Font: MedCities
L'entitat municipalista Medcities ha presentat una sèrie de mesures sobre mobilitat sostenible al Parlament de Catalunya per fer front a l'escalfament de la regió mediterrània.
La conca mediterrània s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana global. És la 2a regió més afectada després de l’Àrtic.
El 37% del litoral mediterrani es troba per sota dels 10 metres sobre el nivell del mar, fet que afectarà 42 milions d’habitants.
Avui, les emissions provinents del transport representen el 25% de les emissions de gas d’efecte hivernacle de la Unió Europea.
MedCities, creada l’any 1991 a Barcelona i amb seu a la capital catalana, és una associació formada per 73 ajuntaments i unions de municipis de 17 estats diferents, tots pertanyents a les 3 ribes del mar Mediterrani. Sota els seus 3 principals eixos d'actuació —igualtat econòmica i social, desenvolupament sostenible i mitigació de la crisi climàtica—, l’ens té com a missió promoure la cooperació entre ciutats i el desenvolupament urbà sostenible en l’àmbit local dins de la regió Mediterrània.
Així doncs, MedCities treballa en xarxa amb una setantena de localitats membres i és un pont entre municipis, governs estatals i entitats internacionals que dona suport per aplicar mesures en matèria de biodiversitat, urbanisme, gestió integral de residus, energia, mobilitat sostenible, entre d’altres temàtiques. Sempre amb l’objectiu final d’apoderar els ajuntaments i oferir-los eines per a adaptar-se millor a les seves realitats ambientals i socials.
Són precisament l’experiència sobre el terreny i el profund coneixement de la regió el que fa de MedCities una associació referent de la Mediterrània. Aquesta compta amb el suport de col·laboradors i finançadors tant europeus, a través de programes de la Comissió Europea, com catalans lligats a projectes de part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Dins d’aquest marc, el secretari general de MedCities, Josep Canals, ha comparegut al Parlament de Catalunya dins la comissió de Territori per a traslladar les principals recomanacions polítiques i conclusions del projecte Urban Transports Community (Interreg MED) de la Comissió Europea sobre mobilitat sostenible al Mediterrani. Tal com ha declarat, “El resultat de 6 anys de treball entre diferents institucions europees és concloent: cal impulsar els modes de mobilitat sostenible (a peu, bicicleta i transport públic) si volem reduir gasos d’efecte hivernacle; reduir la contaminació de l’aire a les ciutats; i fer espais més habitables i amables en les àrees urbanes. Hem volgut traslladar aquestes conclusions no només a la Comissió Europea, sinó a institucions que tenim properes, com en aquest cas el Parlament de Catalunya, per tal que validin o modifiquin les seves polítiques normatives si així ho troben escaient”.
El projecte europeu ha comptat amb finançament de FEDER del Programa Interreg MED i s’ha centrat en la formació, sensibilització, intercanvi de solucions i transformació de polítiques públiques de 8 territoris beneficiaris. D’aquí se n'han derivat 12 solucions innovadores i 45 recomanacions.
Partint d’aquí, el secretari general ha destacat la urgència d’implementar noves mesures en la planificació urbanística, en la mobilitat i en la gestió del turisme lligat a la mobilitat sostenible, tant a casa nostra com a la resta de la conca mediterrània, davant les condicions meteorològiques cada cop més extremes derivades de la crisi climàtica: augment del nivell del mar, inundacions, vents extrems, incendis forestals i onades de calor. “Ja fem tard i cal actuar, des de l’ONU i els experts ens ho diuen. La ciutadania ha de canviar hàbits i les autoritats locals són les administracions més capaces de transformar les polítiques en aquest camí: cal dotar-les de més recursos econòmics i humans, però”, ha reblat Canals.
I és que només el 2020 Adif va destinar 83,6 milions d’euros a reparacions de danys provocats per fenòmens meteorològics extrems. Sequeres greus com les que pateix Catalunya seran cada vegada més freqüents; també els greus incendis. Són l’efecte més clar que hem de reduir emissions, però també adaptar-nos ja als canvis irreversibles.
Algunes de les recomanacions esmentades són:
- Construir una estratègia de resiliència, incorporant els riscos d’origen climàtic a la planificació urbanística.
- Incorporar ja mesures d’actuació per protegir rieres i la costa de manera sostenible, no urbanitzant o desurbanitzant en alguns casos.
- Incorporar sistemes de sensibilització i alerta primerenca sobre tots els riscos.
- Fomentar el desenvolupament d’infraestructures verdes, efectives per fer front a les altes temperatures i les inundacions a les ciutats. Més verd a les ciutats i menys barreres artificials a la costa en són exemples a expandir.
- Dissenyar vehicles i parades de transport adaptades al clima o proporcionar altres refugis tèrmics.
- Utilitzar sistemes de ventilació de baix consum en autobusos i trens de metro.
- Planificar la mobilitat de manera integrada, pensant en l’activitat turística com a part del conjunt.
- Impulsar instruments de bon govern participatius que incloguin els agents del sector turístic privat, els diferents departaments de l'administració pública, els representants de veïns i les comunitats.
Actualment, més de 30 autoritats locals de la Mediterrània ja han signat la Declaració de la Comunitat Urban Transports per una Mobilitat sostenible a la regió.
