de confinament, que coincideix amb la primera de confinament total. Aquest repunt no és real, és degut als episodis de pluja d'aquella setmana
L'OMS classifica el soroll del trànsit com el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa, darrere de la contaminació atmosfèrica, i considera que més del 70% de la població que viu a grans centres urbans pateix un impacte acústic molt superior al recomanable, incidint directament en la qualitat de vida de les persones.
Terrassa disposa d'una Ordenança Reguladora del Soroll i les Vibracions, que és el marc regulador per prevenir, corregir i sancionar les actuacions en matèria de contaminació acústica, ja que el seu objectiu és millorar, preservar i fer una gestió integral de la qualitat acústica de l'espai públic. Com a mesura del pla de reducció del soroll de l'any 2014, a principis de l'any 2017 es va implantar la xarxa de vigilància del soroll a la ciutat, que actualment compta amb 10 punts de control, situats en llocs estratègics, per tenir una informació detallada i representativa de com evoluciona el nivell sonor ambiental a la ciutat.
A Terrassa, en nombre d'habitants, el principal factor de contaminació acústica de la ciutat és el trànsit. Terrassa és la tercera ciutat de Catalunya en nombre d'habitants, forma part de la segona corona metropolitana, està situada a uns 35 km de Barcelona i disposa d'un important nus de comunicacions per carretera i de carrers, rondes, avingudes i travessies que formen part de la xarxa principal o arterial del municipi.
