Relleu per a la recuperació del tritó del Montseny

Després dels bons resultats obtinguts a través de la línia de finançament per a projectes de medi ambient a l’acció pel clima com és el programa europeu Life, recollits en el document Layman Report; la lluita per aconseguir la preservació d’aquesta espècie segueix amb diverses accions. Entre els principals reptes hi ha la creació d’un Pla de recuperació, que ha d’aprovar la Generalitat de Catalunya, i diverses iniciatives finançades per fons del programa europeu Next Generation, per mantenir el cabal ecològic a les rieres del Montseny en un context de canvi climàtic.

Així, dins el marc conegut com a After Life, en els propers cinc anys es faran accions complementàries amb finançament europeu. La voluntat del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny és que l’experiència obtinguda amb el projecte Life Tritó Montseny en aspectes com les polítiques ambientals, aquestes siguin la norma de treball a aplicar en el Pla de Protecció que actualment s’està redactant. Així mateix, el Parc espera poder sumar més sinergies amb els habitants d’aquest territori.

Segons el biòleg i coordinador del projecte, Daniel Guinart, per a la seva supervivència, el tritó s’enfronta a dues problemàtiques: per una banda el canvi climàtic, que és difícil d’atacar en l'àmbit local, i per l’altra, l’amenaça de l’home i l’activitat humana, l’únic aspecte en què es pot intentar emprendre accions.

Resultats de conservació

Entre els principals resultats de conservació obtinguts gràcies al projecte europeu, hi ha la implicació de la població local i la millora de l’hàbitat on viu, així com la creació d’acords de gestió tutelada en finques on viu el tritó i que de moment se n’han fet tres. Aquesta línia de treball es vol continuar fent des del mateix Parc per poder garantir l’aplicació de bones pràctiques ambientals, com per exemple que l’extracció d’aigua no comprometi el cabal ecològic i, per tant, el seu hàbitat.

Fruit del treball del Life, s’ha redactat un pla de recuperació que ara la Generalitat de Catalunya té en exposició pública. En aquest sentit, el pla estableix un full de ruta per marcar les accions que cal fer per protegir l’espècie. Així, diu que serà d’obligat compliment respectar les zones crítiques de gestió. D’altra banda, tots aquests condicionants s’inclouran en el pla de protecció del Montseny que s’està elaborant actualment.

Una altra acció directa resultat del projecte ha estat la redacció del protocol "Les malalties infeccioses en amfibis. Manual de bones pràctiques en les activitats educatives de descoberta", ja que la transmissió de malalties, fongs especialment, és una de les principals amenaces dels amfibis a tot el món. Aquest document és un exemple per altres espais naturals protegits.

Així mateix, es vol condicionar la gestió de l’hàbitat de ribera i la gestió forestal perquè són temes clau que amenacen la supervivència d’aquesta espècie, juntament amb altres accions de conservació que passen per millorar els centres de cria, augmentar el nombre d’individus i l’àrea de la seva distribució.

Reintroducció d’exemplars

Les primeres reintroduccions del tritó es van iniciar el 2010. Segons Sònia Solórzano, biòloga del Parc Natural del Montseny, per valorar el seu èxit, cal que els individus reintroduïts tinguin descendència i l’únic que de moment es pot dir, és que, amb els seguiments que es realitzen anualment, s’han trobat els tritons que es van alliberar en un torrent i s’ha comprovat que s’han reproduït. Cal però més temps per veure els resultats de les accions del projecte Life realitzades.

Tampoc la sequera d’enguany ha estat una bona aliada per les accions de conservació, però entre el 2010 i el 2022, i després de fer estudis per valorar les zones idònies on poden viure, s’han alliberat tritons en vuit localitzacions, cinc d’elles en el marc del projecte. Un comitè d’experts decideix on i quan es fan les reintroduccions en funció dels estudis i prospeccions que es realitzen. El problema és que les poblacions naturals no tenen possibilitat d’ampliar la seva zona de distribució perquè és una espècie que al llarg de la seva vida es desplaça molt poc i la fragmentació del seu habitat per causes humanes no ho facilita.

Gràcies al programa europeu s’està consolidant la reserva genètica a escala mundial, amb més d’un miler d’exemplars entre els centres de cria de Torreferrussa i el Pont de Suert, el Zoo de Chester, a la Gran Bretanya, i el Zoo de Barcelona.

Gestió de l’hàbitat

Pel que fa a la connectivitat dels cursos d’aigua, s’han fet diverses accions com ara ponts o passos d’aigua i s’han eliminat algunes pistes forestals, com les que tradicionalment s’usaven per les tasques de desembosc. A més, s’ha actuat en zones amb plantacions d’espècies exòtiques de creixement ràpid i que necessiten molta aigua, com l’avet Douglas.

