Font: Ajuntament d'Olesa de Montserrat
Riu Llobregat
L’Ajuntament d’Olesa aposta fermament pel projecte de les Vies Blaves, que connectarà el territori a través de camins fluvials pel riu Llobregat, com a motor per al seu desenvolupament econòmic vinculat al sector de turisme de natura i per millorar la qualitat de vida dels ciutadans amb l’ampliació de l’espai d’esbarjo i salut.
El camí del riu d’Olesa, que transcorre al costat del riu Llobregat, forma part del Projecte de Vies Blaves que pretén connectar el territori a través de camins fluvials i vies per bicicleta pel riu Llobregat des del seu naixement, a Castellar de n’Hug, fins a la seva desembocadura, al Prat del Llobregat. Al juny es va definir el traçat de la fase que es concentra en els 140 quilòmetres que van des de Castellar de n’Hug a Martorell, que és la que queda pendent, ja que de Martorell fins a la desembocadura ja està en funcionament.
D’aquests 140 quilòmetres, 98 ja estan executats, 35 s’han de millorar, i 7 quilòmetres s’han de fer de nou. A Olesa de Montserrat, a l’any 2016, ja es va poder avançar alguna actuació puntual en dels 10 quilòmetres de ribera que corresponen al terme municipal.
Una oportunitat de creixement econòmic
El Consistori olesà aposta fermament per aquest projecte i el considera d’importància cabdal perquè representa una oportunitat de creixement econòmic i de millora de la qualitat de vida de la ciutadania. A nivell econòmic l’Ajuntament explica que pot incentivar el desenvolupament del sector turístic relacionat amb el medi natural: restauració, allotjament i activitats relacionades amb l’oci i el lleure en la natura com pot ser organització de rutes, contractació de guies, lloguer de material, etc.
L’Ajuntament també creu que serà molt positiu per a la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes que disposaran de més zones verdes i d’esbarjo, tindran una connexió, en condicions més segures, del nucli urbà amb el parc fluvial del Llobregat, ampliant l’oferta d’ itineraris de natura i salut.
Un altre dels punts forts que valora el Consistori és que aquesta via permetrà una millor connexió i mobilitat entre municipis d’una manera saludable, sostenible i segura i també del nucli urbà d’Olesa amb les seves urbanitzacions. Ara mateix els residents als barris del Mas de les Aigües i Casablanca es veuen obligats a desplaçar-se sempre en cotxe i per una via tan perillosa com la C-55 sense tenir cap carril d’accés habilitat.
Aquest projecte medi ambiental també permetrà la recuperació de corredors naturals cap a Montserrat i camins tradicionals com el camí a La Puda, i l’enllaç amb camins de carena cap a Sant Salvador de les Espases, així com la recuperació de la palanca que travessa el riu i que enllaça amb l’antiga colònia textil de can Sedó i els camins de la cara sud de Montserrat.
La preocupació del Consistori
Malgrat les oportunitats i avantatges que el projecte implica per la ciutadania, aquestes podrien quedar molt reduïdes en cas que els redactors del projecte i la Diputació de Barcelona cedissin a les pressions de les companyies d’aigua que tenen instal·lacions i propietats a la marge esquerre del riu i s’oposen obertament al pas del camí a prop de les seves plantes al·legant problemes de seguretat. Evitar aquest pas implica que a l’alçada d’Abrera el camí canviaria al marge dret del riu i sortiria del terme d’Olesa de Montserrat.
El consistori ha traslladat en diverses ocasions aquesta preocupació a la Diputació “en tant que el projecte ha de protegir l’interès comú per sobre de l’interès particular” explica el regidor d’Obres i Edificació, Miquel Riera, qui afegeix a més, “ens avala l’ experiència positiva dels trams de camí en funcionament des de fa anys entre Martorell i el Prat, que acullen un ús intens per part dels ciutadans sense haver registrat incidències de seguretat ni a les plantes potabilitzadores de la zona, ni als pous ni a les instal·lacions de control de l’AVE per on travessa”.
Fases d’execució del projecte
Entre l’any 2015 i 2016, Olesa de Montserrat va redactar el projecte bàsic del camí del riu al seu pas pel municipi i va poder construir la primera fase amb finançament de la Diputació, intervencions puntuals que van permetre obrir el camí i alguns dels seus accessos, com el que hi ha per sota la carretera C-55 a l’alçada de La Puda. Quedaven per construir les fases 2 i 3 del projecte, quantificades en 1.000.000 euros, que contemplaven la consolidació i ampliació del camí, la millora de les infraestructures, l’habilitació de carrils bici, la recuperació de l’antiga palanca de can Sedó i els hàbitats de ribera.
Durant el 2016 la Diputació decideix deixar de finançar el projectes localment per impulsar un únic gran projecte al que a més del Llobregat incorpora la variant pel riu Anoia, des de Martorell fins a Igualada, alhora que bateja el nom del projecte de Vies Blaves.
Actualment, els municipis estan a l’espera de que en breu es presenti l’avantprojecte, a on es fixarà el traçat definitiu i es comprovarà si la proposta respon a les peticions que s’han fet des del Consistori.
Més de 300 quilòmetres de camins saludables que connecten el territori
El projecte de Vies Blaves és pioner a Europa i convertirà en transitables més de 300 quilòmetres a la vora dels rius per fer-hi rutes a peu, bicicleta i a cavall. El projecte contempla millorar el recorregut de la vora del curs fluvial, recuperar camins històrics i elements patrimonials i paisatgístics i fer possible la mobilitat entre els diferents municipis amb el riu com a eix vertebrador del territori.
