Font: AMB.cat
El Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona actualitza les ordenances fiscals per al 2018 i es destaquen canvis a la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus, amb la intenció de millorar els nivells de recollida selectiva.
L'AMB, durant el Ple del Consell Metropolità, ha aprovat la revisió dels seus instruments de política fiscal, amb els quals espera recaptar més de 222 milions d'euros, equivalent a una tercera part de la seva previsió de pressupost per a 2018 (684 M€).
Per tal de finançar una part important dels serveis metropolitans, l'AMB gestiona un seguit de taxes i tributs, els més significatius dels quals són el Tribut metropolità i la Taxa metropolitana de tractament de residus.
El Tribut metropolità es destina, de manera genèrica, al finançament dels serveis metropolitans, com ara els de mobilitat i transport, el cicle integral de l'aigua, el desenvolupament social i econòmic i el manteniment d'infraestructures, parcs i platges. Per a l'any 2018 s'incrementarà un 2,2%, d'acord amb l'IPC previst, un increment que també s'aplica a la resta de taxes metropolitanes. Així, l'AMB espera recaptar al voltant de 103 milions d'euros. Un cop revisat l'import, el Tribut metropolità representarà el 0,156% del valor cadastral dels immobles de l'àrea metropolitana de Barcelona, tant d'ús residencial com no residencial. Estan exempts del Tribut els immobles de primera residència amb valors cadastrals inferiors als 45.118,76 €.
La Taxa metropolitana de tractament de residus
D'altra banda, l'AMB també es proposa actualitzar la Taxa metropolitana de tractament i disposició de residus municipals. Aquesta taxa es paga conjuntament amb la factura de l'aigua, i amb la seva recaptació l'AMB finança tots els costos de gestió mediambiental dels residus municipals dels 36 ajuntaments metropolitans. Per a l'any 2018 s'incrementarà una mitjana del 4% i l'AMB espera recaptar al voltant dels 118 milions d'euros.
El motiu d'aquest increment per sobre de l'IPC és el notable augment del Cànon de disposició de residus que gestiona l'Agència de Residus de Catalunya. Aquest increment va ser aprovat pel Parlament de Catalunya per tal d'assolir, l'any 2020, els objectius europeus de tractament i gestió selectiva.
L'import que correspon pagar a cada domicili en concepte de Taxa metropolitana de residus s'estableix sobre la base de dos coeficients. D'una banda, es classifiquen els domicilis en funció del consum d'aigua en una dotzena de categories, que també distingeixen entre domicilis particulars, comercials i empreses. Com menys aigua es consumeix, menor és l'import de la taxa de residus.
Prioritzar la recollida selectiva de residus
D'altra banda, els costos totals del sistema metropolità de tractament de residus metropolitans es distribueixen entre els 36 municipis que els generen, tenint en compte la població servida i el volum total generat, però també la qualitat de la recollida selectiva en origen i els costos derivats dels processos que es deriven de posar els residus municipals a disposició dels serveis de l'AMB. En funció d'aquests paràmetres s'atorga a cada ajuntament un coeficient per sobre o per sota de la mitjana de costos, de manera que als municipis amb menys producció de residus (càlcul relatiu a la població), més qualitat selectiva i millors processos municipals se'ls assigna una ràtio menor respecte dels costos totals del sistema.
Així doncs, l'import final de la taxa domiciliària queda condicionada tant pels hàbits individuals dels ciutadans respecte del consum d'aigua, com per la qualitat i eficiència de les polítiques municipals de recollida selectiva.
La idea d'aquest mètode de càlcul és adoptar mesures d'incentiu per als ajuntaments, en el sentit de millorar la recollida selectiva en origen i abaixar els costos totals del sistema. Igualment es vol conscienciar sobre el necessari canvi d'hàbits dels ciutadans i el pagament per generació, és a dir, que la responsabilitat d'assumir els costos de la contaminació correspon a aquells que la generen.
