Sostenible.cat
El futur és cada cop més present, i, com explica Javier García Breva, de la Fundación Renovables, els principis ètics ens haurien de permetre tenir una política energètica amb solidaritat intergeneracional, i cita "no hem de deixar els problemes energètics a les futures generacions".
Aquest ha estat un dels raonaments claus del Fòrum de l'Energia Sostenible, un espai de diàleg i concertació entre els diversos actors en el camp de l'energia, per discutir i crear estratègies per fer avançar Catalunya per la via de la sostenibilitat energètica, que ha organitzat l'associació Barcelona Grup d'Energia Local - BarnaGEL, aquest 13 d'abril a la sala Jujol de Catalunya Caixa a La Pedrera.El Fòrum, després d'un acte introductori ha tingut una primera part centrada en la presentació d'eines de reducció de les emissions de CO2 i una segona on s'ha celebrat la XXV Conferència Catalana per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenible
Eines innovadores contra el canvi climàtic
Les institucions catalanes públiques i cíviques destaquen per la seva implicació en la lluita contra el canvi climàtic -tot i que com diu Javier García, "sembla que amb la crisi econòmica ha caigut de l'agenda política el canvi climàtic"- amb eines com les que s'ha presentat al Fòrum de l'Energia Sostenible
DESGEL, suport a la gestió municipal
Enric Coll, de la Diputació de Barcelona, ha presentat l'eina DESGEL, Programa de Diagnòstic Energètic i Simulador de Gasos d'Efecte Hivernacle Locals, versió 3.0. És un instrument molt útil per al món municipal, pensat per al suport del Pacte d'alcaldes i alcaldesses de la Comissió Europea, i que ja utilitzen en les seves versions prèvies, municipis que abasten més del 90% de la població de la província. Aquest pacte municipal europeu té com a objectiu reduir abans del 2020 un 20% de les emissions d'efecte hivernacle.
El compromís que prenen els pobles i ciutats que el signen és elaborar el Pla d'Acció per l'Energia Sostenible (PAES), que inclou un inventari base i periòdic de les emissions d'efecte hivernacle. L'eina DESGEL promoguda per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, permet fer un diagnòstic, tant del consum energètic domèstic, municipal, com del transport i avaluar les emissions de gasos hivernacle d'aquest consum energètic. Es pot sol·licitar gratuïtament a: xarxasost@diba.cat
Calcular la nostra petjada climàtica
El càlcul de la petjada de carboni obté els grams de CO2 que emet una organització, un individu, un edifici, un producte... Tal com va explicar Jordi Miralles de la Fundació Terra, que va presentar la calculadora de CO2, -es pot descarregar des de www.josoclasolucio.com-, un cop sabem la petjada ens plantegem "què puc fer? Ens posem en acció".
Per això Miralles va posar sobre la taula 12 propostes per aturar el canvi climàtic amb la nostra vida de cada dia, com per exemple utilitzar sempre electrodomèstics de classe A, o bé consumir productes alimentaris locals i de temporada. Si implementèssim totes les propostes, gairebé es podrien estalviar 800 Kg de CO2 per llar.
La conferència catalana per un futur sense nuclears, present els 25 anys des de l'accident de Txernòbil
La XXV Conferència Catalana per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenible, celebrada dins el Fòrum, amb l'assistència d'un centenar de persones, ens recorda any rera any l'accident de la central nuclear de Txernòbil del 1986. Una pel·licula visionada a la Conferència, "The Sacrifice", mostra les greus conseqüència sobre la salut dels membres de l'exèrcit soviètic que es van veure obligats a treballar en la descontaminació de la central els dies posteriors a l'accident.
És possible tancar les nuclears a casa nostra?
I a més sense augmentar les emissions de CO2?. Aquestes preguntes les va voler respondre el CADS, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, de la Generalitat de Catalunya, i li va encarregar al consultor Kristian Petrick un estudi, SOSTEC, les conclusions del qual van ser presentades a la Conferència.
