Font: AMB.cat
Més de 100 experts es reuneixen per analitzar els obstacles en la gestió de la línia de costa dels municipis metropolitans i buscar nous models de gestió més eficaços davant d'agreujants com ara el canvi climàtic. La recuperació dels paisatges dunars i altres solucions de base natural han estat reconegudes durant el congrés com els millors mètodes de protecció del litoral.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha liderat i organitzat, juntament amb els vuit ajuntaments dels municipis metropolitans de costa (Castelldefels, Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat, Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat) el primer congrés LitoMet, una jornada per definir polítiques públiques per a la preservació del litoral metropolità. En aquesta trobada, celebrada els dies 29 i 30 de juny, hi han intervingut un centenar d'experts de diferents àrees de coneixement i responsables públics, que han reflexionat conjuntament amb l'objectiu d'establir les línies mestres d'intervenció que necessiten aquests espais.
Reinventar el model de gestió
En les diferents ponències s'ha destacat el valor de la proximitat, partint de la tesi que els governs locals i les seves xarxes de participació i govern són els actors clau per implementar una gestió unitària i cohesionada. Malgrat això, les competències a l'àmbit del litoral metropolità estan fragmentades entre moltes administracions territorials, i sovint s'articulen de manera molt segmentada.
Pablo Molina, secretari de l'Asociación Española de Técnicos Urbanistas, va destacar que "alguns dels obstacles més importants a l'hora de gestionar la zona del litoral són l'atomització de les competències, així com els problemes derivats dels diferents règims de propietat del territori, públics i privats".
Partint d'aquesta situació, els participants del congrés han coincidit que cal promoure l'adopció d'un Pla integral per a una costa ambientalment sostenible i resilient al canvi climàtic, formulat amb criteris científics i participació ciutadana, que permeti concretar actuacions i programar projectes i inversions a curt, mitjà i llarg termini, per fer possible una gestió integral i durable del litoral metropolità, amb el suport i la participació de totes les instàncies administratives competents a escala estatal, regional i local.
Un precedent d'aquest tipus de gestió és el Pla de Gestió integrada del Litoral (PGIL) de Barcelona, que reconeix l'autonomia municipal i atorga competències en matèria de domini públic maritimoterrestre, i crea un espai de col·laboració interinstitucional.
Alhora, els experts assistents al LitoMet també han destacat que, mentre que cal una gestió integrada i homogènia del litoral, també s'han de tenir en compte les particularitats de cada zona d'aquest, que en el cas de l'àrea metropolitana són molts: platges naturals, platges més urbanes, ports, etc.
L'AMB fa anys que aplica solucions a mida, dins de les seves competències, a les diferents platges. Un exemple és la recuperació de les dunes, un paisatge que de manera natural protegeix la línia de costa de la regressió, i a més és l'hàbitat d'una gran quantitat de fauna autòctona. Durant el LitoMet s'han posat de relleu els bons resultats del projecte Dunes Híbrides, que ha retornat als municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat el seu paisatge dunar, que forma part dels 730.600 m2 de dunes presents al litoral metropolità.
Antoni Alarcón, gerent del Consorci del Besòs, apuntava que "només cal posar sobre la taula tot allò que les diferents administracions fan pel litoral (les diferents activitats i les competències, la informació i, sobretot, el finançament) i gestionar-ho conjuntament".
Amb aquestes eines, l'AMB s'ha ofert a assumir la delegació de competències que li puguin atribuir els ajuntaments metropolitans, la Generalitat de Catalunya i el Govern de l'Estat, per arribar a un nou model de gestió basat en criteris de sostenibilitat i qualitat operativa.
Un problema de primer ordre
El fenomen del canvi climàtic s'està convertint, cada vegada més, en un assumpte urgent que cal resoldre per part d'administracions i ciutadania.
El front litoral és un dels espais més afectats per aquest problema. S'estima que, fins al 2100, el nivell del mar pujarà entre 60 i 100 cm, i que augmentarà substancialment la temperatura de l'aire i l'aigua. Aplicat al nostre territori, que té un front edificat, això significa que algunes de les platges metropolitanes es podrien reduir al 50%, la qual cosa tindria efectes molt negatius, tant per al medi ambient com per a l'activitat socioeconòmica de la zona. A la vegada, el canvi climàtic també provocarà que els episodis de temporal marítim dels mesos d'hivernsiguin cada vegada més freqüents i violents.
Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans, va recordar en la ponència inaugural que "el canvi climàtic és una amenaça a la qual cal fer front amb decisió, ja que és una de les principals causes de la destrucció de la biodiversitat al litoral".
Durant l'hivern passat, diversos d'aquests episodis han causat greus problemes a les platges, i han fet necessari no només netejar la sorra, sinó també anivellar-la i redistribuir-la, així com substituir el mobiliari que ha quedat destruït.
