Font: Diputació de Girona
Foto: Equip tècnic del Parc Natural del Montseny
Aquest treball cartogràfic i de caracterització de les masses forestals més fràgils del Parc Natural és una acció inclosa dins el projecte «Life Clinomics», coordinat per la Diputació de Barcelona i amb la participació de la Diputació de Girona.
Els resultats obtinguts aporten informació per definir models de gestió per a aquestes zones que les ajudin a ser més resistents i resilients en el futur
La crisi sanitària actual posa de manifest la necessitat de crear territoris resilients que permetin reduir la vulnerabilitat de la societat i del medi on vivim. El projecte «Life Clinomics», coordinat per la Diputació de Barcelona, que s'està implementant al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny -també s'aplica en dos territoris més de Catalunya (l'Alt Penedès i les Terres de l'Ebre)-, s'orienta en aquest sentit, amb l'objectiu de reduir la vulnerabilitat de tres sectors rellevants del Montseny: l'agrari, el forestal i el turístic.
La Mesa Territorial per a l'Adaptació al Canvi Climàtic del Montseny (MeTACC) ha estat el motor del procés d'adaptació que es porta a terme en aquest territori. En total, una cinquantena de persones han participat en alguna de les sis trobades que s'han organitzat al Montseny i que han servit per acabar de definir i consensuar els efectes del canvi climàtic al massís i les 32 accions del Pla d'Actuació per a l'Adaptació al Canvi Climàtic.
Com també passa a l'Alt Penedès i a les Terres de l'Ebre, un dels majors riscos detectats en el Montseny és la menor disponibilitat d'aigua, que afecta directament els cabals dels rius i de les rieres, alhora que es preveu una major durada de l'estiatge. Per la seva importància ecològica, socioeconòmica i paisatgística, cal destacar les afectacions sobre els boscos del Montseny, que poden patir canvis en la distribució i l'evolució de les espècies forestals, així com un major risc d'incendis forestals.
En aquest context, durant la darrera reunió de la MeTACC del Montseny, es va acordar elaborar un estudi sobre l'afectació del canvi climàtic als boscos del Parc Natural, amb la identificació de les zones forestals (boscos i pastures del massís) més vulnerables i la definició de models de gestió que els permetin adaptar-s'hi millor.
El pes del canvi climàtic en els boscos del Montseny
La Diputació de Girona, com a cogestora del Parc Natural del Montseny, ha format part de l'equip tècnic encarregat de redactar la «Cartografia i caracterització de les masses forestals més vulnerables al canvi climàtic de la Reserva de la Biosfera del Montseny», que ha liderat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
Aquest treball inclou una anàlisi històrica dels darrers 25 anys a partir de les dades dels tres inventaris forestals nacionals; una recopilació de cartografia temàtica sobre la idoneïtat i la vulnerabilitat de les espècies presents al massís, i una cartografia participativa, amb tècnics i experts, sobre la sensibilitat de les espècies.
La vulnerabilitat dels boscos del Montseny s'ha calculat a partir del mapa de vulnerabilitat dels boscos de Catalunya (Vulnemap). Els resultats d'aquest mapa per a un escenari de sequera greu indiquen una vulnerabilitat mitjana i alta que s'estén arreu del massís, excepte a les zones més baixes i les de la perifèria meridional, oriental i occidental. Els resultats per a un escenari de sequera moderada mostren una vulnerabilitat més baixa arreu del massís, llevat de les zones més elevades.
Respecte a les espècies, en un escenari de sequera moderada, l'espècie amb major vulnerabilitat és el faig, seguida del pinastre i el pi pinyer. Per contra, en un escenari de sequera greu, la principal espècie vulnerable, atenent a la superfície afectada, és l'alzina, seguida del faig. Contràriament, les espècies de pi i suro es mostren força resistents a l'eixut greu.
La posada en comú de la cartografia tècnica amb els experts del territori ha permès enriquir els resultats. Les àrees més vulnerables se situen a les zones de sòls més prims (carenes) o pedregosos, així com en zones de fort pendent, d'exposició sud o carenes. Respecte a l'anàlisi de les espècies, l'alzina es considera que és la que tindria més afectació en superfície, seguida per les suredes, alhora que el 80 % de les pinedes de pi roig ja s'han identificat com a afectades actualment. Les fagedes s'han tipificat com una de les espècies més vulnerables a la sequera, però tot i això la superfície afectada actualment es considera relativament baixa, si bé es preveu que s'incrementi en el futur. Pel que fa a les castanyedes, espècie emblemàtica del Montseny, alguns grups les consideren molt vulnerables especialment en les cotes més baixes del massís, on la seva qualitat d'estació és més baixa.
Les actuacions
Sobre la base d'aquests resultats, ja s'està treballant amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) en la definició dels models de gestió més adequats per a aquestes espècies, de manera que presentin major resistència i resiliència al canvi climàtic. Aquests models de gestió han de servir com a referència per planificar i dur a terme actuacions forestals en un context multifuncional, però assegurant la millora de la resistència i la resiliència davant els impactes previstos pel canvi climàtic i amb la conservació de la biodiversitat com a pilar central.
Davant d'un clima canviant, sorgeix la necessitat de modificar plantejaments i directrius de gestió forestal per conservar i adaptar els hàbitats dels espais protegits. L'estudi de la vulnerabilitat dels boscos del Montseny i el disseny d'una silvicultura adaptativa, en continu seguiment, flexible i diversa, que millori la resistència i la resiliència de les masses, seran la clau per transformar la incertesa en noves oportunitats de futur.
