Font: ISGlobal
Un estudi estima l’impacte que l’increment en la coberta vegetal tindria sobre la mortalitat.
Reverdir una de cada tres carrers de la ciutat de Barcelona podria, potencialment, prevenir 178 morts prematures cada any gràcies a l'increment en la vegetació que aquesta intervenció urbanística comportaria. A més, en mesos en què es produïssin onades de calor, els arbres i jardins urbans contribuirien a evitar altres 5 morts associades a la temperatura. Aquestes són les principals conclusions d'un estudi d'impacte en salut realitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa” i publicat en la revista Environment International.
Metodologia
És sabut que els espais verds s'associen a un bon nombre de beneficis per al benestar i la salut física i mental, incloent una disminució en la mortalitat prematura. A més, l'arbratge i la vegetació urbans proporcionen zones d'ombra i ajuden a combatre els efectes de les illes de calor urbanes. Per això, un equip d’ISGlobal es va proposar estimar els efectes que la implementació integral del pla dels Eixos verds sobre la mortalitat de la població adulta de Barcelona amb relació a dues variables: percentatge de la superfície urbana dedicada a espais verds i temperatura ambient. En la seva formulació teòrica, el pla dels Eixos verds preveia que un de cada tres carrers de la ciutat es convertís en un corredor verd.
L’equip va prendre 2019 com a any de referència previ a una hipotètica implementació del pla. Posteriorment, van obtenir les dades de mortalitat relatives a aquest any i a la ciutat de Barcelona de dues fonts: l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) i l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El percentatge de l'àrea verda de la ciutat es va obtenir a través de mapes específics de l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA). Segons les previsions descrites en el propi projecte dels Eixos verds, van estimar que la intervenció donaria lloc a un increment del 7% o del 15% en la superfície verda de cada carrer o intersecció, en funció de la seva amplària.
Finalment, per a estimar el nombre de morts prevenibles a conseqüència dels increments en la superfície d'espais verds prevista es van valer d'estudis científics anteriors que quantificaven aquesta relació.
Increment del 3,64% en la superfície d'espais verds
Els resultats mostren que la creació d'Eixos verds per tota la ciutat suposaria un increment del 3,64% en la superfície destinada a espais verds, passant del 7,3% que hi havia en 2019 a un 10,9%. Aquest increment tindria el potencial d'evitar 178 morts prematures a l'any, o cosa que és el mateix: 13 morts per cada 100.000 habitants.
“Barcelona és una ciutat compacta amb un repte pel que fa a espais verds: té una àrea escassa destinada a aquest efecte i, a més, la poca que té està mal repartida, ja que es troba sobretot en la perifèria”, explica Tamara Iungman, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi. “Encara que l'increment d'espais verds que estimem és modest en termes de percentatge, ja que no arriba al 4% i la ciutat continuaria estant molt lluny del 25% recomanat, el seu impacte en termes de salut sí que és significatiu. Això és pel fet que el pla dels Eixos verds preveia una distribució equitativa d'aquests espais al llarg de tota la ciutat”, afegeix.
S'evitarien cinc morts associades a la calor
Paral·lelament, l'equip va realitzar un segon estudi d'impacte en salut, relacionat amb la mortalitat atribuïble a la calor. Amb l'ajuda de diversos models, van estimar que l'increment en la superfície destinada a espais verds esperat es podria traduir en una reducció de la temperatura mitjana de 0,05 °C, arribant a aconseguir els 0,42 °C de reducció en alguns punts de la ciutat.
Una vegada obtingudes aquestes xifres i usant la relació entre exposició a la temperatura i mortalitat establerta en estudis científics anteriors, van estimar que en una hipotètica Barcelona d'Eixos verds es podrien evitar 5 morts al mes en situacions de temperatures elevades com les registrades en el mes d'estiu de 2015 que es va prendre com a referència. Això equival a una mort cada sis dies.
“Encara que l'impacte dels Eixos verds sobre les temperatures no seria menyspreable, és evident que farien falta mesures complementàries específicament destinades a combatre la calor i a adaptar-nos a ell. Això és especialment rellevant en un context de canvi climàtic i de població que envelleix i es torna més vulnerable davant els efectes de les temperatures elevades”, adverteix Tamara Iungman.
Morts evitables amb el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM)
Atès que el pla dels Eixos verds va ser posposat, l'equip va decidir analitzar una alternativa: el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que té entre els seus objectius incrementar la superfície destinada a espais verds per a l'any 2030. Seguint la mateixa metodologia que en els passos anteriors, es va calcular que l'increment d'espais verds previst en aquest pla podria prevenir 53 morts prematures a l'any a la ciutat de Barcelona, és a dir, 4 morts per cada 100.000 habitants.
Pel que fa a la temperatura, el PDUM aconseguiria una reducció mitjana de 0,03 °C, encara que amb una reducció màxima de 0,77 °C en una zona concreta de la ciutat. Aquest descens tèrmic permetria prevenir 3 morts al mes en situacions de temperatura com la usada de referència.
“En la nostra anàlisi observem que el PDUM obtindria uns rèdits en termes de salut més limitats que els Eixos verds. Això pot explicar-se per què les intervencions contemplades en el PDUM estan més localitzades i no es distribueixen de manera equitativa per tota la ciutat, amb el que només les persones que viuen més pròximes a aquests punts es podrien beneficiar d'elles”, apunta Mark Nieuwenhuijsen, director del programa de Clima, contaminació atmosfèrica, natura i salut urbana d’ISGlobal.
“Cal tenir en compte que en aquest estudi únicament hem tingut en compte la relació directa entre espais verds i mortalitat. De qualsevol intervenció urbanística que proposi incrementar la superfície destinada a espais verds no sols caldria esperar una reducció en la càrrega de malalties, sinó també beneficis addicionals associats a la reducció de la contaminació de l'aire i del soroll i de l'increment en els nivells d'activitat física”, afegeix Nieuwenhuijsen.
Actualment, l’equip científic d’ISGlobal es troba realitzant un estudi amb la mateixa metodologia per avaluar l’impacte sobre la mortalitat del projecte Cobertes verdes, una iniciativa de l’actual Ajuntament que planteja el reverdiment de terrats.
