Barcelona, l’Hospitalet i el Prat han definit 30 projectes que marcaran l’estratègia a seguir fins al 2025
Els ajuntaments de Barcelona, l'Hospitalet i el Prat han pactat l'Estratègia delta del Llobregat. El pla s'estructura en 30 projectes, que es faran durant els propers set anys, amb l'objectiu de donar un impuls a aquest espai. La idea és promoure activitats econòmiques més sostenibles i inclusives que puguin conviure bé amb l'ús ciutadà.
L'estratègia se centra a l'àrea de la plataforma econòmica del delta del Llobregat i està previst que si es desenvolupen tots els projectes pactats la inversió sigui de 1.800 milions d'euros fins al 2025. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar la idea de fer un pacte per millorar el delta a principis del 2017 i des de llavors s'ha treballat per consensuar-lo amb els operadors públics i privats de la zona.
Un dels projectes que es concreten en el pacte és la creació d'un parc industrial per a pimes en una espai de vuit hectàrees que va deixar lliures SEAT i que el Consorci de la Zona Franca ja va urbanitzar. També s'ha definit la reorientació de Mercabarna com a mercat ecològic i de productes de proximitat i s'ha llogat sòl per aprofitar millor la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del Port.
Els tres ajuntaments s'han proposat que la reactivació econòmica es faci des d'un punt de vista ambiental i preservant els espais naturals del delta. Per això s'han previst accions per implantar al generació d'energia verda als polígons, l'aprofitament secundari de l'aigua i la millora del transport públic.
La transformació també ha de permetre que el delta sigui un espai més habitable. En aquest sentit, es planteja reconvertir algunes vies en corredors verds i crear nous espais lliures, aprofitant que el 20 % de les 106 hectàrees qualificades com a parc o jardí no s'han desenvolupat.
Un passeig al peu de Montjuïc
L'Estratègia delta del Llobregat inclou recuperar la connexió entre la muntanya de Montjuïc i les zones urbanes amb la construcció d'un passeig al peu de Montjuïc. Aquest és un dels projectes que encara estan verds, però que es vol començar a concretar aprofitant que s'han desencallat les negociacions amb el Ministeri de Foment per modificar el traçat de la ronda del Litoral.
Les mesures s’agrupen en eixos d’acció relatius a la reactivació dels espais generadors d’activitat i ocupació, la sostenibilitat, l’habitabilitat i les infraestructures. L’estratègia també inclou mecanismes que estableixen les actuacions de suport necessàries, la governança col·laborativa entre les diferents administracions i els agents implicats i la participació ciutadana.
Un motor econòmic de l’àrea metropolitana
La plataforma econòmica del delta del Llobregat consta de 1.500 hectàrees de polígons i àrees de producció econòmica, entre els quals s’inclouen el polígon de la Zona Franca, Mercabarna, Fira de Barcelona, el port i l’aeroport. Hi treballen més de 75.000 persones i, tot i incloure grans corporacions, un 88% de les empreses que hi tenen seu són pimes.
L’estratègia inclou mesures orientades a consolidar els usos industrials sostenibles que s’hi desenvolupen i a atreure nous projectes empresarials ecoeficients, generadors d’ocupació de qualitat i inclusiva d’àmbits com la logística, l’alimentació, l’automoció o les tecnologies de la informació. També es reactivarà la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Barcelona per optimitzar l’ús d’un 20% de l’espai, que actualment està desocupat.
Es planteja la creació d’un parc industrial de pimes en un espai industrial de 157.000 metres quadrats edificables que actualment es troba en desús, i s’han establit les bases per transformar Mercabarna en un mercat orientat als productes ecològics i de proximitat.
Protecció del patrimoni mediambiental
Les diferents administracions i organismes s’alien per preservar els espais naturals de la plataforma econòmica del delta, mitjançant mesures com l’impuls de la barrera hidràulica contra la intrusió salina o l’aprofitament de l’aigua regenerada de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) del Prat de Llobregat per a usos industrials.
També s’aposta per generar energia verda amb l’aprofitament fotovoltaic de les cobertes de les naus industrials i l’aprofitament que fan els establiments industrials de l’àmbit dels recursos renovables i de l’energia solar.
La millora de la connectivitat mitjançant el transport públic —amb la posada en marxa del ramal de la línia 10 del metro, el nou accés de Rodalies a la T1 i la reestructuració de la xarxa de bus— també contribuirà a la preservació mediambiental de la zona.
Un espai més habitable, més ciutadà
A la Marina del Prat Vermell es preveu la construcció de més de 10.000 habitatges, amb una dotació important d’habitatge protegit, espais lliures i equipaments que contribueixin a fer compatible l’activitat econòmica amb la residencial i que facin del delta del Llobregat un espai més habitable.
L’increment de l’ús ciutadà de la zona es veurà potenciat per l’ampliació dels corredors verds en diferents vies de la zona i per la construcció dels connectors ecològics que permetran configurar una xarxa contínua.
Millora d’infraestructures
L’estratègia planteja una sèrie de millores en les xarxes d’infraestructures de serveis per augmentar-ne la garantia i qualitat dels subministraments. Entre altres actuacions, s’hi proposa:
- Crear noves interconnexions de la xarxa d’aigua potable del sistema del Prat i el sistema del Ter-Llobregat.
- Eliminar punts crítics de la xarxa de clavegueram i drenatge.
- Portar a terme la connexió de la xarxa elèctrica de l’àrea del Llobregat amb la de Barcelona i augmentar la connectivitat de la subestació de la ZAL.
- Augmentar la xarxa de gas als polígons de l’àrea.
- Traçar i executar el segon oleoducte de connexió entre els dipòsits d’hidrocarburs del port i l’aeroport.
Cal establir connexions entre la xarxa viària i el nou accés viari per a vehicles pesants pel marge esquerre del Llobregat i la llera antiga del riu, que porta a terme el Ministeri de Foment i que és estratègic per al port. També es proposa que es gestioni la llera desviada del riu sobre la base d’un consens previ entre l’administració hidràulica i mediambiental i tots els actors incumbents.
Per acabar, es preveu la construcció d’un nou passeig al peu de Montjuïcque enllaci el passeig de Josep Carner amb el carrer de la Mare de Déu de Port, el passeig de la Zona Franca i el carrer A del polígon, que en millorarà la integració en la ciutat.
