Font: Ajuntament de Reus
La diversificació de les fonts d’abastament i el millor aprofitament dels recursos són dos dels reptes que reclama la transició ecològica. En aquest sentit, el Pla de Sequera de Reus, aprovat i en vigor, incorpora un seguit d’obres i projectes que tenen com a objectiu l’aprofitament de l’aigua de KM 0.
L'empresa municipal Aigües de Reus acaba de connectar a la xarxa d’abastament tres nous pous situats al costat de l’autovia de Bellissens, després d'executar una inversió de 543.000 euros.
La inversió ha permès eliminar els problemes de qualitat que tenia l’aigua per la presència de nitrats i fer-la apta per al consum, amb plenes garanties de qualitat i salubritat.
L’entrada en servei dels tres pous permet a la ciutat comptar amb una nova font de proveïment, sempre en funció de la disponibilitat de l’aqüífer corresponent. La inversió va en la línia d’altres que Aigües de Reus han dut a terme en els darrers anys per millorar l'aprofitament dels recursos hídrics que són propis de la ciutat.
En conjunt, les noves fonts de proveïment previstes significaran, en l’escenari actual de sequera, una aportació de cabals a la xarxa d’abastament d’un màxim de 3.700 m³/dia, cosa que significa multiplicar per 5 els cabals que ara mateix aporten les fonts pròpies actualment existents.
Les actuacions executades, en marxa i previstes comporten en el seu conjunt una inversió de 2,6 milions d'euros.
Pous de Bellissens
Els tres pous de Bellisens comptaven amb la infraestructura adequada per entrar en servei des de l’any 2012. Això no obstant, atesa la presència de contaminants, els pous necessitaven, a la força, de la implantació d’un sistema propi de potabilització i de les corresponents instal·lacions. La tramitació ha estat llarga i complexa, ja que, en estar situats just en el límit del domini públic ferroviari arran de la construcció del Corredor del Mediterrani, ha estat necessària l’autorització per part de l’empresa pública ADIF.
La solució per a la millora de la qualitat de l’aigua dels pous és un sistema amb resines d’intercanvi iònic, una tècnica que garanteix al 100% la qualitat i la salubritat de l’aigua que en resultarà.
El projecte també ha requerit moviment de terres i de l’ampliació de les instal·lacions i de l’edifici que actualment acull l’estació de bombament dels tres pous. En conjunt, el projecte ha tingut un cost de 543.000 euros. Pel que fa a la quantitat d’aigua que poden aportar a la xarxa aquests tres pous, estarà en funció de les circumstàncies hídriques i pluviomètriques però, en tot cas, la punta màxima instantània en condicions ideals de l’aqüífer (tant pel que fa a quantitat com qualitat) serà d’un màxim de 120 m³/h.
Altres projectes per a la diversificació de fonts d'abastament són:
Pou de l’IGME: En unes setmanes està prevista la connexió a la xarxa d’abastament del pou conegut com a IGME (Instituto Geológico y Minero de España), situat al final de l’autovia de Bellisens i després d’haver-hi fet d’una inversió de 310.231 euros.
Mina del barri Fortuny: Igualment, aquesta mateixa setmana s’ha fet pública la licitació per a la construcció d’una planta de tractament d’aigua, mitjançant la tècnica d’osmosi inversa, que ha de fer possible la injecció d’aigua de la mina del barri Fortuny a la xarxa d’abastament (498.000 euros).
Pous d’Agro-Reus: D’altra banda, Aigües de Reus ja té també sobre la taula el projecte per a la instal·lació d’un sistema de tractament de l’aigua provinent de pous situats a la zona del polígon Agro-Reus, amb l’objectiu de potabilitzar l’aigua i injectar-la a la xarxa d’abastament (350.000 euros).
Pous de l’aeroport: L’empresa municipal d’aigua també té a punt el projecte per a la recuperació de diversos pous situats dins els terrenys de l’aeroport, i que estaven fora d’ús davant la impossibilitat de garantir-ne una gestió adequada, tenint en compte les dificultats i restriccions que comporta el seu emplaçament dins d’una àrea estratègica com és una infraestructura aeroportuària (650.000 euros).
Pou del Mas Miarnau: D’importància ha estat també la recuperació del pou de Mas Miarnau i la seva connexió a la xarxa d’abastament d’aigua potable. Un pou del 1933 que havia caigut en desús per raons diverses, i que ara serveix, d’una banda, per regar aquesta zona enjardinada i per a l’abastament d’aigua potable de la ciutat.
Altres projectes: En els darrers anys s’han executat i completat diversos projectes, que ja estan en funcionament. És el cas dels treballs que van permetre la neteja del minat de Maspujols, l’entrada en servei del pou dit de l’Aleixar, i la recuperació de la captació de l’antic minat d’Almoster i la seva connexió a la xarxa per regar diversos espais verds de l’entorn de Passeig de la Boca de la Mina (Parc Agrari i Parc de les Olors) i destinar-ne una part per a la seva potabilització i posterior derivació a la xarxa d’aigua potable.
Usos de l’aigua “no potable”
D’altra banda, Aigües de Reus du a terme diversos treballs que tenen com a objectiu un millor aprofitament tant de recursos hídrics propis com la destinació d’aigua “no potable” a determinats usos, com ara el regadiu d’horts urbans o d’algunes zones de la ciutat. L’objectiu és seguir aprofundint en aquesta política d’usos de l’aigua reciclada que, lògicament, permet alliberar aigua potable de la xarxa principal i de les fonts d’abastament.
El conjunt d'actuacions projectades, en execució o executades en els darrers anys per a l'aprofitament d'aigua no potable per al reg de parc i jardins suposa una inversió d'1,6 milions d'euros.
Tot i això, ja fa anys que Reus destina aigua “no potable” a algunes finalitats molt específiques (i amb plenes garanties sanitàries), com és el cas de la neteja de la via pública i de la xarxa de clavegueram, que es fa al 100% amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat. És el cas del polígon Agro-Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro-Reus, amb una important presència de nitrats i que, per tant, no pot subministrar-se per a ús de boca.
També es beneficien de la utilització d’aigua “no potable” diversos parcs i zones de la ciutat. És el cas de les zones enjardinades del polígon Tecnoparc, on una xarxa separada permet el regadiu de tota l’àrea, així com disposar d’una presa per als vehicles de la neteja. També el Mas Iglesias i la font de la plaça del Canal aprofiten l’aigua de “proximitat”, després que es fessin obres d’adequació al pou i la bassa d’aquest antic mas (ara seu del Centre de la Imatge de Reus). Aigua “no potable” també es fa servir en el Parc del Lliscament, els jardins de Mas Miarnau i el jardí botànic i el Parc de les Olors, situats en el passeig de la Boca de la Mina.
