Font: Diari de Terrassa
Els entorns de la ciutat compten amb diferents ramats antiincendis que pasturen a zones periurbanes i boscoses per fer neteja de franges forestals. Només entre Terrassa i el parc natural de Sant Llorenç hi pasturen més de 1.700 caps de bestiar
Cada cop que es declara un gran incendi com el de l’estiu passat al Pont de Vilomara (Bages), el debat rebota a la plaça pública: els focs s’apaguen a l’hivern. O sigui, que cal gestionar els boscos durant tot l’any, per tal de prevenir les flames quan arriben les onades de calor.
I aquesta tasca pot ser humana (equips de desbrossament), però també animal. És precisament el que fan prop de 1.700 caps d’ovella i cabra els entorns compresos entre Terrassa i el parc natural de Sant Llorenç i l’Obac. Aquesta zona, també coneguda com l’Alt Vallès, és estratègica per la seva realitat forestal.
I allò que fan els ramats de bestiar és pasturar (menjar-se les herbes i farratge), al llarg de grans extensions (finques tant privades com públiques). “Intentem que les franges quedin ben menjades, especialment durant l’hivern i la primavera, per tal que quan arribi l’estiu hi hagi menys combustible”, explica Emma Viñas, ramadera del ramat del Turó de les 9 Cabres, juntament amb Pau Garcia.
Es refereix a la càrrega de combustible, que és el que pot prendre foc. D’aquí que amb la neteja franges forestals el que s’està generant són “tallafocs naturals”, de forma que en cas d’incendi, aquest tingui dificultats per propagar-se.
MATADEPERA
El ramat del Turó de les 9 cabres (450 ovelles i 150 cabres) s’encarrega de fer franges delimitades al voltant de Matadepera, en coordinació amb l’ADF i amb l’aportació econòmica de l’Ajuntament del municipi. “Fem aquesta tasca des de l’any 2012, tot i que abans hi havia hagut altres pastors que se n’encarregaven: Matadepera ha estat pionera en la contractació de ramats antiincendis”, afegeix Emma Viñas.
Corral del Turó de les 9 cabres
Tot i això, el ramat dorm al “corral mare” de la masia de Can Bogunyà (pocs abans de l’Hospital del Tòrax), juntament amb tancats a altres espais com La barata, Can Torres, el Montcau i la Riera.
TERRASSA
L’altre gran ramat de Terrassa és el que dorm a la finca Can Viver, a Torrebonica. L’Ajuntament de Terrassa va contractar amb aquesta empresa ramadera l’any 2017 per tal que fes l’aprofitament agrícola i ramader de les finques municipals de Mossèn Homs, Can Bonvilar, Torrebonica, Can Viloca i Can Barba.
El ramat és un grup mixt d’uns 650 caps de bestiar, que pastura el bosc en un cicle tancat: s’alimenten del farratge produït i del bosc de les finques municipals. Així es redueix la càrrega del foc del bosc (unes 84 hectàrees, per unes altres 60 de cultiu).
VACARISSES
Un tercer ramat entorn de Terrassa és el de la finca pública de Cal Mimó (a Vacarisses), format per 150 cabres de raça malaguenya que pastura cada dia zones estratègiques per a la prevenció d’incendis entorn de la muntanya de Montserrat.
David Pérez n’és el pastor, des de fa cinc anys. “Ens encarreguem de 120 hectàrees -més cinc de conreus-, obrint espais lliures de càrrega forestal”, explica. “D’alguna manera, els pastors que treballem en extensiu, som els custodis del paisatge”, afegeix.
Segons les estadístiques que David Pérez té sobre la taula, apostar pels ramats antiincendis és també una idea barata. “Quan es produeix un incendi, el cost d’apagar-lo se situa en 10.000 euros per hectàrea; mentre que contractes pastors perquè facin prevenció, et surt a 400 euros anuals per hectàrea”, explica.
Pérez no té una visió idíl·lica de la gestió forestal a Catalunya. “La Generalitat s’omple la boca, però les ajudes econòmiques perquè fem neteja de franges és escassa, quan n’hi ha. I la burocràcia per accedir-hi, és difícil”, afegeix.
SABADELL
A Sabadell també hi ha pastura d’ovelles i cabres. Ja estan a la zona de la Salut, al riu Ripoll i a la zona del Parc Agrari. Es tracta de Camí de Can Mimó, Casa del Maño i Ca n’Alsina, essent totes tres explotacions ramaderes identificades i censades al registre de la Generalitat.
A més, a Collserola també hi ha dos ramats al Papiol, un a Montcada i un altre a Sant Feliu de Llobregat.
COLLSEROLA
L’any passat, els ramats antiincendis van aconseguir una gran notorietat (a la premsa catalana) degut a la prova pilot encetada per l’Ajuntament de Barcelona per fer prevenció a la muntanya de Collserola.
El pastor encarregat de liderar la prova va ser el vallesà Daniel Sánchez, amb base a Sant Llorenç Savall. “Al Vallès és una pràctica que se’n fa, sí, però encara és prou desconeguda”, explica. Ell mateix fa tasques de neteja durant l’any al seu municipi, gràcies a un acord amb l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.
Tanmateix, aquesta setmana, fa transhumància al poble del Bruc, tot contractat pel seu consistori, on farà pastura amb les prop de 210 ovelles i 80 cabres a càrrec seu dins del projecte Happy Xais Savall (venent carn de xai de pastura i consum sostenible).