En l'escenari del 2020, i amb l'objectiu de substituir el 50% de l'energia nuclear amb energies renovables i l'altre 50% amb cogeneració, caldria un creixement anual del 12% de les renovables i del 17% de la cogeneració, amb una inversió estimada de menys de 20 € per persona i mes.
Les conclusions més destacades són que Catalunya hauria d'emprendre polítiques energètiques pròpies, més avançades que les estatals, com prohibir les centrals tèrmiques que no estiguin dotades de cogeneració i que aprofitin el calor residual, que bé és vàlid per calefacció i fred per districte (en canonades), i poder fins i tot regular tarifes elèctriques específiques.
Utopia o desafiament? La voluntat política de municipis i govern és bàsica per a donar el pas, com recorda Josep Puig, del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear, entitat organitzadora de l'acte, quan des del seu càrrec de regidor a la ciutat de Barcelona va promoure l'ordenança solar, que amb els anys ha passat a ser aplicada a tot l'estat.
100% Renovables, realitat o utopia?
Harry Lehmann, coautor de l'estudi Catalunya Solar II, que intenta demostrar que un escenari de 100% renovables a Catalunya és possible, va disculpar la seva assistència per poder atendre les seves obligacions professionals amb el govern alemany i els nous projectes de tancar les nuclears a aquell país, i va ser Josep Puig qui va presentar l'estudi. "Catalunya podria liderar la diferència al món, com Dinamarca va fer als anys 70 amb la tecnologia eòlica". La conclusió és que sí és factible un escenari al 2050 on Catalunya sigui 100% renovable, i fins i tot els pics de producció podrien suposar un plus que es podria arribar a exportar. De importador d'energia a exportador? La independència energètica bé valdria l'esforç. Així potser, milers d'enginyers i tècnics catalans podrien quedar-se a casa per fer possible el canvi, i no haver d'emigrar a Alemanya i altres països capdavanters.
L'aposta per un model de negoci energètic
Com va dir Walt Patterson, un excel·lent comunicador anglosaxó del món energètic sostenible, la veu del qual se sentia ja als anys 70, des d'aquells anys en que el lobby nuclear feia anuncis del tipus que l'energia nuclear seria tan barata que fins i tot seria gratuïta, han passat moltes coses. Només cal recordar el que va passar el passat 11 de març a Fukushima. Fins i tot a Gal·les, 25 anys després de Txernòbil, els ramaders de xais estan obligats a passar controls de radiacions del seu ramat abans de dur-los al mercat alimentari. Per altra banda, el sistema elèctric centralitzat té un alt risc d'apagades extenses. Cal evolucionar cap a un nou model de negoci energètic, on hi hagi més punts de generació, més petits i més propers a l'usuari. Calen canvis de gestió i canvis de propietat de les masses del sistema. Les companyies elèctriques han de passar de guanyar més com més quilovats es consumeixen, a un nou model de negoci, on també hi participin en els canvis dels edificis de cara a l'ecoeficiència, i en la instal·lació del que anomena "més electricitat d'infraestructura", basada en les renovables.
La irracionalitat de posar fre a les renovables
Segons Javier García Breva de la Fundación Renovables, el fre que està imposant el govern espanyol a les renovables no té raó d'ésser en un estat on el 2010 ha estat un èxit de generació d'electricitat a partir d'aquestes energies netes, més d'un 30% del total d'electricitat generada al sistema. Per altra banda, el sector es troba amb una inseguretat en la regulació a partir del 2012 que ha de ser corregida. La reacció ha de venir de la ciutadania, com molts dels canvis que tenen lloc a aquest món. Ara mateix, la reacció de la ciutadania a la manca de democràcia al món àrab, està fent pujar els preus del petroli i el gas, i en un estat com Espanya, on les dues terceres parts del dèficit comercial el representen aquests combustibles, ens ha de fer pensar en la nostra dependència energètica excessiva.
Tot això podria motivar-nos als catalans a assolir la independència energètica en pocs anys, el que suposaria fer-nos capdavanters en l'economia de l'energia (empreses, llocs de treball...), en quelcom que fa moure el món des de fa ja molts anys.
