Seo/ BirdLife escull l'Àliga Cuabarrada com a Au de l'any 2005

Ser au de l'any no és cap bona noticia per la Cuabarrada. És sinònim de fragilitat. La persecució directa dels caçadors, l'electrocució i la pèrdua de qualitat de l'hàbitat han fet que aquesta espècie hagi sofert des dels anys 70 una extraordinària davallada de la població a tot Europa. El rapinyaire més representatiu dels ecosistemes mediterranis ha perdut a Catalunya, que abans era una de les zones més riques de l'Estat, entre el 25 i el 50% de la seva població. Per això Seo/BirdLife crida l'atenció sobre la necessitat de protegir-la convertint-la en l'au de l'any 2005. Amb un acte informatiu a la Pedrera de Barcelona es varen explicar ahir, 23 de febrer, les principals amenaces per la Cuabarrada i els programes que fa 3 anys porta a terme la Fundació Territori i Paisatge de la Caixa de Catalunya per protegir-la. L'acte es va fer amb el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. L'any de la Cuabarrada parteix d'una xifra. A l'estat espanyol queden al voltant de 750 parelles, -a Catalunya en podrien quedar només 70- el que significa un 70% del total de la població europea, 80% si prenem com a referència la península ibèrica. Aquest pes del total europeu i l'elevada mortalitat en les últimes dècades ha fet que estigui inclosa al Libro Rojo de las Aves de Espanya com espècie En Perill. Conviure amb la Cuabarrada Aquest rapinyaire de mida mitjana, que habita des d'Indoxina i l'Índia fins al Mediterrani està absolutament lligat als espais naturals amb activitat humana tradicional, agricultura i ramaderia. Però no hem sabut conviure-hi. Freqüentment se la considerat, injustament segons Cristina Sánchez responsable de Seo/BirdLife a Catalunya, responsable de la disminució de les espècies cinegètiques, conills i perdius, preses bàsiques de la seva alimentació. I per això se l'ha enverinat i perseguit amb trets i trampes. Ha estat vista com una competència directa dels caçadors, una espècie que calia exterminar. Tot i que aquestes pràctiques són cada cop menors, han representat en les últimes dècades a Catalunya el 26% de la mortalitat de la població, i a territoris com el País Valencià el 52%. L'altre enemic mortal ha estat l'electrocució. Les xarxes actuals de línies elèctriques, i la substitució de la fusta per metall en els pals, han causat un 50% de les morts d'individus adults. A la dècada dels 90 es varen trobar 221 exemplars electrocutats. Altres factors han posat aquesta espècie en perill d'extinció. Com ara els canvis en l'ús del sol, la gestió inadequada dels recursos cinegètics i el descens del nombre d'espècies-presa a causa de malalties. També els ha afectat impacte per l'efecte barrera i la mortalitat directa dels molins dels parcs eòlics. E inclús activitats poc respectuoses com l'escalada o el senderisme a prop dels nius que fan fugir les parelles i freqüentment fan inviable la nidificació. Tot plegat ha posat en perill la seva supervivència. La veu d'alarma a tota Europa va desembocar en diverses reglamentacions per la seva protecció. Destaca la referència a la cuabarrada en la Directiva Directiva d'Ocells 79/409/ CEE. Per protegir-la com a part del nostre mosaic de boscos, matollars, herbassars i conreus, entitats com Seo/BirdLife (www.seo.org) i l'ICRA, Institut Català per a la Conservació dels Rapinyaires han posat en marxa diversos programes de protecció, amb els que col·labora la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya. En aquesta línia porten a terme actuacions destinades a millorar la gestió de l'hàbitat de finques privades i evitar, a traves de la campanya 'Antídoto' l'ús il·legal de ceps enverinats. També intenten disminuir les morts per electrocució, detectant els punts negres de la xarxa i invertint per corregir les línies. Un altre pas fonamental és aconseguir zones refugi.En aquest sentit cal destacar les 1.121 ha, de les més de 7500 que la Fundació ha adquirit des de la seva creació, que són espais de cria o caça de l'àliga cuabarrada. En el cas de Barcelona alguns d'aquests espais són la muntanya de Puigventós i el Coll de Can Maçana. On s'ha aconseguit la Declaració de Refugis de Fauna Salvatge per part del Departament de Medi Ambient. Miquel Rafa, cap de gestió de la Fundació Territori i Paisatge, va insistir a l'acte que és molt important a més de promoure declaracions de zones refugi, la planificació dels parcs eòlics per no entrar en conflicte amb zones de reproducció i dispersió de l'espècie; la protecció d'àrees de nidificació, alimentació i dispersió; la gestió i recuperació de conreus, la repoblació de preses i la minimització de molèsties. També va destacar que dins els programes de conservació és fonamental la part de mediació amb els agents que hi estan implicats en el territori. En aquest sentit la Fundació Territori i Paisatge ha arribat a col·laboracions amb societats de caça per pactar limitacions. I freqüentment porta a terme tasques d'informació sobre les possibilitats i els beneficis de desenvolupament rural lligats a la conservació d'aquesta espècie. En aquest casos es presenta sempre l'àliga no només com un bioindicador essencial dels ecosistemes mediterranis, sinó també com a dinamitzador de zones concretes, motor turístic i font de recursos econòmics si se'n fa una bona gestió. Ampliació de la Xarxa natura 2000: Una oportunitat Jordi Ruiz, director de Medi Natural de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat va destacar a l'acte de presentació de l'Àliga com au de l'any, que la nova ampliació de la Xarxa Natura 2000, en 236.583 ha i una possible segona ampliació de 900.000 ha en uns mesos, contempla en un 50% d'aquest territori la protecció de l'àliga cuabarrada. En aquest sentit l'ampliació és molt ambiciosa sobre tot respecte a protegir els espais de nidificació. El segons pas, va insistir, serà l'aprovació d'un Pla de Recuperació i aconseguir el suport econòmic del projecte LIFE europeu. Va anunciar també la voluntat d'aprovació d'un nou decret per la correcció de les línies elèctriques que eviti la electrocució. Com a futurs models d'actuació va assenyalar les actuacions que porta a terme la Diputació de Barcelona en la millora de la xarxa de parcs que gestiona. I els models que s'han desenvolupat a la Universitat de Barcelona. Respecte a la implicació de les grans empreses Cristina Sánchez va apuntar que s'han arribat a acords amb 3 companyies, i s'està intentant implicar a Endesa pel remodelat de línies elèctriques. Aquesta companyia ha signat ja un Conveni amb l' ICRA per a millorar les línees al Tarragonès. Seo/BirdLife escull l'Au de l'any des de 1988, per cridar l'atenció sobre alguna espècie de la nostra avifauna que es troba amenaçada i per tant requereix una atenció especial per a la seva conservació. El Programa Au de l'any 2005 comptarà amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya, ZEISS, l'Equip de Recerca de l'Àliga Cuabarrada de la Universitat de Barcelona i la Fundació Biodiversitat.