Font: Metadata.cat
El CEAB i l’empresa Seabots col·laboren en un projecte europeu que aspira a calcular les reserves de CO₂ que tenen les plantes i establir estratègies per protegir-les.
El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i l'empresa Seabots han posat en marxa, en el marc d'un projecte europeu, una prova pilot pionera a Portlligat, Cadaqués (Alt Empordà), on els robots de la companyia cartografiaran el fons marí. L'objectiu és analitzar l'estat de les praderies de posidònia, determinar les reserves de carboni que tenen i poder establir estratègies per protegir-les.
La Mediterrània pateix des de fa dècades una regressió de les praderies d’aquestes plantes aquàtiques, que a més d'un gran paper per a biodiversitat marina, tenen la funció de capturar diòxid de carboni, que emmagatzemen durant segles. La seva destrucció implica, de facto, l'alliberament del carboni a l'atmosfera i, per això, en un context de canvi climàtic és vital preservar-la. La regressió d'aquestes praderies s'estén per tot el litoral català víctima, entre d'altres, de l'impacte del fondeig d'embarcacions. Tanmateix, en zones com Portlligat, que s’ubica en ple Parc Natural del Cap de Creus, encara es conserven en molt bon estat gràcies a la regulació del fondeig amb boies de baix impacte. Els científics del CEAB calculen que en aquesta zona d'unes 10 hectàrees hi ha uns sis metres de reservori de carboni blau, que equivaldrien a unes 8.000 tones de CO₂.
Les particularitats d'aquest espai l'han convertit des de fa anys en objecte d'estudi científic amb mostrejos presos mitjançant immersions. Ara, a través del projecte europeu EFFECTIVE, les dades obtingudes es creuaran amb les que un equip de robots de l'empresa Seabots prendran durant mesos. El projecte, que tindrà una durada de dos anys, combinarà la recerca científica amb la intel·ligència artificial per “perfilar” millor aquest fons marí. “És el més semblant a una ecografia, perquè a través de l'emissió de sons que reboten aquests robots permeten veure la composició de la posidònia”, explica el director executiu de Seabots, Pau Guasch. I no només les capes exteriors, sinó també els sediments.
El primer pas de la iniciativa és creuar les dades de què ja es disposaven amb les noves adquirides pels robots. En una segona fase, l'objectiu és que els mateixos robots siguin “autònoms” i acabin determinant pel seu compte no només l'estat de les praderies, sinó també quin emmagatzematge de carboni hi ha. Això, explica Guasch, estalviarà recursos i, alhora, permetrà fer un “mapatge no invasiu i molt extensiu en poc temps”. “En un sol dia podem fer 10 mostrejos i agafar milers de milions de punts”, remarca el director executiu de Seabots. De cara el futur, quan ja s’hagi cartografiat tota la zona i s’hagi confirmat que el sistema funciona, l’objectiu de l’equip és expandir la metodologia a altres punts del litoral. “Això permetrà delimitar les àrees més importants a protegir i, potser, fer noves regulacions i àrees marines protegides”, valora la doctoranda del CEAB en la matèria, Mar Truc.
Una constel·lació per monitorar tot el litoral català
Fundada a Barcelona el 2019 dins del grup tecnològic GPAINNOVA, Seabots s’especialitza en el disseny i construcció de robots marins i altres vehicles no tripulats destinats a analitzar, preservar i restaurar el fons marí. La companyia ha construït fins ara una quarantena de robots per a clients d’arreu del món, especialment universitats i centres de recerca i desenvolupament. De cara al futur, l’objectiu que té l’empresa és passar de desplegar els seus dispositius de manera temporal per a missions concretes a crear una constel·lació permanent de robots a la costa catalana, segons explica Guasch a un reportatge de The New Barcelona Post.
