Les propostes de la conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern Balear estan presents a quatre dels 10 eixos en els quals està estructurat el Pacte per a la reactivació i la transformació econòmica i social de les Illes Balears que s’ha presentat a primers de juliol al Centre cultural Can Balaguer, a Palma.
El conseller, Miquel Mir, ha destacat que el document «reflecteix el compromís del Govern en no deixar ningú enrere sense oblidar l’emergència climàtica que persisteix». En aquest sentit, ha destacat l’aposta decidida d’aquest Pla per la sostenibilitat.
El Pacte per l’aigua és una de les grans apostes de la conselleria en benefici de la reactivació de l’economia. La reducció progressiva dels recursos hídrics és una de les grans amenaces a les quals s’enfrontaran els territoris al llarg del segle, una realitat que afectarà especialment els arxipèlags. És, per tant, una necessitat inajornable la planificació d’unes infraestructures hidràuliques d’abastament i sanejament preparades per a donar el millor servei a les generacions futures. Per fer-ho, cal desplegar una estratègia d’aprofitament d’aigua amb consells insulars i ajuntaments, administracions amb qui el Govern comparteix les competències.
La coresponsabilitat és, per tant, un dels puntals d’aquest acord al qual vol arribar el Govern amb l’objectiu de millorar el sanejament, la distribució i l’abastament d’aigua potable d’una manera eficient i treballar en la seguretat de les persones i minimitzar el risc d’inundació.
Així, mentre l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) té prevista l’execució de diverses obres relacionades amb la depuració per un valor de devers 30 milions d’euros, aquestes s’han de complementar amb la separació de xarxes municipals unitàries. De la mateixa manera, els 56 milions d’euros que l’executiu autonòmic té previst invertir en abastament i distribució d’aigua potable en alta s’ha de reforçar amb la minimització de pèrdues a la xarxa de distribució municipal. Igualment, el condicionament de torrents i les obres de minimització de risc d’inundació que executa la direcció general de Recursos Hídrics any rere any s’han de veure reforçades per la recollida municipal de residus sòlids urbans i el manteniment dels torrents en el seu tram urbà.
Un altre dels eixos on la conselleria hi vol jugar un paper destacat és en el de l’economia circular. I és que, durant els propers mesos, s’accelerarà l’estratègia de foment de la reutilització, el reciclatge i la gestió sostenible de residus, d’acord amb les directives europees i la mateixa Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.
Entenent que aquest és un sector clau per estimular el mercat laboral i generar nous llocs de feina la conselleria activarà diverses eines per facilitar i accelerar l’adaptació de les empreses i els seus processos a l’economia circular i al reciclatge, amb les línies següents:
- Subvencions per un valor d’1.500.000 € per fomentar la gestió sostenible dels residus turístics, que suposarà la creació de llocs de feina per a persones amb risc d’exclusió social.
- Es complementaran amb subvencions, per un valor de 200.000 € més, per a la recollida i el tractament de residus de la fracció orgànica de residus municipals (FORM).
- Subvencions d’educació ambiental destinades a ajuntaments de les Illes Balears, dotades amb 100.000 €.
- A més, s’invertiran 5.000.000 € en impulsar la tramitació electrònica entre les empreses dedicades al sector dels residus.
L’economia verda és el tercer gran eix amb presència de la conselleria dins del Pla de reactivació. El canvi climàtic està alterant les dinàmiques naturals a gran velocitat, un fenomen que encara s’accentua més dins l’àmbit insular mediterrani. En el cas de les Illes Balears, de cada vegada més, s’experimenten fenòmens catastròfics lligats a aquest nou escenari climàtic, que fan imprescindible que, des del Govern de les Illes Balears, i en col·laboració amb les altres administracions autonòmiques (insulars i municipals) i el teixit social, s’articuli un pla de foment de la sostenibilitat ambiental que permeti pal·liar i revertir els efectes del canvi climàtic i el canvi global.
Per això, i en línia amb tot el desplegament i desenvolupament del Pacte Verd Europeu, s’ha de continuar millorant la gestió d’espais naturals i forestals i impulsar l’activitat científica i innovadora al servei del medi ambient, per tal d’assegurar i augmentar la resiliència dels nostres ecosistemes.
Així, es preveu un programa de millora de la gestió dels espais naturals i forestals, que implica la inversió d’1.539.000 € en gestió d’espais protegits, accions i noves instal·lacions per reduir el risc d’incendi forestal, serveis de vigilància i actuacions de recuperació dels sistemes dunars.
Aquest pla, que disposa d’un pressupost de 3.910.000 €, anirà acompanyat d’una sèrie d’inversions en millores tecnològiques en protecció del medi ambient, recursos hídrics i depuració, que implicaran, a més, generació de llocs de feina especialitzats.
La conselleria participarà, també, en l’impuls a l’estratègia marítima de les Illes Balears, que ha de permetre avançar cap a una gestió integrada de les zones costaneres.
Finalment, Medi ambient participarà activament en el Pla de millora de la sostenibilitat i l’eficiència urbana en el qual el Govern, els consells insulars i els ajuntaments col·laboraran per mobilitzar un total de 45 milions d’euros d’inversió. Les obres de millora del cicle de l’aigua i de reducció de les fuites seran un dels tres eixos d’aquest pla.
Mir ha destacat, en aquest sentit, que «per tenir una gestió integral de l'aigua sostenible i eficient és imprescindible la coresponsabilitat de totes les administracions competents». «En aquest sentit», ha afegit, «el Govern aposta per ajudar als ajuntaments a que puguin invertir i prioritzar obres de millora entorn al sanejament i abastament en baixa». «La separació de xarxes pluvials i fecals en podria ser la primera prioritat», ha conclòs.
