Sant Quirze de Besora és el primer municipi que reclama la gestió de l'electricitat

Font: Ajuntament de Sant Quirze de Besora i CCMA

24/08/2021 - 08:00
Foto: Can Trinxet. Consorci del Ter

Foto: Can Trinxet. Consorci del Ter

La concessió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora, acaba l'any 2024. Tres anys abans és el moment en què legalment es poden començar els tràmits de reversió. Per això, l'Ajuntament ha demanat a l'ACA iniciar els tràmits perquè la central passi a control públic.

L'Ajuntament de Sant Quirze de Besora ha presentat davant de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) la instància per tal que s’iniciï l’expedient d’extinció i reversió a control públic de la central hidroelèctrica de Can Trinxet.

Des del passat divendres 30 de juliol de 2021, la concessió ha entrat en els seus 3 últims anys de vigència, inaugurant així el termini a partir del qual l’organisme de conca pot iniciar l’expedient d’extinció, d’acord amb l’estipulat als articles 163 i 164 del Reglament de Domini Públic Hidràulic.

Can Trinxet, que actualment és propietat de “Edificios Ben SA”, pot esdevenir la primera central hidroelèctrica a municipalitzar-se als Països Catalans després caducar-ne la concessió. Aquesta és la voluntat del poble de Sant Quirze de Besora i, per això, l’Ajuntament presenta la corresponent instància de part i es compromet a vetllar pels interessos del poble al llarg de tot el procés.

L’Ajuntament considera que degut al greuge que ha suposat pel municipi l’ús privatiu de les aigües del Ter en aquest tram durant més de 150 anys, el doble del que estableix la llei (75 anys), sense cap mena de restitució territorial, s’ha anat acumulant un deute històric amb el poble. Per aquest motiu, s’exigeix que es garanteixi un futur per l’aprofitament que sigui consensuat amb el municipi, que s’asseguri una justa restitució pel poble i que estableixi la via de la municipalització de la central hidroelèctrica com a opció prioritària.

Per altra banda, el consistori demana a l’ACA que mantingui la titularitat pública d’aquesta concessió, apostant per la gestió sigui municipal, i que no permeti una reprivatització encoberta via concurs públic.

Aquesta qüestió ha estat cabdal des que es va constituir aquest Ajuntament, per això es continuarà treballant en aquest sentit: exigint l’extinció de les concessions caducades, la seva reversió a mans públiques i denunciant les irregularitats que es detectin.

El segon tinent d'alcalde de Sant Quirze de Besora i regidor de Medi Ambient, Arnau Bosch, ha alertat que l'ACA "té la intenció d'anar cap al camí del concurs públic", cosa que interpreta com una "reprivatització d'aquesta concessió". El de Sant Quirze de Besora és el primer ajuntament que demana acabar amb les concessions que es prorroguen de manera pràcticament perpetua.

A tot Catalunya hi ha més de 400 aprofitaments per a usos hidroelèctrics, segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. I, segons l'Institut Català de l'Energia, hi ha 334 hidroelèctriques.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

L'Ajuntament de Sant Joan Despí obre un procés participatiu per a l'elaboració del Pla d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica. D'aquesta forma, la ciutadania pot aportar idees per tal de millorar la qualitat de vida a la ciutat, mitjançant la mitigació dels efectes del canvi climàtic i el foment d'una transició ecològica. 

Notícia

Els estats que pateixen i patiran amb més duresa els efectes del canvi climàtic reclamen un “pacte d’emergència” per prendre mesures que frenin l’augment de les temperatures. El seu objectiu més immediat és pressionar a la cimera climàtica COOP26 que tindrà lloc a Glasgow (Escòcia) el proper mes de novembre perquè s’adoptin polítiques que evitin la “catàstrofe climàtica” imminent.

Entrevista

L’augment de les temperatures i la disminució de les pluges fan preveure un escenari amb menys accés a l’aigua dolça, augment del risc d’incendi, sequeres i un fort impacte sobre el sector primari i les ciutats més poblades. Aquestes són algunes conclusions del primer informe sobre canvi climàtic i mediterrània del MedECC que certifica que el Mediterrani, és una de les regions més vulnerables del món al canvi climàtic. Parlem amb Enrique Doblas-Miranda, investigador del CREAF i un dels autors de l’informe per saber realment com ens hem de preparar per al canvi global a la conca.

Butlletí