Promoure l’ús sostenible de l’aigua dels torrents és un dels objectius principals del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny. Així mateix, es vol afavorir l’hàbitat de ribera amb bones pràctiques forestals i amb la millora de la connectivitat ecològica. "El Life ha assenyalat aquests problemes i està solucionant-los", explica Daniel Guinart. S’han fet accions per garantir el cabal ecològic i després el subministrament cap a les finques, amb la col·locació de caixes de distribució de l’aigua. En total es van localitzar més d’una cinquantena de captacions d’aigua a la conca alta de la Tordera.

El pla de recuperació i el manteniment dels cabals ecològics de la conca alta de la Tordera, aspectes clau per garantir la supervivència del tritó del Montseny

ambé es vol promoure, en el context de sequera, la recollida d’aigües de pluja, com ja es fa a la finca de Fontmartina. En aquest sentit, es treballa perquè tots els municipis de la Reserva de la Biosfera instal·lin dipòsits de recollida de pluvials. Hi ha el compromís polític per trobar mitjans per continuar fent accions de millorar les captacions d’aigua i que s’asseguri un cabal ecològic, com el que fa el poble de Montseny, amb una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua. Així mateix s’han fet acords de custòdia a tres finques i es vol treballar per estendre’ls a les altres nou finques de la zona. L’objectiu és que els propietaris redueixin tot el possible  la necessitat d’agafar aigua dels torrents. És un canvi de mentalitat, ja que la pluja abundant del Montseny ha fet que tradicionalment ningú tingui dipòsits d’emmagatzematge d’aigua, com ja es feia en zones més seques.

Pel que fa a la connectivitat, el Life Tritó Montseny ha realitzat una sèrie d’accions amb l’objectiu de millorar la connectivitat ecològica de l’hàbitat de l’espècie. S’han construït diversos tipus de ponts o passos d’aigua i s’han eliminat algunes pistes forestals, com les que tradicionalment s’usaven per les tasques de desembosc. Una altra acció ha estat l’eliminació de plantacions d’espècies exòtiques que són de creixement ràpid i que necessiten molta aigua, com l’avet Douglas. "Alguns  propietaris ja han vist que aquestes espècies no prosperaran amb el canvi climàtic i estan cooperant", explica Guinart.

Recerca i difusió

Els mitjans oferts pel programa Life han permès aconseguir diverses fites per millorar el coneixement sobre aquest amfibi endèmic. Així, des que el 2005 es va descobrir l’espècie, "es van generar moltes preguntes sobre aquesta espècie, però sense gaire respostes i això ha portat molts centres de recerca i universitats a participar activament en el projecte, i s’han implicat molt més enllà del Life", explica Solórzano. Un exemple és l’estudi sobre la dieta del tritó del Montseny a partir de l’anàlisi dels seus excrements, recollits amb un aparell batejat amb el nom de caga tritó.

Altres estudis s’han fet sobre l’espècie, el seu hàbitat i la hidrologia, entre d’altres. Hi ha hagut una col·laboració molt positiva amb els investigadors, ja que s’ha ampliat molt el coneixement existent per a la gestió de l’espècie i el seu hàbitat i, alhora, els resultats han estat publicats en articles d’impacte, congressos, trobades i màsters. Els recursos limitats han impedit fer més col·laboracions de recerca.

"També hem comptat amb el personal del Parc que s’ha implicat molt", explica Jordina Grau, tècnica del Life Tritó Montseny. A banda dels biòlegs, els guardes forestals i la colla de manteniment hi han treballat molt i han après molt també. En aquest sentit, s’ha format al personal del Montseny en tècniques de bioenginyeria i la formació s’ha fet extensiva a la resta de parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. La col·laboració entre científics i treballadors del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny ha portat també a l’establiment de diverses estacions meteorològiques.

"El gran èxit del projecte ha estat l’allau de gent interessada a poder fer alguna cosa pel tritó del Montseny", confessa Daniel Guinart, el coordinador del projecte. Grau també valora positivament "poder entendre’s entre cinc entitats (Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Zoo de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Forestal Catalana) per fer la difusió d’un projecte de conservació centrat en aquest amfibi endèmic del Montseny que no pot veure’s a la natura".

Fruit del treball del Life, s’ha fet una unitat didàctica vinculada al tritó del Montseny dins el programa educatiu El Montseny a l’escola, s’ha creat una aula educativa a ple funcionament en el Zoo de Barcelona i s’ha elaborat una exposició itinerant, que s’actualitzarà amb els resultats un cop tancat el projecte europeu. Aquesta exposició es pot veure actualment en diverses biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.