"Prou aire calent, si us plau!"

"La bretxa d'emissions no és una noció abstracta", va dir António Guterres, secretari general de l'ONU, en un missatge de vídeo sobre l'informe. “Hi ha un vincle directe entre l'augment de les emissions i els desastres climàtics cada cop més freqüents i intensos. A tot el món, la gent està pagant un preu terrible. Les emissions rècord signifiquen temperatures del mar rècord sobrealimentant huracans monstruosos; la calor rècord està convertint els boscos en polvorins i les ciutats en saunes; pluges rècord estan donant lloc a inundacions bíbliques." 

“L'informe d'avui és clar: estem jugant amb el foc; i no podem perdre més temps. Tancar la bretxa d'emissions significa superar la bretxa d'ambició, la bretxa d'implementació i la bretxa financera. A partir de la COP29."

L'informe també analitza el que caldria per encaminar-se a limitar l'escalfament global per sota dels 2 °C. Per a aquesta via, les emissions han de baixar un 28% el 2030 i un 37% respecte als nivells del 2019 el 2035. 

Les emissions han de baixar un 28% el 2030 i un 37% respecte als nivells del 2019 el 2035. 

"El moment de la crisi climàtica és aquí. Necessitem una mobilització global a una escala i un ritme mai vist abans -començant ara mateix, abans de la propera ronda de promeses climàtiques- o l'objectiu d'1,5 °C aviat s'acabarà i molt per sota dels 2 °C ocuparà el seu lloc a la unitat de cures intensives. ”, va dir Inger Andersen, directora executiva del PNUMA. "Insto a totes les nacions: no més aire calent, si us plau. Aprofiteu les properes converses de la COP29 a Bakú, a l'Azerbaidjan, per augmentar l'acció ara i després fer tot el possible per seguir un camí d'1,5 °C."

"Encara que el món superi els 1,5 °C, i les possibilitats que això passi cada dia augmenten, hem de seguir lluitant per un món net amb zero emissions, sostenible i pròsper. Cada fracció de grau evitada compta en termes de vides salvades, economies protegides, danys evitats, conservació de la biodiversitat i capacitat de reduir ràpidament qualsevol superació de temperatura".

L'informe també destaca les conseqüències de l'acció retardada. Les retallades requerides són relatives als nivells del 2019, però les emissions de gasos d'efecte hivernacle han crescut des d'aleshores fins a un màxim històric de 57,1 gigatones d'equivalent de diòxid de carboni el 2023. Tot i que això suposa una diferència marginal amb les retallades globals requerides del 2019 al 2030, el retard en l'acció significa que s'ha de reduir el 7,5% de les emissions cada any fins al 2035 per a 1,5 °C, i un 4% per a 2 °C. La mida de les retallades anuals requerides augmentarà amb el retard de cada any. 

1,5 °C encara és possible tècnicament, però cal un esforç massiu

L'informe mostra que hi ha un potencial tècnic per reduir les emissions el 2030 fins a 31 gigatones d'equivalent de CO₂  - el que suposa al voltant del 52 % de les emissions el 2023 - i 41 gigatones el 2035. Això reduiria la bretxa a 1,5 °C en tots dos anys, amb un cost inferior a 200 dòlars EUA per tona de CO₂ equivalent.

Un major desplegament de tecnologies solars fotovoltaiques i energia eòlica podria aportar el 27 % del potencial total de reducció el 2030 i el 38 % el 2035. L'acció sobre els boscos podria oferir al voltant del 20 % del potencial en ambdós anys. Altres opcions sòlides inclouen mesures d'eficiència, electrificació i canvi de combustible en els sectors d'edificis, transport i indústria. 

Aquest potencial il·lustra que és possible assolir els objectius de la COP28 de triplicar la capacitat d'energia renovable l'any 2030, duplicar la taxa anual mitjana global de millores de l'eficiència energètica l'any 2030, abandonar els combustibles fòssils i conservar, protegir i restaurar la natura i els ecosistemes.

Tanmateix, aconseguir fins i tot una part d'aquest potencial requerirà una mobilització internacional sense precedents i un enfocament de tot el govern, centrat en mesures que maximitzin els beneficis socioeconòmics i ambientals i minimitzin els compromisos. 

Es necessita un augment mínim de sis vegades en la inversió en mitigació per a un zero net, recolzat per la reforma de l'arquitectura financera mundial, una forta acció del sector privat i la cooperació internacional. Això és assequible: la inversió incremental estimada per a zero net és de 0,9 a 2,1 bilions de dòlars EUA anuals del 2021 al 2050, inversions que aportarien rendiments en costos evitats pel canvi climàtic, la contaminació de l'aire, els danys a la natura i els impactes sobre la salut humana. Per context, l'economia global i els mercats financers valen 110 bilions de dòlars anuals.

Els membres del G20, responsables de la major part de les emissions totals, han de fer el treball més dur. No obstant això, aquest grup encara està fora del camí per complir aquest objectiu. Els membres amb més emissions hauran de prendre el lideratge augmentant dràsticament l'acció i l'ambició. Els membres del G20, menys la Unió Africana, van representar el 77% de les emissions el 2023. L'addició de la Unió Africana com a membre permanent del G20, que més que duplica el nombre de països representats de 44 a 99, només augmenta la proporció. Del 5% al ​​82%, destacant la necessitat de responsabilitats diferenciades entre nacions. Seran essencials un suport internacional més fort i un finançament millorat per al clima per garantir que els objectius climàtics i de desenvolupament es puguin assolir de manera justa entre els membres del G20 i a nivell mundial.