La llei és la peça principal del paquet normatiu en matèria d'economia circular i residus.
Aquesta nova llei dóna un paper protagonista a les mesures de prevenció a la política de residus, mitjançant la inclusió d'objectius concrets i quantificables com són la reducció del pes dels residus produïts d'un 13% el 2025 i d'un 15% el 2030 respecte als generats el 2010.
Tot i que en els darrers anys s'ha avançat en la gestió dels residus, Espanya segueix lluny de l'objectiu comunitari de reciclatge, el 50% el 2020, i encara més de les metes que s'han incorporat recentment: 55% el 2025, 60% a 2030 i 65% el 2035, i de l'objectiu d'abocament màxim del 10% el 2035.
Limitacions al plàstic d'un sol ús
Pel que fa als plàstics d'un sol ús, la Llei fa una aposta decidida per una sèrie de mesures diferents en funció de les possibilitats de substitució i les alternatives existents. Aquestes mesures van des de la reducció, la sensibilització, el marcatge i l'ecodisseny fins a l'ús d'instruments econòmics com la responsabilitat ampliada del productor, arribant fins i tot a la restricció per a determinats productes de plàstic com ara coberts, plats o palletes, entre d'altres.
Així, i en relació amb els objectius comunitaris de recollida separada d'ampolles de plàstic d'un sol ús, la llei preveu avaluar-ne el grau de compliment el 2023 i el 2027, de manera que, si no es compleixen els objectius fixats per a aquests anys, 70 % i 85% respectivament, caldrà implantar un sistema de dipòsit, devolució i tornada en el termini de dos anys, podent quedar afectats altres envasos a més de les ampolles de plàstic.
