Font: Betevé
Als parcs oberts de Barcelona hi viuen fins a quatre espècies de serp autòctones, del tot inofensives
Ara fa uns dies els alumnes de l’Escola Turó del Cargol, al barri de la Salut, es van veure sorpresos per la presència d’una serp verda al pati del col·legi, una espècie autòctona a Catalunya. La serp va ser capturada i retornada posteriorment a Collserola. Aquest és un tipus de notícia relativament freqüent a Barcelona, ja sigui per la troballa d’algun exemplar de serp propi del territori o bé d’alguna serp exòtica procedent de tinença particular.
Les serps baixen de Collserola cap a la ciutat?
Francesc Llimona és biòleg de Can Balasc, l’Estació Biològica del Parc Natural de Collserola, situada en una reserva natural parcial dins del parc. L’expert en fauna destaca que a Barcelona hi ha indrets d’entitat suficient com els parcs de Montjuïc, del Laberint, de l’Oreneta, de les Heures o Güell, entre d’altres, on poden viure serps. També apunta que hi ha alguns solars suficientment grans a Barcelona que puguin albergar alguna serp.
“No es tractaria que les serps de Collserola baixessin a Barcelona”, insisteix l’expert, sinó que en els ambients limítrofs amb Collserola —que són ambients oberts— i aquests parcs més poblats d’arbres de la part alta de la ciutat “és fàcil que pugui haver-hi intercanvi d’espècies com les serps”.
Què cal fer en cas de trobar una serp a Barcelona?
La tinença d’espècies de serps exòtiques comporta, malauradament, que alguns exemplars s’escapin de forma anecdòtica o que els tenidors les deixin escapar. Segons Francesc Llimona “no s’haurien de tenir aquests animals en captivitat per diversos motius, entre els quals la seva reintroducció al medi natural”.
Si trobem una espècie exòtica el procediment és avisar els Agents Rurals, els quals la faran arribar al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya a Masquefa (CRARC), al Centre de Fauna de Torreferrussa o bé, si és una espècie verinosa, a l’Escola de la Natura de Parets del Vallès.
En cas de trobar una serp autòctona, Llimona insisteix en el fet de no alarmar-se ni intentar agafar-la. Convé no fer res i interpretar-ho com una bona notícia per bé que, en cas que generi alerta, convé trucar als Agents Rurals per tal que la gestionin i la facin arribar a algun centre de recuperació o l’alliberin de forma adequada al medi.
Quines serps autòctones podem trobar a Barcelona?
La serp trobada a l’Escola Turó del Cargol era un exemplar de serp verda jove. La serp verda (“Malpolon monspessulanus”) és la serp més gran que viu a Catalunya, tot i que també la podem trobar a la part alta de Barcelona o a Montjuïc. Es caracteritza per ser de color verd marronós i pot arribar a superar 1 m o 1,5 m, tot i que Llimona explica que “malauradament i difícilment no solen viure prou temps per desenvolupar-se gaire”. En alguns casos pot arribar a fer fins a 2 m. És una serp que sí que pot inocular verí, per bé que es pot injectar només a partir de les dents més posteriors, un fet que fa que sigui molt difícil que aquesta serp pugui picar-nos en cas d’una mossegada accidental.
Serp verda a Collserola. Arxiu del Consorci del Parc Natural de Collserola
Serp verda a la Tossa de Montbui, a prop d’Igualada. Foto: Emma Duran
El biòleg insisteix en el fet de no molestar les serps —no intentar manipular-les ni agafar-les— i recorda que no ataquen en cap cas, normalment solen fugir. El verí de la serp verda és d’efectes moderats, en l’home només provocaria una inflamació local. A les serps els serveix per immobilitzar les preses —ratolins, cries de conill, insectes, sargantanes o ocells— durant el procés de deglució.
Viu en zones seques del Mediterrani occidental, en àrees pedregoses o rocoses amb vegetació baixa i arbustiva. També és freqüent en vores del bosc, en conreus o parets de pedra seca o a la perifèria de les grans ciutats. Necessita una temperatura alta per tal d’activar-se.
La serp blanca (“Zamenis scalaris”) és una altra serp que es pot trobar a la part alta de Barcelona. Aquesta serp es caracteritza per colors més clars que la serp verda. Els exemplars joves —més clars— tenen un disseny d’escaleta al dors, tal com descriu el nom en castellà: “serpiente de escalera”. Els exemplars adults perden el dibuix d’escala del dors i mantenen només les dues línies laterals paral·leles. No inocula verí i només pot mossegar-nos en cas que la molestem.
Aquesta espècie de cos robust pot arribar fins a 1,5 m i viu també al Mediterrani més occidental, sobretot a la península Ibèrica, i és present també en zones seques i assolellades, zones agrícoles i marges de camps. Es pot enfilar a dalt dels arbusts o dels arbres per tal d’insolar-se. Bufa quan se sent amenaçada.
Serp blanca adulta. Zoo de Barcelona
A Barcelona també podem trobar actualment dues espècies de serp d’aigua gràcies a la naturalització recent dels estanys urbans, on s’han potenciat les poblacions d’amfibis. Una d’aquestes és la colobra escurçonera (“Natrix maura”), una serp totalment inofensiva que viu a prop o bé dins de l’aigua, i que ha copiat l’aparença de l’escurçó per tal de defensar-se. Sol fer entre 70 i 100 cm i es caracteritza perquè, tal com fa la colobra de collaret, quan es manipula pot deixar anar el contingut pudent de la glàndula anal i es pot arribar a fer la morta.
Colobra escurçonera. Font: Isasza
La colobra de collaret (“Natrix astreptophora”) és una serp robusta que pot arribar a fer fins a 120 cm, tot i que sovint és més petita. La coloració i el dibuix són molt variables. S’acosta força a l’aigua a capturar amfibis tot i que no sol ser-hi gaire a la vora.
Colobra de collaret. Font: Huhu Uet
Hi ha escurçons a Collserola?
A Collserola podem trobar alguna altra espècie de forma puntual com la colobra llisa meridional però, oficialment, segons la base de dades de cites d’observació, pràcticament no hi apareix l’escurçó. No hi és una espècie present, segons el biòleg Francesc Llimona, tot i que sí que n’hi podria haver cap al Garraf i al sud de Catalunya.
Convé recordar que a Catalunya hi ha dues espècies d’escurçó: l’escurçó europeu o pirinenc (“Vipera aspis”), que viu al nord del país, i l’escurçó ibèric (“Vipera latastei”), el qual s’emplaça al centre i sud de Barcelona, a les comarques tarragonines i a l’interior de Lleida.
Escurçó ibèric. Font: Alexander Roux
La importància de les serps
Les serps estan en perill, algunes espècies estan protegides, i en qualsevol cas són altament beneficioses pel seu paper dins la cadena tròfica. A més, tenir serps a Barcelona i en un entorn urbà hauria de ser considerat un luxe, un objectiu a assolir pel seu paper com a bioindicador.
Ambdues espècies solen exhibir al dors un dibuix en ziga-zaga o en successió de rombes foscos, quasi negres, sobre un fons de color gris clar.
Els escurçons tenen un parell de glàndules verinoses al sostre de la boca connectades amb les dents, els ullals. El verí provoca la inflamació aguda de la part afectada que progressivament avança cap a la resta del cos. La gravetat de la mossegada depèn de la quantitat inoculada per bé que rarament resulta mortal. En cas d’una picada convé no fer ni aplicar res i anar tranquil·lament cap a un centre mèdic o hospital.
